Els nascuts després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, potser no estaran familiaritzats amb les mixtape. Traduït com a ‘mescla de cançons’, era un cassette amb el qual li deies a algú especial quant t’importava a través d’una cuidada selecció de temes. A Qualsevol Nit hem volgut fer el mateix per a tu: cada setmana et portem la millor selecció de cançons noves perquè puguis anar renovant la teva biblioteca de favorits a Spotify amb música que realment et faci vibrar.
A la nova mixtape d’aquesta setmana us proposem cançons de diferentes estils. Aquí en teniu uns exemples:
Surto de mi – Gessamí Boada, Elio Haven
Gessamí Boada surt de si mateixa i ens arrossega amb ella en aquest primer avançament del seu nou disc. Surto de mi és lluminosa i optimista, amb influències que van de Coldplay a Lizzy McAlpine, i una instrumentació més contundent del que ens té acostumats. La veu d’Elio Haven, conegut per la seva participació a Eufòria, encaixa a la perfecció en aquesta proposta que ens parla d’una nova etapa per a la cantant maresmenca. El videoclip, enregistrat i editat per la mateixa Gessamí, ens regala una finestra al seu procés creatiu.
KAIMAN – Rigoberta Bandini
Rigoberta Bandini ho ha tornat a fer. Amb KAIMAN, el tercer avançament del seu esperadíssim Jesucrista Superstar, ens torna a regalar una d’aquelles lletres plenes de frases lapidàries. “Si la piedra es muy grande, mejor no la levantes” és només un exemple del que ens ofereix aquest tema que reflexiona sobre la fragilitat i la necessitat d’aprovació.
In Love With A Memory – SASAMI, Clairo
SASAMI i Clairo han creat una peça cinematogràfica que beu de les balades japoneses de tota la vida. In Love With A Memory és nostàlgica, melancòlica i amb una producció sublim a càrrec de Rostam. SASAMI s’inspira en els records de la seva infantesa a les sales de karaoke amb la seva mare, transportant-nos a una atmosfera de fum, jazz i vibratos enlluernadors. Un duet fantasmagòric que ens deixa amb moltes ganes d’escoltar Blood On the Silver Screen al complet.
M.A.P.S. – Amaia
Per fi tenim aquí el nou àlbum d’Amaia, Si Abro Los Ojos No Es Real. M.A.P.S. (Mejores Amigas Para Siempre) és un homenatge a la seva mare, una oda a l’amor matern i una carta oberta que ens fa sentir testimonis d’una intimitat preciosa. Aquest tercer àlbum de la cantant de Pamplona es perfila com el més personal i madur de la seva carrera.
WONDERWaLL – Bring Me The Horizon
Fer una versió de Wonderwall d’Oasis i que a Liam Gallagher li agradi? Impossible, oi? Doncs Bring Me The Horizon ho ha aconseguit. A la seva versió per a Spotify Singles, han transformat el clàssic en un himne heavy metal on els acords suaus de Noel Gallagher deixen pas a riffs contundents i els xiuxiuejos de Liam es converteixen en crits de guerra d’Oli Sykes. I el millor de tot? Liam ha dit que “fucking LOVE it”. És que a vegades l’univers ens sorprèn.
Besties – Black Country, New Road
Els britànics han anunciat nou disc, Forever Howlong, i l’han avançat amb Besties, un tema que combina una emotivitat brutal amb el segell experimental de la banda. Georgia Ellery lidera la veu en aquesta cançó que, a través de la seva melodia, ens parla de la importància de tornar a connectar amb aquelles persones que sempre han estat allà. L’àlbum promet una nova etapa sonora per a la banda, i nosaltres ja comptem els dies per escoltar-lo sencer.
Sylvia – Julien Baker, TORRES
Julien Baker i TORRES han unit forces per crear un duet country que promet marcar un abans i un després. Sylvia és una carta de comiat a una mascota estimada, plena d’una melancolia tan real que és impossible escoltar-la sense sentir un nus a la gola. La combinació de les seves veus i la producció neta converteixen aquest tema en una joia trista però preciosa.
Fist – Miya Folick
Miya Folick no té por d’explorar emocions complexes, i Fist n’és la prova. Aquest tema, part del seu pròxim àlbum Erotica Veronica, passa de la calma a l’explosió en qüestió de segons. La frase “aquesta ràbia és la meva herència” marca el punt culminant d’una peça que es tensa fins a esclatar en un crit de 10 segons. Un cop de puny emocional i sonor.
SOPHIA – rusowsky
rusowsky obre el seu 2025 amb un single que ens prepara per al seu esperat àlbum debut. SOPHIA és synth pop de la millor qualitat, amb una producció que combina la nostàlgia i la distopia en un tema que parla de l’obsessió en totes les seves formes. Si alguna vegada t’has quedat atrapat en un pensament o en una persona, aquesta cançó serà la banda sonora perfecta.
Imatge de portada Miya Folick © Jonny Marlow
Autora d'aquest article





