Després de l’èxit de la edició estiuenca del cicle de concerts Sala Barcelona, que va tenir lloc durant els mesos de juliol i agost al Pati d’Armes del Castell de Montjuïc, l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) en col·laboració de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) torna a impulsar el cicle en la seva primera edició de tardor.
Amb l’objectiu de reactivar l’escena musical de la ciutat i tot un sector (artistes, personal tècnic i auxiliar, mànagers, empreses de so i llums, programadors, fotògrafs, cambrers i cambreres, personal de seguretat, manteniment, neteja, etc) que porta aturat gairebé al 100% des de fa més de mig any, el Sala Barcelona arrancarà de nou el proper dissabte 24 d’octubre.
Fins al 28 de novembre tindran lloc gairebé 20 actuacions de bandes locals i nacionals, que formen un cartell molt eclèctic amb estils musicals variats que reflecteixen el tarannà propi de les sales de concerts de la Ciutat Comtal. Un cicle de concerts a l’aire lliure, amb un aforament reduït de màxim 400 persones, que tindrà lloc al mateix emplaçament: el Pati d’Armes del Castell de Montjuïc. La programació prevista serà divendres i dissabtes.
Per si tot això no fos un reclam suficient per als incondicionals de la música en directe, Sala Barcelona acollirà els dies 6, 7 i 8 de novembre una edició especial del AMFest amb 9 propostes musicals per als amants dels sons contundents i l’experimentació. Una aposta que, encara que sigui arriscada ja està sold out, i sense límits estilístics que dóna visibilitat a projectes musicals nacionals que no han pogut presentar els seus treballs per la pandèmia.
Aquests són els cinc concerts imperdibles del cicle segons la redacció de QN:
Joe Crepúsculo + Cabiria
Sembla que va ser ahir, però han passat 12 anys de Supercrepus. Ens han passat per damunt crisis econòmiques, mundials de futbol i pandèmies. L’indie va deixar de ser indie per a omplir palaus d’esports, l’entelèquia coneguda com a “música urbana” es va convertir en el centre de la indústria musical, deixem d’escoltar fitxers .mp3 per a substituir-los per Spotify i Youtube. Tot ha canviat des de Supercrepus. I, pandèmia mitjançant, arriba Supercrepus II. Joe Crepúsculo s’atreveix a revisitar el disc que li va donar visibilitat uns quants anys després, amb maduresa, però sense perdre el sentit lúdic de les composicions. I és que, per sobre de tot, Supercrepus II és un disc de pop total, un manual de cançons, una guia d’estils on caben tots els gèneres imaginables passats pel filtre d’un creador que els barreja amb un món creatiu personal i pròsper. El podrem veure en directe al Castell de Montjuïc el 28 de novembre!
Obsidian Kingdom
Obsidian Kingdom s’han consagrat a l’exploració dels límits de la música Rock, eludint qualsevol etiqueta i bevent per igual del rock progressiu, el post-metal, l’alternatiu i l’electrònica. Malgrat la seva reticència a ser encasellats, el grup barceloní manté una constant: continuar publicant contingut estimulant que no deixi a ningú indiferent.
The New Raemon
Pablo Und Destruktion
En els seus cinc discos publicats fins avui, Pablo Und Destruktion s’ha acostat a la cançó astur i folk d’autor amb una cadència misteriosa i psicodèlica. Les seves cançons són cerimònies amb vida pròpia, cants íntims carregats de sensacions i pesessis extàtics. Convertit en una sort de crooner visceral, tan aviat apunta a Nick Cave com a Paco Ibañez, encertant sempre a base de tons d’intensitat, personalitat i unes lletres que saben buscar l’universal en el popular, i treure la bellesa de la violència (i la violència de la bellesa). El dissabte 31 d’octubre tens una cita amb ell a Sala Barcelona, al Castell de Montjuïc.
Guadalupe Plata
Guadalupe Plata (2018) suposa, en les seves pròpies paraules, “un nou intent d’anar més enllà en la nostra creuada de la involució i la idea de crear el nostre “Gris-Gris” particular. Per això vam decidir tornar a aprofundir en el so gibrell, com a baix principal, una bateria amb pocs micros que pogués treure la major naturalitat de so y una guitarra endollada a l’amplificador sense intermediaris ni res que pogués pertorbar la pau del convent. Vam afegir instruments nous en algunes cançons com ara una ampolla d’anís, una bandúrria desmuntada y algun so de porta vella, amb la fi d’afegir un tint de l’Espanya profunda”. Convé d’estacar que tots aquests elements rústics, una vella guitarra Harmony amb olor a encens, ampolles d’anís, bandúrries, un gibrell baix omnipresent, una bateria amb so espectral, contrastaven enormement amb la gegantesca televisió de plasma a la qual endollaven la Nintendo Switch durant els descansos de la gravació.
Autores de este artículo
