Ja fa unes setmanes que vam inaugurar la primavera 2025 i els aficionats de la música comencen a fixar la mirada en el primer gran festival de la temporada, el Primavera Sound, que se celebrarà del 4 al 8 de juny al Parc del Fòrum de Barcelona. Enguany, l’organització ha apostat desacomplexadament per la música pop com a principal reclam. De fet, el cartell està encapçalat cada dia per una diva del pop: Charli XCX (juntament amb Troye Sivan), el dijous; Sabrina Carpenter, el divendres; i Chappelle Roan, el dissabte.
Ara bé, com passa en cada edició, entre els més de 150 artistes confirmats hi ha espectacles de tota mena. Alguns protagonitzats per figures molt conegudes i altres que no tant, però que valen igualment la pena. Per això, a Qualsevol Nit us recomanem 6 propostes de la lletra petita d’aquest Primavera Sound.
Destroyer
El canadenc Dan Bejar, cantant i compositor de Destroyer, és un dels músics més esquius que es recorden. De fet, és habitual veure’l acotxar-se i amagar-se sobre l’escenari en els seus directes. Això contrasta amb la prolífica trajectòria que ha construït a l’estudi, amb catorze àlbums editats amb Destroyer, i d’altres amb formacions com el supergrup indie The New Pornographers. A Barcelona, presentarà el flamant Dan’s Boogie (Merge Records, 2025), en el qual Bejar ha refinat encara més els habituals arranjaments jazzístics al voltant del seu característic yacht pop plagat de delicades melodies, lletres de cantautor torturat i solos de saxofon.
T’agradarà si t’agraden Father John Misty, Roxy Music o Perfume Genius.
Kim Deal
La nord-americana és una de les figures més influents del rock alternatiu dels darrers 40 anys. Sobretot a la dècada dels vuitanta com a baixista dels Pixies i a la dels noranta com a guitarrista i veu de The Breeders. Ara, en ple 2025, arriba a Barcelona amb 63 anys i el seu primer treball en solitari sota el braç, l’aclamat per la crítica Nobody Loves You More (4AD, 2024). Un àlbum que manté so cru i desenfadat característic de The Breeders, però incorporant-hi nous elements estilístics com instruments de vent-metall o textures de bossa nova.
T’agradarà si t’agraden Cate Le Bon, Courtney Barnett, Porridge Radio o The Breeders.
MJ Lenderman
En els darrers anys, el jove cantautor i multiinstrumentista Mark Jacob Lenderman s’ha fet un nom en el món de la música gràcies a la combinació del so clàssic de l’indie folk nord-americà amb clares influències de country i grunge. Paral·lelament, ha estat capaç de dibuixar un univers conceptual únic, basat en la seva irònica visió del fracàs vital, amb constants referències sarcàstiques a la cultura pop i al món de l’esport. L’any passat, el seu Manning Fireworks (Anti-, 2024) va ser un dels discos més aclamats de l’escena alternativa dels Estats Units. Al Primavera podrem gaudir de les seves dissertacions amoroses acompanyades per l’elegant so de l’steel guitar.
T’agradarà si t’agraden Neil Young, Pavement, Wilco, The Lemon Twigs o Waxahatchee.
Waxahatchee
Darrere de Waxahatchee hi trobem la cantautora Katie Crutchfield, que en els seus darrers àlbums s’ha erigit en un dels màxims exponents del folk i l’americana contemporanis. Sense por d’exposar la seva vulnerabilitat emocional, la d’Alabama amaga darrere les melodies delicades de guitarra i banjo la seva veu afilada i punyent. A més, la seva col·laboració amb MJ Lenderman al single Right back to it, fa possible el que seria un dels moments més especials del festival.
T’agradarà si t’agraden Julia Jacklin, Lucinda Williams, Julien Baker, Sharon Van Etten o MJ Lenderman.
Cat Power
Chan Marshall és una de les habituals de l’escena dels festivals dels darrers anys, gràcies a la seva expressiva veu, capaç de transmetre força i fragilitat alhora. Ara bé, enguany arriba al Primavera Sound a defensar una proposta molt especial: un disc de versions de Bob Dylan. I no un qualsevol, sinó un que reprodueix exactament el repertori del mític concert de Dylan al Free Trade Hall de Manchester el 17 de maig de 1966, conegut per haver acabat amb esbroncada per part del públic per haver traït la música folk i haver abraçat el rock. Tot plegat, en l’any que el biopic cinematogràfic A complete unknown ha tornat a posar el cantautor nord-americà en el centre de l’aparador mediàtic. Si bé és cert que la nord-americana ja té sobrada experiència reinterpretant clàssics de grans artistes amb una sensibilitat única, l’experiència de veure-la transformar-se en Dylan promet emocions fortes.
T’agradarà si t’agraden Bob Dylan, Angel Olsen, Fiona Apple o Feist.
The Hard Quartet
Què seria un festival sense el típic supergrup de mites de l’indie? Enguany toca The Hard Quartet, encapçalat pel veterà guitarrista i veu de Pavement, Stephen Malkmus, acompanyat per Matt Sweeney (Skunk o Chavez), Jim White (Dirty Three) i Emmett Kelly (The Cairo Gang). A més, el seu àlbum de debut homònim sona molt bé i ha rebut molt bones crítiques. Hi combinen elements del rock progressiu, amb d’altres del folk, el power pop i fins i tot del punk. Si t’agrada el rock clàssic de festival, no te’ls pots perdre.
T’agradarà si t’agraden Pavement, Built to Spill o The Tubs.
Autor de este artículo
