A un restaurant de Barcelona ens rep en Joan Dausà. És el dia de l’estrena del seu sisè disc Ho tenim tot i va d’aquí cap allà per sotmetre’s a entrevistes i firmes d’exemplars. Conversem amb ell sobre el canvi de direcció de l’àlbum a causa de la pandèmia i la importància dels missatges optimistes. A través d’aquesta entrevista ens endinsem en un disc que va de dins cap en fora per conèixer les reflexions vitals del cantautor.
Ja fa tres anys del llançament del disc Ara som gegants i avui tornes amb Ho tenim tot. Com et sents?
Molt bé. Estic molt content, amb nervis i il·lusió. Hi ha cançons que fa 2 anys que les vaig fer i ja tenia ganes de compartir-les per veure com reacciona la gent i se les fa seves. Durant aquestes hores que portem la recepció ha estat molt bona, per tant, molt il·lusionat.
Que bé! A més sembla que per fi estem tornant a la normalitat. Però molts artistes s’han vist afectats per la pandèmia. Zahara, per exemple, va explicar que amb l’aturada es va adonar que la seva autoestima es trobava massa lligada als concerts. A tu com t’han afectat aquells mesos?
Ha canviat una mica la idea del disc que anava a fer. Anava a fer un disc festiu perquè tenia ganes de tenir més cançons festives de cara als concerts, però amb la pandèmia s’ha convertit en una cosa més èpica, més rabiosa i no tan festiva. De totes maneres, és un cant a la vida. Tinc moltes ganes de fer concerts, però vaig tenir sort i la pandèmia em va enganxar en el moment d’aturada. És a dir, jo vaig acabar la gira durant el gener del 2020 i tot això va esclatar dos mesos més tard. Jo havia de parar igualment un any i mig per fer cançons i crear un disc. Vull dir que he tingut sort en aquest sentit, però ja tenia moltes ganes de fer cançons i de tornar a coincidir amb la gent.
O sigui que realment la situació ha influenciat en les cançons del disc?
Sí, ha influenciat en el to del disc. Potser no era el moment de fer un disc molt festiu, sinó un disc que pot ser potent però a la vegada reflexiu.
Crec que en el fons no tenim el coneixement per saber que realment tenim el que necessitem.
Sí, hi ha missatges molt optimistes a cançons com Omple de vida els pulmons i Ho tenim tot. Creus que era important llençar aquest tipus de missatges?
Sí. La conclusió final és confiar una mica més en la vida, i adondar-nos que tenim el que necessitem. Mai serem feliços ni estarem relaxats si estem constantment projectant i desitjant. Es tracta de dir: “escolta, el que tinc és això i la situació que ens ha tocat viure és aquesta”. Te n’adones que hi ha gent que viu feliç amb menys que tu i veus que no és el tenir, sinó que és una qüestió d’actitud. Per tant, la conclusió és aquesta. Canviem l’actitud i connectem amb nosaltres i amb la vida.
Per veure que ja ho tenim tot.
Clar. Ho tenim tot, però potser pensem que necessitem més coses o que voldríem tenir més coses. Crec que en el fons no tenim el coneixement per saber que realment tenim el que necessitem.
I aquesta aturada ens ha anat molt bé per entendre.
Per entendre i per reflexionar més. Te n’adones més del teu entorn i de quina és la teva primera capa.
Després de l’èxit de La gran eufòria o Tot anirà bé semblava que el so del disc seria molt més festiu i ens hem trobat amb un so molt emocional i solemne.
Es tractava de ser honestos amb el que estem vivint. Era estrany treure un disc de festa havent perdut a gent pel camí i sense haver sortit del tot de la pandèmia. Per tant, és un disc de lluita, de celebració de la vida… Per reflexionar i analitzar com l’estem vivint.
Gaudeixo molt fent cançons nostàlgiques i dramàtiques, però jo sóc una persona positiva i relativista. Jo confio en la vida, doncs que el disc també hi confiï.
I què creus que el diferencia d’Ara som gegants?
Ara Som Gegants és un disc més conceptual i tot té un sentit en si mateix. És un viatge més pla, de reflexió també. En canvi, aquest és un disc de cançons eclèctiques. Cada cançó té la seva força, el seu espai… És més positiu, segurament més lluminós. Jo penso que és el disc en el qual em sento més representat, perquè al final gaudeixo molt fent cançons nostàlgiques i dramàtiques, però jo sóc una persona positiva i relativista. Per tant, em feia falta això. Jo confio en la vida, doncs que el disc també hi confiï.
Vas tocar les cançons del disc al festival Respira aquest estiu. Com va anar?
Va anar molt bé, era una experiència maca i les cançons eren una excusa per retrobar-nos i per tornar a connectar. Compartir aquestes cançons va ser una aventura preciosa, però no la tinc gaire en compte. O sigui, tinc la sensació que avui surt el disc i ningú l’ha escoltat perquè qui el va escoltar allà va escoltar les cançons i se’n va quedar amb una o amb dues, però no va tenir l’oportunitat d’escoltar el disc i dir: “d’acord vaig a repetir aquesta, a veure què ha dit aquí”… Així que va ser un parèntesi maco per reconnectar, però l’aventura comença avui.
Tot i que ja havies cantat en castellà a cançons com Andrea, Ya Nada Puede Ser, en aquest disc també hi trobem alguna. Com et sents a l’hora de compondre en castellà?
M’agrada perquè al final jo escolto música en català, castellà, anglès… I el castellà i el català m’emocionen per igual. És un idioma que el sento molt meu. Penso que també m’agrada escriure en castellà perquè et col·loca en un altre lloc i cada idioma té al darrere una cultura, un imaginari, una manera de cantar… I per mi era un repte. Vaig estar a Argentina fa vint anys estudiant un erasmus quan feia econòmiques i amb aquesta excusa escric una aventura d’amor, un percentatge serà veritat, un altre serà inventat… Això ho deixo a l’elecció de cadascú. El retrobament després de vint anys és com una petita pel·lícula, un petit EP dins del disc que té sentit en castellà perquè l’aventura passa allà, però penso que també és maco cantar en aquest idioma.
A Buenos Aires.
Exacte, a Buenos Aires.
Crec que No me’n vaig sense vosaltres és un tancament espectacular. Personalment, la cançó més emocional de tota la teva discografia. Què s’hi amaga darrere?
És un record i un homenatge a tota la gent que ha mort sense tenir la gent que estimava al seu costat. Deu ser de les coses més bèsties que pots haver de viure. Et passes la vida compartint espais amb la gent que estimes i de cop, quan te’n vas, que és el moment més delicat en el qual necessites més recolzament i acompanyament, et trobes sol o sola o de la mà d’algú que acabes de conèixer. Per tant, és un homenatge a tota la gent que s’ha hagut d’acomiadar en solitud a causa de la pandèmia.
Per acabar, t’he de dir que També sóc jo és una cançó que em va ajudar molt en un moment vital concret. M’agradaria saber quina cançó té més significat per a tu.
D’aquest disc em quedaria amb La vida és més que això perquè és com un mirall. M’obligaria a escoltar-la cada dia per veure si estic connectat, perquè al final tinc la sensació que moltes vegades, per la feina o pel que sigui estem vivint una capa superficial del que podria ser la vida, les relacions humanes, la relació amb la mort, amb nosaltres mateixos… Per mi és com un mirall i gairebé un mantra per dir: “escolta, estem aquí, estem vivint la vida real o ens estem entretenint aplaudint misèries que ens fan passar el temps, però no ens fan créixer?”
Autores de este artículo
Paula González
Jordi Vidal
Més de quaranta anys dalt i baix de l'escenari, davant i darrere del micro, entre bambalines, a la foscor, entrant i sortint de camerinos, deambulant per festivals. La foto bona segur que la faig demà.
