La novaiorquesa Melanie Martinez ha captivat el públic del Palau Sant Jordi amb el seu estil dark pop i la seva narrativa visual. L’espectacle del The Trilogy Tour, on repassa els èxits dels seus tres discs, ha començat amb la seva veu en off que preparava els assistents per a l’experiència que estaven a punt de viure.
Una narrativa vital de terror i fantasia
El concert ha estat un deliri visual que, amb l’ajuda de vídeos projectats a les pantalles, comença a narrar la seva història vital. Quatre ballarines amb caps de conills i altres vestides com nines han començat a ballar al ritme de la cançó Cry Baby, la qual ha inaugurat la nit. Com si es tractés d’una nina, ha aparegut Melanie vestida amb la seva indumentària habitual de perruca bicolor i vestit de fantasia, provocant un esclat d’eufòria entre el públic, que ha cantat amb tanta força que gairebé no es podia sentir la seva veu.
En la primera part del concert ha repassat les cançons del seu primer disc Cry Baby, carregat de simbolisme inquietant, i ambientat en un món d’estètica coquette, en què l’artista es presenta vestida de “baby doll” mentre denuncia els abusos que ha patit en cançons com Sippy Cup. La cantant ho ha donat tot i el públic ho ha rebut amb ganes rebentant el Palau i, a ritme dels seus hits més popular de TikTok, Pity Party i Play Date, Martinez ha destrossat la casa de nines que l’oprimia.
La segona part la nit ha començat amb un canvi d’ambientació que ha encetat la cançó Wheels on the Bus, del seu segon disc K-12. Hem tornat a l’escola, però la innocència ha estat trencada i ho ha narrat amb una estètica decadent i tumultuosa que encarnava cançons com Teacher’s Pet. Els fans entregadíssims a la depravació narrada cantant totes i cada una de les cançons. Aquesta etapa ha simbolitzat la mort de l’artista quan al final de High School Sweethearts la cantant ha mort per una fletxa de cupido.
La tercera i última part ha estat una fantasia, literalment. Melanie ha mort a ritme de Death, per deixar pas a una criatura màgica que ha pres possessió de la narrativa visual del concert. Ens ha introduït en un bosc màgic i inquietant amb foc real. L’artista s’ha alliberat en la mort i ha tornat a la vida amb cançons com LIGHT SHOWER, com una papallona després de la crisàlide. Malgrat el playback, l’energia del públic ha demostrar que, més enllà de la seva tècnica vocal, la connexió emocional era el que realment importava.
La cantant no ha volgut acabar la nit sense demanar públicament l’alto al foc per part d’Israel al genocidi a Gaza. Fet que el públic ha agraït vitorejant i aplaudint en la seva entrega més absoluta.
El concert de Melanie Martinez ha estat un viatge surrealista que ha desafiat les expectatives i ha deixat una empremta duradora en els assistents. Amb una narrativa que ballava entre la fantasia i la realitat, l’artista ha compartit el seu món que, alhora, fascina i desconcerta.
Autors d'aquest article
Aina Pedemonte Nualart
Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.
