Maria Bertomeu i Soria és una cantora valenciana de vint-i-sis anys amb el senzill nom artístic La Maria. Un nom col·loquial que neix de la vida de camp de la comarca de la Safor. Una aposta artística que sorgeix de la ruralitat del territori. Es tracta d’una cantant que estén els límits de la cançó popular amb una aposta repleta de diferents capes electròniques i instruments diversos de percussió.
La Maria inicia el concert amb sons de mar i campanars d’esglésies. Mentre viatgem a un escenari bucòlic, se sent la primera gravació que dona el tret de sortida a ‘L’Assumpció’. Es tracta d’una peça d’àudio en què sentim parlar una àvia de La Maria sobre el treball al camp i la cançó popular. Des del primer minut, es tracta d’un espectacle que experimenta amb el folklore d’una manera molt conscient i cuidada.
El projecte artístic ‘L’Assumpció’ es compon de vuit pistes que pren forma sota un criteri cronològic. Cada cançó és un romanç amb una partícula de sentit que s’insereix en un significat global. La frase que formen les cançons és “Soc l’esclat de ledicia, de mort, d’assumpció i de transformació”. Cadascun d’aquests estats és una versió d’una Maria que s’emmiralla en un folklore combatiu de la terra.
El folklore és un gènere musical que La Maria reinterpreta amb una visió política ben definida. La cantant explica al públic que la seva carrera artística com a cantora pretén trencar amb els tòpics del folklore valencià per a eixamplar-ne la visió col·lectiva.
La interpretació de La Maria no es queda només amb la cançó popular valenciana. L’artista porta a l’escenari cançons del seu debut musical que són pròpies d’altres gèneres folklòrics. És el cas d’AMODIÑO (Romanç 3: de ledicia), la tercera pista de ‘L’Assumpció’ que modernitza una cançó popular de Galícia. Sens dubte, la cantant integra les expressions populars de la península Ibèrica que han forjat la seva identitat.
La posada en escena de La Maria també beu de les manifestacions de la cultura popular valenciana. Abans d’interpretar SEPELI (Romanç 5: d’assumpció), la cantant anima el públic a participar en l’espectacle. En aquest punt del concert, La Maria fa un homenatge a les anomenades albaes de Castelló. Tradicionalment, aquests espectacles se celebren perquè el poble es pugui expressar d’una manera totalment espontània. A les albaes, el públic contesta a la interpretació de la cantora i és lliure de dir el que vulgui.
Curiosament, La Maria interpreta les peces de ‘L’Assumpció’ trencant amb l’ordre de l’àlbum. El projecte musical està pensat per escoltar-se de la manera amb què està ordenat, però l’artista i la banda es deslliuren d’aquest criteri a l’escenari. Al cap i a la fi, és un altre senyal d’experimentació conceptual i musical amb la cançó popular.
Autors d'aquest article
Pau Lobato Ferrando
Òscar García
Hablo con imágenes y textos. Sigo sorprendiéndome ante propuestas musicales novedosas y aplaudo a quien tiene la valentía de llevarlas a cabo. La música es mucho más que un recurso para tapar el silencio.
