Simbiatu Ajikawo, artísticament coneguda com a Little Simz, és un producte del vibrar urbà i de la cruesa de la gran ciutat de Londres, però també és fruit d’unes arrels culturals profundes que la connecten amb la seva herència africana. Enmig d’aquest mosaic d’influències, va trobar la seva veu a un club juvenil a Islington, la crisàlide on va iniciar una transformació que no va passar desapercebuda: la nena que s’interessava tímidament en les arts escèniques va començar una metamorfosi per acabar convertint-se en una gran artista que no té por d’ocupar el centre de l’escenari ni de la seva pròpia vida. La seva primera cançó la va fer amb 11 anys, i la va presentar en directe al club. Es va comprar el seu primer micròfon amb 14 anys, amb els estalvis que tenia de diverses feines a temps parcial, segons ella, la millor decisió que ha pres mai.
L’artista britànica-nigeriana explicava en una entrevista amb The Guardian fa un parell d’anys que de primeres molta gent pensa que és “antisocial, maleducada o estranya” perquè d’entrada té un posat seriós i és de poques paraules. Però la realitat és que quan se sent a gust, a l’estudi o sobre l’escenari, demostra tenir una habilitat comunicativa espectacular i una enorme facilitat per transmetre emocions complexes de manera senzilla. En aquests entorns, es fa evident que té ganes de deixar-nos endinsar en el seu univers.
Autenticitat i independència artística vs. Fama i diners
Simz sempre ha volgut fer música de veritat, que ajudi a entendre i sanar, i ser fidel a la seva essència, rebutjant contractes de figures com Estelle i Kanye West amb xifres que deixarien a molts altres joves MC’s amb la pell de gallina, per negar-se a perdre la seva identitat artística i la seva llibertat. L’èxit comercial i econòmic no ha estat una prioritat per ella, de fet ho ha considerat una distracció dels seus objectius, fer bona música ha estat el seu late motiv des dels inicis. A la cançó Tainted, podem veure una caricatura del tipus d’artista que ella mai voldria ser.
La seva trajectòria ha estat una odissea que s’ha anat teixint al llarg dels anys. Després de protagonitzar programes de televisió juvenils al Regne Unit, va canalitzar els seus esforços cap a la música, i ho va fer sense por de trencar les normes i obrir camins propis. Des del seu propi segell independent, Age 101 Music, va enregistrar àlbums, mixtapes i EPs que van començar a cridar l’atenció d’alguns artistes reconeguts. Gorillaz la van convidar a anar de gira amb ells, fent de telonera i col·laboradora, Kendrick Lamar la va elogiar el 2017 per la seva habilitat i passió, “the illest doing it right now” (la més guai del moment)… A partir d’aquest moment, va quedar clar de cara al públic que Simz estava destinada a fer grans coses, tot i que ella ja feia temps que ho sabia.
A escala global, l’artista és molt més que una simple rapera. La seva música, tot i arrelar-se en el món del rap i el hip-hop, és una fusió de múltiples influències que abracen des del soul fins al funk, el jazz i el grime. L’empremta d’autenticitat que Little Simz deixa en la seva música és reflectida especialment a la cançó Introvert.
Explorant temes tabú
Les seves lletres penetren en el més profund de la nostra sensibilitat, parlant de batalles internes i externes. Amb una valentia sense reserves, la cantant se situa al centre del seu propi món, que no té por d’explorar, parlant de temes que molts tendeixen a silenciar. El seu tercer àlbum, per exemple, Grey Area, reparteix veritats a tort i a dret i també exhibeix una vulnerabilitat molt valenta. El disc es va gestar durant la gira que va fer amb Gorillaz, Humanz Tour, quan va començar a patir una greu depressió, a milers de kilòmetres, o de milles, de la seva Londres natal. Amb 23 anys, es trobava perduda, sola, amb dubtes sobre la seva carrera i sobre si tots els esforços que havia fet i continuava fent valdrien la pena, lluny de la seva gent i amb una ruptura encara molt tendra i sense pair. La gestió de totes aquestes emocions i circumstàncies personals li va passar factura i, finalment, l’elaboració dels 10 temes del disc li van servir com a teràpia. En una entrevista amb Mondo Sonoro fa 4 anys deia: “Hi ha persones que es refugien en l’alcohol i les drogues, però jo tinc la gran sort de tenir la música com la meva major aliada. Per mi això és i sempre serà el més important”.
El silenci com a eina musical
Les paraules de Simz, a més de guiar-nos per les escletxes més profundes de la seva identitat, també s’han convertit en un testimoni crític, un crit d’una generació que exigeix canvis i reclama justícia. A través de la seva música, Little Simz ens recorda que el silenci també és un poder incommensurable. Sap quan parlar i quan deixar que la música parli per ella. La seva destresa en l’art de l’expressió no només es manifesta en les seves lletres, sinó també en el seu silenci, en les seves mirades carregades d’emoció i en les pausades notes que ressonen en cadascun dels seus temes.
Little Simz és una artista que es revela com un contrapunt a les veus superficials i a les façanes sense substància. La seva autenticitat i passió s’entreteixeixen amb la seva música, creant una obra que és un mirall d’ella mateixa i del món que l’envolta. La seva música és més que un entreteniment, és un recordatori que cada veu té el poder de canviar el món, one verse at a time.
Autora d'aquest article
