Els nascuts després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, potser no estaran familiaritzats amb les mixtape. Traduït com a ‘mescla de cançons’, era un cassette amb el qual li deies a algú especial quant t’importava a través d’una cuidada selecció de temes. A Qualsevol Nit hem volgut fer el mateix per a tu: cada setmana et portem la millor selecció de cançons noves perquè puguis anar renovant la teva biblioteca de favorits a Spotify amb música que realment et faci vibrar.
A la nova mixtape d’aquesta setmana us proposem cançons de diferentes estils. Aquí en teniu uns exemples:
Universidad de la vida – Sr. Chinarro
Sí, Sr. Chinarro ha tornat amb un àlbum molt esperat i, a la vegada, molt inesperat. El pop-rock està de celebració amb aquest retorn tan especial. Aquesta cançó és una de les deu que componen l’LP Reality Show, un treball que il·lumina la seva tan particular esència.
Hereus del poder – Pilseners
Ja fa 18 anys que els Pilseners van publicar el seu darrer àlbum d’estudi i, seguint amb les lletres reivindicatives i explosives que tant els caracteritzen, tornen a regalar-nos un tema que ens fa cridar i saltar més que mai, un himne que denuncia l’abús de poder i la incompetència dels diferents partits polítics que han governat Catalunya i l’han deixat anul·lada per complet.
Atake – Luna Ki
L’artista barcelonina segueix experimentant amb la sonoritat dels seus treballs, definint cada vegada més la seva personalitat i assentant-se per complet al panorama musical actual. Luna Ki sona a festa, i la festa sona a Luna Ki.
Cometa – Cancha Via Circuito & Fémina
Si sou d’aquells a qui els hi agrada provar coses noves, poc habituals; d’aquestes rareses, l’únic pecat de les quals és la riquesa. D’aquestes que es desconeixen precisament per ser diferents, aquesta és la vostra cançó i aquest projecte musical, on Pedro Canale exposa els seus aprenentatges del contacte amb poblacions tradicionals indígenes i l’experimentació amb sons electroacústics, és el vostre. Apte només per a persones amb una sensibilitat especial.
Azucena – Al-Blanco
Amb només 24 anys, Al-Blanco és cantaor, compositor i productor de les seves pròpies cançons. El seu prisma és la mescla, una barreja de regueton minimalista i de flamenco. L’artista és tota una promesa musical que, sens dubte, aconseguirà trobar el seu lloc a les llistes de reproducció de les millors discoteques.
Mother – Matt Maltese
El londinenc Matt Maltese ens porta, després de tres anys, una confesió reflexiva sobre el sentiment compartit, però diferent, de pèrdua d’una parella des del seu punt de vista i el de la seva mare. Prepareu els mocadors, perquè no només la lletra us farà emocionar-vos, sinó que la melodia ens recorda a aquelles playlists que ens posem quan estem malenconiosos.
Tonada de Segar – Júlia Colom
La tarea de documentació i recol·lecció que desenvolupen artistes com la mallorquina Júlia Colom als seus treballs és poques vegades valorada. La importància de crear obres que ens porten a la vida rural, a les nostres arrels, que reviuen cants tradicionals, literatura oral que passa a ser poesía cantada, però aquesta vegada amb la certesa que no caurà en l’oblit com molts altres cants que ningú va saber plasmar a un paper. La manera tan minimalista, però sentida de presentar-la ens demostra el respecte i l’admiració que té la Júlia per la cultura.
Soltarnos – trashi
Es tracta del primer avenç del seu molt esperat àlbum debut. En el seu indie rock, el quartet de Múrcia emmarca una història sobre el procés de maduració de les persones, un missatge positiu que ens recorda que envellir no és una cosa dolenta, sinó enriquidora, i ho fan amb uns ritmes jovials.
Peace and conflict – The Riven
El grup suec ens porta a l’actualitat el nostre rock clàssic preferit. Aquest single en concret és el segon avenç del seu proper LP homònim que sortirà el pròxim 25 de novembre. Un himne poderós amb guitarres elèctriques que marquen i exposen la seva personalitat més psicodèlica.
Monster – Chymes
És una mena de paradoxa en què l’artista australiana parla de temes intensos i obscurs, de relacions dolentes i tòxiques, però fa ironia de tot això i aconsegueix que ens resulti fins i tot divertit en certs moments. La conjugació de la seva tan particular i atrapant veu amb els sons d’un pop electrònic tan envolvent, fa de la cançó una veritable meravella.
Autor de este artículo
