Role Model: Bromes internes i deliri col·lectiu

Això és estar crònicament en línia

Amb els primers acords de Writing’s On The Wall, l’Apolo va entrar en ebullició. Tucker va aparèixer a l’escenari, fidel al seu estil, amb un repertori d’alter egos que incloïa noms com Gracie Abrams, Ed Sheeran, Maroon 5, Ross Lynch, Jacob Elordi i un inventat The 1965. Si no estàs al dia del seu humor a les xarxes socials, ara mateix et sentiràs totalment perdut. En canvi, la seva fanbase, que s’ho prenia tot al peu de la lletra (i amb un somriure d’orella a orella), no parava de riure i cridar, especialment quan va dedicar una versió inesperada de Sign of the Times de Harry Styles, amb un toc tan dramàtic com entranyable. En el seu repertori, van sonar temes d’aquest últim disc com Look At That Woman, la juganera Scumbag i la contagiosa Superglue.

Desprès d’una sensual Slut Era Interlude amb llums tènues, i el moment més acústic amb les delicades notice me i that’s just how it goes, venia el moment de deixar enrere la guitarra, element principal d’aquesta nova etapa, i treure les armes nostàlgiques: blind i forever&more. “Valoro molt que sigueu aquí aquesta nit, perquè avui dia anar a un concert suposa molt d’esforç, ja sigui econòmicament o perquè heu hagut de saltar-vos classes o la feina”, va admetre l’artista. Role Model va reconèixer els sacrificis que sovint implica la vida d’un fan i va assegurar que “aquest esforç no passa desapercebut”, mostrant el seu agraïment amb sinceritat durant l’emotiva Compromise. Va tancar la vetllada amb Deeply Still In Love, un comiat apoteòsic en què Tucker va lluir els seus passos de ball estel·lars, fent una pausa prolongada per beure’s d’un glop la cervesa i concloure amb un: “I’m deeply still in love with you… Barcelona”.

El concert va ser tota una celebració del caos emocional, del desamor i de les petites històries que ens defineixen, on fins i tot la tristesa es balla i les bromes internes es converteixen en un ritual compartit de deliri col·lectiu.