Meritxell Neddermann es presentava al Pumarejo amb el repte d’adaptar per l’ocasió els temes del seu disc debut In the Backyard of the Castle sense la banda, oferint un concert únic en format acústic amb el guitarrista Josep Munar. L’actuació va estar marcada per l’espontaneïtat del moment on l’artista es va deixar emportar improvisant el set list i la mateixa interpretació.
Neddermann reflectia calidesa, seguretat i confiança a l’escenari defensant un repertori i paisatges musicals molt diferents des de música clàssica, jazz, soul i electrònica. Si més no, l’espai convidava a aquest ambient càlid gràcies a una cuidada posada en escena, acompanyada d’una subtil il·luminació i curiosa decoració. En forma d’associació cultural, el Pumarejo és una sala única que aposta pels músics emergents i per la música en directe tan necessària avui en dia.
La veu emergent del vocoder
El vocoder, els sintetitzadors i els loops van ser elements protagonistes al llarg de tot el concert. Meritxell Neddermann els va deixant fluir i els barreja perfectament amb el so del seu piano i amb la guitarra elèctrica d’en Josep. Sembla que jugui mentre va endinsant-se plenament en aquestes sonoritats, explorant, improvisant i portant al límit la seva veu. “M’he quedat lila” com deia ella en acabar de tocar I fall. El domini d’aquest efecte vocal –d’altra banda, tant maltractat i abusat per altres artistes amb l’aoutotune–, treballat i mesurat sense deixar res a l’atzar, consolida a l’artista com un dels talents emergents del panorama actual.
Lannisters –el tema que va obrir el concert– és probablement la cançó que mostra tot el potencial vocalista i pianístic de la Meritxell. Començant per un delicat passatge a piano acompanyat de la guitarra i acabant amb l’intensitat d’una improvisació vocal amplificada pel vocoder.
Sentiments i emocions musicalitzades
In the Backyard of the Castle, una metàfora on el pati d’un castell es compara amb la part més íntima d’un mateix, neix de les necessitats d’expressar sentiments i emocions incòmodes per tal d’arribar a la pau interior i l’acceptació.
Meritxell Neddermann musicalitza aquests sentiments a través de Story, per expressar la frustració sorgida a partir d’escoltar un rumor; Ready, una situació on l’artista esperava algú i mai va arribar. A través del rap en anglès, l’artista transforma aquesta situació on es replanteja els seus sentiments i pensaments cap a la persona que esperava. Josep Munar va culminar el tema amb una improvisació. Tot i el seu caràcter introvertit, Neddermann el va convèncer per tocar una intro a guitarra sola molt personal que donava peu a la balada, d’estructura més convencional, Ja no vull.
A mig concert, vam escoltar en format de medley els tres temes més sentimentals i emocionals. Et sento amb mi, Em molesta i Jo vull estimar-te representen la part més íntima i el so més natural de Meritxell Neddermann deixant de banda la sonoritat electrònica per donar protagonisme a la seva veu i al piano. Com a nexe entre tema i tema, tocava un breu interludi on deixava entreveure la seva sonoritat més clàssica.
Personalitat musical
De família de músics i amb una formació envejable al Taller de Músics, l’Esmuc i la Berklee College of Music de Boston ha marcat la seva identitat musical. Amb un estil que recorda a Joan As Police Woman, Nedermann ens va regalar dos covers molt personals. El hit Dreamer de la banda Supertramp i Father, Father –com a bis– de la cantant britànica Laura Mvula. Va demostrar un cop més, el seu ampli domini d’estils, la seva personalitat musical i versatilitat vocal i pianística. Meritxell Nedermann té un futur impredictible.
Autores de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Víctor Parreño
Me levanto, bebo café, trabajo haciendo fotos (en eventos corporativos, de producto... depende del día), me echo una siesta, trabajo haciendo fotos (en conciertos, en festivales... depende de la noche), duermo. Repeat. Me gustan los loops.
