Pop d’una nit d’estiu: Quan el pop es fa simfònic

A dia d’avui i per desgràcia, molt pocs concerts poden assegurar-se l’èxit des d’un primer moment. El de dijous però, havia comprat tots els números per incloure’s dins d’aquest grup de privilegiats: el Teatre Grec com a escenari, catorze artistes reconeguts de l’escena pop catalana com Quimi Portet, Judit Nedderman, Joan Dausà o Maria Arnal i Marcel Bagés, entre molts d’altres, i la GIOrquestra dirigida per Marc Timón i encarregada de revisitar els temes escollits pels artistes passant-los pel sedàs d’un acompanyament simfònic. Segons després que l’orquestra acabés d’afinar-se, apareixia Marc Timón entre aplaudiments i la periodista Sara Loscos donava pas als tres primers artistes: Maria Arnal, Marcel Bagés i Joan Pons de El Petit de Cal Eril. Si l’atmosfera que es crea al voltant de la veu de Maria Arnal a Tu que vienes a rondarme ja és especial de per si, dijous amb l’acompanyament de la GIOrquestra va prendre una nova dimensió que la va fer encara menys terrenal. Una nit més, el duo va sortir victoriós d’un escenari, tornant-se a reivindicar com una de les propostes més interessants del panorama pop català. Arribava el torn de Joan Pons que feia enlairar Sento més enllà del pop metafísic en un dels altres moments de la nit. “Al nostre camerino hi ha aigua i al vostre rom i ginebra” bromejava el director amb Colomo i Carabén abans de Els amigos i Un tros de fang. I és que aquest contrast era un dels al·licients de la nit,  la roba d’etiqueta i les camises descordades, els balls d’uns i les partitures dels altres, etc. Però totes les diferencies s’acabaven quan començava a sonar la primera nota i el pop i la simfònica es feien un de sol en la cançó. El contrast també el trobàvem entre els cantants, en diferencies d’estils com el del pop aflamencat d’Alba Carmona i la música “moderadament moderna i passablement popular” de Quimi Portet, o la trajectòria i edat d’aquest últim amb els 23 anys de Pavvla, que va demostrar un domini de la veu excepcional amb Planets and stars.

Entre copes de cava, converses breus dels artistes amb Sara Loscos i un escenari imponent com el del Teatre Grec, van anar succeint-se Ferran Palau amb la seva inseparable gorra, Núria Graham o Judit Nedderman interpretant Vinc d’un poble. Un dels moments de la nit va arribar amb l’actuació de Clara Peya, que amb el tema instrumental Greia provocava uns aplaudiments que van fer tornar a pujar a l’escenari a l’artista segons després d’haver-lo abandonat. Els arranjaments de Marc Timón aconseguien revalorar tots els temes que van sonar i mantenir la seva essència malgrat incorporar-hi més de 30 instruments en l’orquestració. I és que l’artista català establert a Los Àngeles va demostrar novament el talent que l’ha portat a participar en projectes i bandes sonores com Arkhana, Agent Carter, Frogman o La visita. Com a nit d’estiu la de dijous va ser immillorable i entre el públic es respirava una sensació d’haver vist un espectacle únic i d’una qualitat altíssima que va tornar a demostrar que el pop català viu segurament el seu moment més dolç.