Ja fa deu anys que al barri del Clot va néixer Conttra, una banda d’adolescents amb el somni de poder pujar a un escenari i fer ballar a tot el públic. De ben segur, aquest somni s’ha complert i culmina amb Bobo Club, un àlbum ballable que deixa enrere els sons més rock per endinsar-se en fórmules electropop i disco.
Benvinguts al Bobo Club
L’addictiu single Mi Festival obria el concert i Albert Peiró –veu principal– ens convidava a gaudir de la festa: “Benvinguts al Bobo Club”. Un club on tothom és benvingut, un espai festiu ple de màgia on pots allunyar-te dels prejudicis sense complexes i sentir-te totalment lliure. “Més lliures que vosaltres no hi ha ningú ara mateix”. Conttra va presentar l’àlbum amb una essència totalment renovada, on per exemple els vam sentir cantar en castellà per primer cop.
Back to 80’s
El tema Bobo club, a ritme dels vuitanta, representa la ideologia de Conttra i la seva actitud vers a la vida, la indústria musical i la societat. Amb Colibríes, el quartet va demostrar que ha deixat enrere l’estil rock que els definia fa uns anys. El tema sona als vuitanta i a ritme desenfrenat fent una metàfora amb aquests ocells que no paren de treballar i aletejar per volar.
Tot i que la sonoritat disco és la que defineix el nou treball de Conttra, el grup també afegeix tocs més moderns amb sintetitzadors que vam poder escoltar amb els temes Sin i ¿Dónde estás?, les cançons més profundes de l’àlbum. Albert Peiró es va quedar a soles amb els teclats i els cors punxants d’Oscar Cabo i Martí Verdú per interpretar la part més punyent de tot el concert.
A ritme frenètic
El Bobo Club va tornar a vibrar a ritme frenètic amb l’electropop de Días en los que pudimos bailar (mai millor dit) i Adicción, un cant utòpic on l’única moda fos la de no seguir cap moda.
Your sister (Wonder Music, 2016) i I got down on my knees (El Segell del Primavera, 2018) van sonar al Bobo Club com a record dels inicis de la banda, “No seríem Conttra si no tinguéssim un passat”. Els solos de guitarra d’Oscar Cabo ens recordaven l’estil més pur del rock acompanyat de l’incessant bateria de Martí Verdú i els balls incansables i seductors d’Albert Peiró.
El Bobo Club anava tancant amb Versión Final, un tema gairebé instrumental amb melodies repetitives i amb una tornada cantada per tothom. Quan el tema ja havia acabat, el públic va seguir cantant obligant la banda a tornar a interpretar de nou la cançó. Senyal que ningú volia marxar, els Conttra en directe són una dosi d’adrenalina.
El quartet s’acomiadava amb De cine, probablement la cançó més ballable de tot el disc. No hi ha dubte que l’estrena de l’àlbum ha estat un èxit i que Conttra ha tornat per la porta gran. Gràcies, ens heu fet sentir autèntics membres del Bobo Club.
Autores de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.
