Hidrogenesse és una parella musical de pop electrònic que es va llençar al món a principis de segle amb el nom d’una marca de gel de bany. Una decisió que marcava l’inici d’una aposta artística que utilitza l’absurd com a motor subversiu. Amb Carlos Ballesteros al micròfon i Genís Segarra als sintetitzadors es donava peu aleshores a una proposta que barreja el pop i l’humor d’una manera insòlita.
El duet va encetar l’espectacle amb la interpretació de Ciutat de sorra, un àlbum amb peces elaborades per a l’exposició amb el mateix nom de David Bestué. Cadascuna de les cançons rescata de l’oblit diversos successos a la ciutat de Barcelona que van aparèixer al diari La Vanguardia entre 1979 i 2011. Vestits amb roba d’explorador de safari, relaten incidents que van des de despreniments d’edificis modernistes fins a abocaments de residus tòxics a la costa.
Totes les pistes de Ciutat de sorra tenen una tornada comuna sobre el poder de destrucció de Barcelona. Davant del públic, la parella defensa aquesta estructura compartida que acompanya amb gestos ben senzills. Els artistes expliquen que és l’únic mètode que han trobat perquè el públic general se sàpiga alguna de les seves tornades.
Els canvis de barrets simbolitzen el canvi temàtic en les interpretacions. El ritual comença donant peu a un homenatge a l’escriptora María Dolores de la Fe, amb un barret de què es desprèn una tela semblant a una cua de cabells. En una actuació liderada per Genís Segarra, la parella musica la hipòtesi de l’articulista que Cristòfor Colom era una dona.
Al bell mig del concert el duet dona espai a un gènere que anomenen “teatre musical dolent”. En aquesta categoria, els artistes porten a escena una peça teatral de Serge Gainsbourg que els evoca a la seva quotidianitat passada. Tot seguit interpreten una obra pròpia basada en Alan Turing i el seu millor amic que s’encabeix dins del gènere.
El punt final de l’espectacle el posa la categoria de les balades. Es tracta de pistes del duet amb lletres farcides de missatges que estiren el ridícul fins a nivells extrems. És el cas de Disfraz de tigre, una cançó protagonitzada per una caixa enregistradora. En tot moment, Hidrogenesse recorre tots els terrenys de l’humor, de la mà d’una munió de fans que comparteix la filosofia de poder riure de tot.
Autors d'aquest article
Pau Lobato Ferrando
Montse Melero
Hacer fotos es la única cosa que me permite estar atenta durante más de diez minutos seguidos. Busco emoción, luces, color, reflejos, sombras, a ti en primera fila... soy como un gato negro, te costará distinguirme y también doy un poco menos de mala suerte.
