Elvis Presley: La llegenda eterna del Rock ‘n’ Roll

Aprofitant que un 26 de gener de 1970 el personatge mític va lluir per primera vegada un mono d’una sola peça dalt de l’escenari, celebrem el seu llegat musical a través de 4 hits.
Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en email
Compartir en whatsapp
Hidden Track Records - Banner novedades 2022

PUBLICIDAD

El 26 de gener del 1970 l’Elvis Presley es va atrevir a lluir, per primera vegada dalt de l’escenari de Las Vegas’ International Hotel, un vestuari arriscat: un mono d’una sola peça. Bill Bellew era qui dissenyava l’armari personal del rei del rock des del 1968 fins l’any de la seva mort, el 1977. Però Bellew no només es limitava a assessorar l’estil d’un sol cantant grandiós com Presley, sinó que, al llarg de la seva carrera va treballar amb artistes –o, en termes generals, amb persones dins del món de l’espectacle– de la talla de Lena Horne, Joséphine Baker, Ella Fitzgerald, Brooke Shields, Joan Rivers, Gloria Estefan, Gladys Knight o Roberta Flack.

Tot i que els 60 van suposar una expansió pel soul i el Rock ‘n’ Roll –gèneres que van néixer gràcies a l’herència del blues i van servir de fonament per la música popular– des de fora semblava que Presley es trobés immers en una crisi creativa. Després de dos anys de servir a l’Exèrcit, el pioner del Rock ‘n’ Roll –juntament amb figures com Fats Domino, Buddy Holly, James Brown, Chuck Berry o The Everly Brothers– es va retirar dels escenaris i es dedicà a fer d’actor.

De tant en tant també treia temes pop, però ja no triomfaven als nivells desorbitats que estava acostumat a abastar. L’any 69, després de més de vuit anys sense fer cap show, tothom estava expectant envers la tornada al directe de l’Elvis. L’estrella va tornar a demostrar el seu talent descomunal i inqüestionable a Las Vegas’ International Hotel, passada una etapa de declivi artístic i excessos comercials.

Ha arribat l’hora, però, de celebrar el llegat musical d’Elvis Presley a través de quatre dels seus hits, dos canyeros i dos balades, que com molts d’altres del seu repertori seguirem escoltant pels temps dels temps.

1. Jailhouse Rock (1957)

 

La casa discogràfica RCA Records va llançar Jailhouse Rock el 1957, un any en què també va sortir la pel·lícula, el director (Richard Thorpe) de la qual va brindar amb el mateix nom. En aquest film Elvis interpreta un protagonista musical, Vince Everett, per primera vegada. El personatge que encarnava el cantant ingressa a la presó per matar un home accidentalment enmig d’una baralla en una cantina. Però, un cop torna a ser lliure, viu un amor amb una dona que li posa el seu somni al davant: tenir una carrera musical.

A la garjola, Presley treu pit per la seva veu prodigiosa i, juntament amb els altres presos, balla al ritme de Jailhouse Rock. De fet, la coreografia –creada pel mateix artista– es considera el primer videoclip de la història de la música. A part del reconeixement que suposa ocupar la posició 67 a la llista de Rolling Stone de les 500 millors cançons de tots els temps, no es pot obviar que la melodia del tema fa que l’espectador experimenti de nou els balls d’institut de Grease i recordi la posada en escena dels T-Birds, al taller, cantant Greased Lightening.

2. Can’t Help Falling In Love (1961)

 

Can’t Help Falling In Love fa sortir a la llum la vessant romàntica de soft rock de Presley. Fou interpretada a la pel·lícula Blue Hawaii, una comèdia musical en què el rol principal (Chadwick Gates) va ser assumit pel cantant. Aquest, després de sortir de l’exèrcit, en lloc de continuar pencant al negoci familiar decideix esdevenir guia turístic, fet que motivà al director de la peça (Norman Taurog) a exhibir plans que mostressin la bellesa paisatgística de la illa, emmarcada amb una banda sonora encisadora.
Segons Rolling Stone, Elvis va fer ni més ni menys que 29 proves abans de quedar satisfet amb la versió de la qual gaudim des d’aleshores. La melodia està inspirada en la composició de Jean-Paul Égide Martini del 1784, Plaisir d’amour.

Els dubtes de l’intèrpret a l’hora de compartir la vida amb la noia de la qual no pot evitar estar enamorat van descendint al llarg de la cançó. Comença entonant que tan sols els ximples s’apressen en una relació. Tot i això, més endavant es pregunta de manera implícita si fa bé de sentir desig per la seva estimada, malgrat que encara no s’hagin casat. Finalment, Elvis està segur que ella és el seu destí, la qual cosa equipara a la certesa de quan l’aigua del riu desemboca al mar.

3. Hound Dog (1956)

 

La versió original de Hound Dog, escrita i produïda pel dream team format per Jerry Leiber i Mike Stoller, fou gravada el 1952 per Willie Mae “Big Mama” Thornton des d’un enfocament blues. Elvis, però, la va reinterpretar l’any 1956.

Havent assolit xifres estel·lars en termes d’audiència a The Steve Allen Show, així com al Stage Show dels germans Dorsey o a The Milton Berle Show, Presley va aparèixer per primera vegada a The Ed Sullivan Show el 9 de setembre del 56. L’artista va firmar un contracte sense precedents de 50.000 dòlars per tres actuacions i, sota el criteri del presentador, acabà sent una inversió profitosa.

Tot i que el programa es filmava a Nova York, Presley va oferir l’espectacle des de l’estudi de Los Angeles de CBS, en tant que es trobava rodant la pel·lícula Love Me Tender a Califòrnia. Amb només 21 anys ja sonava a tots els televisors de les sales d’estar dels Estats Units amb un repertori exquisit: Don’t Be Cruel, el Ready Teddy de Little Richard, Love Me Tender i el llegendari Hound Dog, tema que Grease –entre altres films contemporanis– va recuperar per guarnir el ball de final de curs.

4. Unchained Melody (1977)

 

Al llarg dels anys 70, l’aparença física de l’Elvis Presley es va anar degradant i això es va fer patent a ulls del públic. Quan actuà al Market Square Arena d’Indianapolis el 26 de juny del 77, el que seria el seu últim concert abans de morir, va interpretar a piano Unchained Melody per honorar el clàssic del duo, The Righteous Brothers. Qui havia de dir que a l’agost del mateix any la seva parella d’aleshores, Ginger Alden, se’l trobaria cap per avall, a la mansió que compartien a Graceland (Memphis), havent perdut el batec del cor a una edat massa jove.

Potser, tal i com recitava a la cançó, Lonely rivers flow / To the sea, to the sea / To the open arms / Of the sea / Lonely rivers cry / Wait for me, wait for me / I’ll be coming home, l’Elvis havia arribat a un estat en el qual, conscientment o no, l’important per ell es reduïa a trobar la pau, un refugi on poder ser estimat no pel que representava, sinó per qui era en essència.

Imagen de portada © Jhonatan Medina Caguana

Autora de este artículo

MOVES 'Indian Sobotage'

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en email
Compartir en whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

Beyoncé | Carmen Virginia

Beyoncé: La show-woman que baixa del cel per fer història

El 18 de maig del 2003 la diva va estrenar ‘Crazy In Love’ a la ràdio dels Estats Units com a avenç de ‘Dangerously In Love’, el seu primer àlbum en solitari. Per aquest motiu fem un repàs de la seva carrera colossal, a través de 6 hits eterns en la cultura del pop i el R&B dels 2000.

Ran Ran Ran [2018] - Foto © Néstor Noci

Ran Ran Ran: Te, cançons & cintes de cassette

De vegades el millor és parar-se en sec i escoltar. Per això de tant en tant demanem als músics que s’expressin i que expliquin la seva història per ells mateixos. Sense guió, sense preguntes. Simplement els donem espai i ells parlen. Avui és el torn de Ferran Baucells.

Xarim Aresté

Xarim Aresté: «Per ser artista has de ser un poeta»

Xarim Aresté és una de les cares més reconegudes dels nostres escenaris i, paradoxalment, manté intacte el seu enigma. Parlem amb ell dies abans del seu concert al Jamboree dins del cicle San Miguel Music Explorers On Tour.

Entrevista a Raynald Colom. Foto © Òscar García

Raynald Colom: “Me considero un eterno estudiante”

El trompetista Raynald Colom lanza al mercado ‘A million dreams’ (Wax Industry/Whirlwind Recordings, 2022) grabación en vivo del concierto ofrecido en Pontinia (Italia) en noviembre de 2019, el mismo año de la aparición del imprescindible ‘The Barcelona Session’, su anterior trabajo. Un disco que nos llega casi por casualidad. Bendito azar.

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat