El Say It Loud va organitzar una sèrie de concerts que començaven a marcar la fi de les restriccions pandèmiques. Un capvespre amb olor d’estiu, cerveses, menjar i un public entregat per donar pas a dues propostes musicals recentment sortides del forn.
Rita Payés va ser la primera a pujar a l’escenari acompanyada del seu famós quartet amb la seva mare Elisabeth Roma com a guitarrista, el contrabaixista Horacio Fumero i Juan Berbín a les percussions. El quartet va presentar el seu últim treball Como la piel (Autoeditat, 2021), un disc on la jove cantant i trombonista deixa entreveure el seu talent com a compositora. No hi ha dubte que és tota una sorpresa musical, ja que l’artista trenca amb la seva faceta jazzística. Loca Mente és probablement el tema que més s’allunya d’aquesta estètica amb una sonoritat hipnòtica i dissonant que ho culmina Pol Batlle –convidat sorpresa– a la guitarra elèctrica.
Talent de km 0
El cantant Rodrigo Laviña i el productor Patxi Vazili –Viktor Pizza pels col·legues– formen Extraño Weys i van ser la segona proposta que va sonar al Say It Loud. Hem hagut d’esperar set anys per escoltar-los de nou, però ells no tenen pressa. Mentre la indústria musical avança a ritme frenètic, Rodrigo Laviña i el seu combo ens conviden a parar una mica i a gaudir de la seva proposta en un directe ben diferent del disc.
El títol de l’àlbum ja és una declaració d’intencions, i és que Rodrigo Laviña es presenta amb un combo de luxe ple de talent de km 0. La consolidada pianista Elisabet Raspall era una base del directe creant sonoritats jazz i soul a les tecles. La vam poder escoltar sobretot a Chiribites juntament amb Marta Garrett a la veu, que aporta un toc de R&B al projecte. Va ser el moment més íntim del concert.
El combo de Laviña el formen dos altres talents jazzístics de la casa, Alba Pujals al trombó i Irene Reig al saxo alto. La petita secció de metalls aportava un toc melòdic al directe i els seus solos no deixaven indiferent a ningú. Com a Gota Malaya –un tema amb samplers de música popular del país que ens parla de quan estàs tornant i ningú t’espera– o a Arrait.
Fugint de la radiofórmula
Aquest nou treball s’escapa de qualsevol radiofórmula i consolida un estil propi molt variat: des de la psicodèlia seixantera, el pop català ye-yé o la música brasilera. No podem deixar de banda el caràcter coral de l’àlbum que s’explota al màxim al directe, com als temes Orient i L’última ranxera amb les veus de Raspall, Reig, Pujals i Garrett. El rap de Laviña passava a segon pla per donar pas a la potència musical del seu combo.
Antoni i Francesc va ser un dels temes on el talent de l’artista va quedar més que palès. A ritme accelerat disparava rimes juntament amb Irene Reig que s’atrevia a rapejar uns versos. L’inici del tema fa referència al folklore català amb la lletra de la cançó popular El capellà i la gallina. Vam escoltar una nova versió d’Esferes de colors on el rap quedava embolcallat amb les melodies hipnòtiques dels cors i de Reig a la flauta travessera a més de la subtil percussió de Juan Berbín.
Com a sorpresa, pujaven a l’escenari Martí Sales per cantar sobre el tema Tot el que fem i El Gordo del Puru –un dels membres d’Extraño Weys– per rapejar a Consens i crispetes. Amb el tema instrumental Clausura acabava el concert. “Em casco un l’últim rap i ens pirem” deia Laviña.
Extraño Weys sona com vol fugint dels algoritmes de la indústria musical i això no ho pot dir qualsevol. Rodrigo Laviña y su combo no és d’aquells àlbums que quedaran obsolets amb el pas del temps, hi ha qualitat per estona.
Autoras de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Marina Tomàs
Tiene mucho de aventura la fotografía. Supongo que por eso me gusta. Y, aunque parezca un poco contradictorio, me proporciona un lugar en el mundo, un techo, un refugio. Y eso, para alguien de naturaleza más bien soñadora como yo, no está nada mal.
