Si hagués de descriure els Marialluïsa amb un adjectiu, segurament diria que són molt meticulosos amb tot el que fan. Han passat només dos anys des que Pau Codina, cantant, lletrista i guitarrista del grup, va decidir que volia formar una banda i va anar a buscar a en Carles Guilera, l’Andreu Dalmau i en Pol Mitjans a alguna jam session d’Igualada. Els va reunir i els va ensenyar dues cançons que havia escrit. D’allà va sortir Sotrac, un dels temes del primer EP de Marialluïsa, Pren-t’ho amb calma.
Malgrat que prediquin la calma, la reflexió i la filosofia del ‘nafent’, des que van llançar el seu primer treball el març del 2019, Marialluïsa no han parat. Almenys fins que ha aparegut una pandemia mundial que provoca el decret de l’estat d’alarma, just quatre dies després de la publicació del seu primer disc d’estudi: És per tu i per mi (Bankrobber, 2020).
Com sorgeix Marialluïsa?
Va començar ara farà més o menys dos anys. Jo vaig estudiar bateria però també tocava la guitarra, amb un rotllo més d’estar per casa. Tenia un parell de cançons i les volia tocar amb una banda però no sabia com. Coneixia en Litus, l’Andreu i en Pol, que són d’Igualada també, i havíem compartit algunes jam sessions. Sabia que els hi molava la música de Ferran Palau i de El Petit de Cal Eril i que potser encaixaríem. Els vaig ensenyar dos temes i els hi van molar. A partir d’aquí, tot va anar rodat.
I el nom? Va sortir de forma espontània o vau haver de trencar-vos les banyes?
Hi vam pensar una mica. Però al final surt de la conya que en Litus pren moltes infusions. Quan quedem per fer reunions o prendre alguna cosa, en Litus sempre fa una infusió i la resta fem un cafè o una cervesa. I com que va molt relacionat amb la música que fem, que és molt tranquil·la, ho vam tenir clar de seguida.
En menys de dos anys, heu tret un primer EP i el primer àlbum d’estudi, ambdós amb molt bona rebuda. Normalment les bandes necessiten més trajectòria per aconseguir el que heu aconseguit vosaltres.
Sí, això sí. Hem fet molts concerts si tenim en compte que només portem dos anys. Ho valorem com un cop de sort molt gran. El primer concert que vam fer va ser al Festival de Pop Metafísic i, és clar, va ser començar ‘por todo lo alto’. Allà érem uns pardillos i bé, ara també (riu). Se’ns feia molt gran allò, en realitat. Però va ser la oportunitat i, a partir d’aquí i gràcies a això, l’EP va funcionar bé i la gent ens va començar a conèixer.
Treballar amb en Jordi Matas va ser flipant! Cada dia era com una masterclass.
En tot el que feu, hi ha una voluntat de transmetre un missatge de calma i una espècie de carpe diem existencial sense excessos. Vosaltres sou així realment?
Aquests dies sí que som així, vivim en molta calma (riu). Les lletres parlen d’això perquè és el que pensa un, o com voldria arribar a ser. Però realment el que fas amb aquestes lletres és aconsellar-te a tu mateix dient: m’ho haig de prendre així. Tanmateix, no estic vivint així. És com una meta infinita, la utopia del ritme de vida.
Com va ser el procés de gravació del nou disc? Us va agradar treballar amb en Jordi Matas?
Vam estar els quatre una setmana a una masia a Argençola i vam muntar l’estudi allà. Teníem molt clar que volíem aconseguir aquest so del Ferran Palau o El Petit de Cal Eril, que són referents per a nosaltres, a part de moltes altres coses. És una sonoritat molt cuidada, una textura molt concreta. Li vam proposar a en Jordi Matas si ens volia fer la producció, i ens va dir que sí. Va ser flipant! Cada dia era com una masterclass, ja fos produint, o bé retocant estructures d’un tema o traient només un bombo. Tot i que els temes estaven bastant acabats, ell ens va pulir-los.
Des que vau treure el primer EP, de seguida se us va col·locar sota l’etiqueta de pop metafísic. Us hi sentiu identificats o us en voleu allunyar?
L’etiqueta de pop metafísic és una cosa que hem encaixat amb molta naturalitat. Entenem que es faci aquesta comparació, perquè ells són la icona i nosaltres tot just comencem. Però si escoltes el disc, hi ha coses diferents. Hi ha guitarres més fresques. Això es veu realment als directes que són més teatrals.
Hi ha ganes d’experimentar nous sons de cara a un segon disc?
Jo crec que sí perquè estem descobrint grups nous amb sonoritats noves. I crec que perquè evolucioni una banda o la seva música s’ha d’experimentar amb nous sons i no quedar-te amb el mateix que vas fer al disc anterior. Crec que a nivell de lletres i de concepte darrere el projecte seguirem en la mateixa línia però a nivell musical segur que no.
Recentment heu publicat el videoclip per Estrès, de l’últim disc És per tu i per mi, esteu contents amb el resultat i la rebuda que ha tingut?
Sí, aquest ha sigut el clip que ha tancat l’audiovisual del disc. Estem molt contents del resultat, la rebuda ha sigut molt bona. I treballar amb persones properes que estimen el projecte sempre és bonic.
Parlem del vostre projecte musical. Des de les lletres de les cançons, els videoclips, la pàgina web, fins a com decidiu presentar-lo al públic, es veu que és un producte meticulosament pensat i cuidat. Un exemple d’això és la pel·lícula del disc que vau estrenar el mes de juliol.
La pel·lícula surt dels mesos de confinament. Teníem moltes ganes de gravar en directe però que no fos un concert normal, sinó que hi hagués una mica de fantasia. Volíem que visualment fos molt especial i que el pes de la imatge fos igual o major que el pes de la música o del concepte. És un document llarg i no va acabar de funcionar perquè potser no era el millor moment quan el vam treure. Potser té a veure amb el fet que costa trobar temps per mirar vídeos més llargs. Té a veure amb la cosa de sempre, que anem de bòlit… Tot i això seguim creient en el format i a nosaltres ens encanta.
Ara està tot enllaunat, ho podem trobar tot a l’Spotify, però un directe mai es pot tornar a viure, i és el moment més especial que pots tenir amb un grup
La industria musical actual està muntada de tal manera que l’artista depèn gairebé de manera total dels concerts en directe. Però si aquests concerts no hi són?
Quan el circuit és petit i tens un públic reduït, si el públic no és fidel llavors costa molt. Això passa amb molts tipus de música que surten del mainstream, com per exemple amb el heavy metal. Hi ha grups de heavy que tenen un públic reduït però que van a tots els concerts i compren tot el marxandatge i aquestes bandes poden sobreviure. Els grups petits hem de viure d’això. O de malviure. És anar traient productes per anar cultivant el teu públic.
Com es pot generar més consciència que la cultura és necessària?
Buf, és una pregunta molt complicada. En el sector musical, per exemple, crec que hauríem d’educar més, en el sentit d’apreciar el que hi ha al darrere. Que els joves sàpiguen com s’ha fet una cançó de reggaeton, o de qualsevol altre estil, per exemple. Quin nivell de composició o de dedicació hi ha posat l’artista. Està molt bé que la música evolucioni però és necessari que la gent valori la música en directe. Perquè ara està tot enllaunat, ho podem trobar tot a l’Spotify, però un directe mai es pot tornar a viure, i és el moment més especial que pots tenir amb un grup.
Com heu viscut els concerts del desconfinament?
Doncs prou bé. Una cosa bona d’aquests concerts en format desconfinament és que la gent escolta més. També és una merda perquè el públic està assegut. Però té la seva màgia. És un format més de concert d’auditori i no hi ha xerrameca entre el públic. Per altra banda, nosaltres fem el mateix directe que fèiem quan els concerts eren normals. Sortim amb la mateixa energia i després el públic ja decideix si vol ballar a la cadira o no.
I ara que s’han tornat a cancel·lar a Catalunya més espectacles i esdeveniments per les noves restriccions, com ho esteu vivint?
Penso, que la cancel·lació de la cultura és un dels erros greus en la gestió de la pandèmia. Totes les que hem assistit a esdeveniments culturals, hem pogut veure que el control i la seguretat era una prioritat i pràcticament no hi han hagut rebrots en l’àmbit cultural. Ens ha afectat moltíssim, suposo que com a tothom… però també tenim clar que el sector cultural sempre ha estat amb el vent en contra i estem curtits a adaptar-nos i reinventar-nos.
Quin és el futur immediat de Marialluïsa?
Ara ja estem produint el que serà el pròxim Single, EP, LP o SP, qui sap. En aquests temps tot són dubtes i tot el que ens queda és seguir cantant.
Autora de este artículo
