L’artista que aglomera més de 100 mil oients mensuals a Spotify es posiciona com un dels possibles descobriments d’aquesta temporada. Lucía Juan Casamayor, Lusillón, presentava el seu àlbum Pensando mucho y mal (2023), on fa un recull de les emocions experimentades des de la quarantena de la Covid-19, iniciant en 2020 quan va publicar la seva primera cançó Amigos Pixelados, que va dedicar al seu grup d’amics que, de sorpresa, la van acompanyar el passat dissabte en el seu concert a Barcelona.
Lusillón ha estat presentada com una cantant de pop easy going o música chill, és a dir, una cantant de pop amb ritmes suaus que recorden una tarda d’un dia tranquil escoltant música des del sofà de casa. Les lletres narren els anhels per aquest «i si …» amagat en els dubtes que tota relació pot causar.
A la Paral·lel 62 Club, Lusillón pujava a l’escenari acompanyada de la banda constituïda per piano, bateria, dos baixos i un ordinador des del qual organitzaven els beats sobre els quals tocaven els músics en una mescla de música en directe i pregravació que aportava aquesta sonoritat de videografia.
A pesar que el públic era escàs, l’artista va ser capaç de captivar-lo des del primer moment, gràcies a la seva presentació senzilla i directe. Lusillón va tocar tota la seva discografia en una hora ininterrompuda de música que només va completar amb l’agraïment al públic per l’assistència i, sobretot, al seu grup d’amics que l’havien anat a veure mostrant-se molt emocionada: “no me lo puedo creer …”.
Una potència amagada
Lusillón va obrir el concert sense preàmbuls amb la cançó Me quiero ir, una ironia que buscava la complicitat del públic, la qual va obtenir sense problemes. El concert va iniciar amb les cançons més melancòliques del repertori com No te hace falta o Caímos las dos on la cantant va adoptar un posat més introvertit, però només era el pròleg per l’exposició de la seva potència vocal que arribà amb la seva versió de la cançó El Farsante del cantant Ozuna amb la que va embruixar als assistents.
La seva estètica minimalista combinava meravellosament amb el posat senzill. La banda portava les samarretes de marxandatge que va promocionar entre bromes i referències a Katy Perry, una dels seus referents.
La banda sonava compacta i Lusillón brillava amb els seus aguts i girs vocals fent que el temps volés. Conscient de l’atractiu que tenia, l’artista va deixar la cançó Me gustaría gustarte pel final i, així, acabar amb l’alegria del públic que l’esperava amb ànsies.





Autores de este artículo

Aina Pedemonte Nualart

Sergi Moro
Desde que era un crío recuerdo tener una cámara siempre cerca. Hace unos años lo compagino con la música y no puedo evitar fotografiar todo lo que se mueve encima de un escenario. Así que allí me encontraréis, en las primeras filas.