Discos sobre ruptures sentimentals. Björk 'Vulnicura'
Discos sobre ruptures sentimentals. Björk 'Vulnicura'

Discos per a un cor trencat

Els cors trencats han deixat diversos discos per a la història. Parlem d'artistes com Adele, Björk, Fleetwood Mac o Bon Iver i les ruptures sentimentals convertides en creacions muiscals.

PUBLICITAT

Els éssers humans som éssers de costums. La rutina i l’estabilitat ens generen confort. També emocionalment. Malgrat que la monogàmia i el concepte del matrimoni i/o les relacions estables són construccions absolutament socials, molt marcades pel domini de la moral judeo-cristianes en les societats occidentals, les relacions més sanes són aquelles en les quals saps que pots esperar-te, les coses entre les dues parts estan clares i hi ha un horitzó comú (sigui el que sigui) generat a través d’un acord (més o menys tàcit) entre totes dues parts.

Per aquest motiu, tot i ser un procés pel qual tots els éssers humans passem diverses vegades a la vida, poques coses desestabilitzen més emocionalment que les ruptures sentimentals.

Aquests processos, segurament inevitables i també imprescindibles per al creixement individual com a ésser social, suposen un sotrac en el dia a dia de qualsevol persona. Potser, per això, al llarg de la història, molts artistes han canalitzat aquest procés a través de la música, derivant en algunes obres que han quedat en el record col·lectiu.

A la espera de conocer las medidas económicas que toma el Gobierno para paliar los efectos de la crisis en el sector, todos los agentes deberán ajustarse el cinturón ante unas curvas muy pronunciadas.

L’últim exemple és Adele, que ha declarat obertament que el seu pròxim disc 30 reflexionarà sobre el procés de separació del seu ja exmarit, Simon Konecki. “He après moltes veritats sobre mi mateixa. He tornat a trobar els sentiments i puc dir que mai m’havia sentit més tranquil·la”, va explicar la britànica en una publicació a Instagram. La mateixa cantant londinense, ja havia tocat aquest tema en l’exitòs 25 (XL Recordings, 2015), amb cançons com la poderosa Send my love (to your new lover) o la inequívoca I miss you.

Però no podem parlar del concepte ‘discos de ruptura’ sense anomenar el Blue (Warner Records, 1971) de Joni Mitchell, segurament el disc que millor retrata totes les fases del trencament amorós: La sorpresa inicial, la ràbia posterior, la negació, el dol i, finalment, l’acceptació i l’inici d’un nou procés d’enamorament.

Però va ser Fleetwood Mac qui va elevar aquest concepte a una nova categoria. I és que el seu àlbum més icònic, titulat Rumours (Warner Records, 1977), és un disc construït a partir d’una doble ruptura a dins la mateixa banda. Mesos abans de començar-ne la gravació, la teclista Christine McVie va explicar al seu marit i baixista John que s’estava veient amb un altre home. Setmanes després, ja a l’estudi i immersos en el procés d’enregistrament, la cantant Stevie Nicks va anunciar a la seva parella i guitarrista, Lindsey Buckingham, que la seva relació havia mort. Tot i aquestes turbulències sentimentals, la banda va continuar unida i el resultat d’aquelles sessions va ser un dels 10 discos més populars de la història de la música, amb més de 77 milions de còpies venudes als Estats Units.

L’àlbum no amaga aquests orígens amb cançons com Dreams, on la lletra composta i cantada per Nicks és clarivident: “In the stillness of remembering what you had and what you lost (…) They say women, they will come and they will go” (En la quietud de recordar el que tenies i el que has perdut (…) diuen que les dones vénen i van).

Un altre cas destacat és el de Bon Iver. Després d’una ruptura sentimental i també musical (va separar-se de la seva banda), Justin Vernon va decidir refugiar-se en una petita cabana situada al ben mig d’un Bosc de Wisconsin, als Estats Units. D’aquest periode de tancament i introspecció en va sortir For Emma, forever ago (Jagjaguwar, 2008), un àlbum intimista i instrospectiu amb el qual el cantautor nordamericà va enfrontar-se als seus fantasmes amorosos i que va suposar el seu debut com a artista en solitari.

Altres artistes com Björk al Vulnicura (One Little Independent Records, 2015), Ryan Adams amb el Heartbreaker (Bloodshot, 2000), Bob Dylan amb el Blood on the Tracks (Sony Music, 1974) o el mateix Nick Cave al The Boatman’s Call (Mute, 1997) també s’han llepat les ferides amoroses en la seva música.

Autor de este artículo

PUBLICITAT

Continguts relacionats

Taylor Swift Grammys

Tot el que et vas perdre dels Grammy 2024

Com cada any, els Premis Grammy han deixat una llista de moments impossibles d’oblidar: anuncis de discos, actuacions estel·lars i reaparicions sopresa. Avui us portem un resum del que va ser la matinada del 5 de febrer.

Sónar +D

Sónar+D: Co-creación, diversidad y experiencias inmersivas

Sónar+D, el congreso de tecnología y creatividad que se realiza dentro del festival Sónar de Barcelona, ha albergado debates sobre los nuevos usos de la inteligencia artificial y ha contado con grandes nombres como Robert del Naja o Daito Manabe.

OSEES @ Levitation. Foto © Oscar Moreno

Apoteosis holandesa con los Osees

Anabel Vélez asiste a un concierto de Osees este verano en Rotterdam y acaba con más morados de los que querría tras ver la locura en la que se convierten sus directos. Y vosotros, ¿pogos sí o pogos no?

Omara Portuondo © Carlos Pericás DESTACADA

Omara Portuondo s’acomiada definitivament dels escenaris

La mítica cantant cubana Omara Portuondo va haver de deixar l’escenari en braços després de patir un desmai en ple concert al Palau de la Música de Barcelona dimecres passat. Aquest fet ha suposat la seva retirada definitiva dels escenaris, tancant una trajectòria extraordinària.

Club de Nit

De la feina a casa i de casa a la feina… ha de haver-hi alguna cosa més. Ser del club et dona accés a:

Subscriu-te!

T’està agradant el que veus? Forma part de la comunitat musical de Barcelona