Blackpink, la imatge d’un fenomen global

El concert de Blackpink a Barcelona

La devoció –m’atreviria a qualificar-la d’irracional– dels fans envers Blackpink, la primera banda femenina de K-pop que va tocar a un esdeveniment cultural de la categoria de Coachella (2019), s’ha manifestat al concert del Palau Sant Jordi. Barcelona és l’única cita que han concertat al país abans de continuar amb la gira mundial en la qual presenten el seu segon àlbum d’estudi, Born Pink.

Quan el públic, o més aviat les masses, corejava les lletres de les cançons que sonaven de fons i veies a una parella d’amics d’uns 14 anys assajar els passos i les ganyotes d’un TikTok te n’adonaves que el fenomen K-pop transcendeix l’ètnia i la cultura. El fet que nenes i joves barcelonines posin sobre el pedestal a les integrants de Blackpink és un dels punts que no deixa de sorprendre’m, en tant que, a la meva generació, l’admiració cega es donava amb artistes de la factoria Disney com ara Miley Cyrus, Selena Gomez o Demi Lovato.

Sense treure mèrit als espectaculars efectes visuals i a la radiant il·luminació –o, dit d’una altra manera, a l’embolcall del show–, aquest resultava pertorbador, en el sentit que era difícil submergir-se sota l’aigua i ignorar que Blackpink és un clan més dins la cadena de producció de la indústria cultural sud-coreana. Un producte més que s’ha fabricat com a resultat d’haver sotmès a l’equip humà a un règim estricte de rutines de cant i de dansa, dissenyat per a autòmats.

La realitat rere el teló, però, es podria descriure com a caduca. D’un cantó, els contractes entre les estrelles de K-pop i les seves agències s’estenen durant 7 anys, la qual cosa les atrapa en un pacte trampós i inhumà perquè, en cas que fallin, reben una multa. De l’altre, un cop s’ha publicat el single debut i l’audiència acull la primera actuació, comença el compte enrere pels grups als quals tracten d’exprimir i treure’n el màxim profit abans que pugi com l’escuma un d’emergent amb una ànsia de menjar-se el món. No obstant, arribarà un moment que ja no quedarà res per engolir i el got ja haurà vessat.