Seward: Catarsi col·lectiva

Seward –present al panorama musical des de 2010– escapa de qualsevol etiqueta i defuig de la convencionalitat. El quintet barceloní, amb Adriano Galante al capdavant, deixa de banda les xarxes socials i les plataformes musicals per arribar al públic d’una manera diferent i més propera, sent el directe l’única forma de poder gaudir de la seva discografia.

Cinc artistes que busquen crear música i viure d’una manera col·laborativa i autogestionada i La Deskomunal, l’espai ideal per compartir aquests ideals. Aquesta cooperativa –camuflada al mig del barri de Sants– és un espai per i del barri amb productes de proximitat, preus populars i amb una oferta musical i gastronòmica de qualitat. Val la pena donar- li un cop d’ull.

Una performance peculiar

El concert va començar i acabar sense saber molt bé què havia passat entremig. Tant els Seward com el públic, vam entrar en una mena de catarsi musical i física. No es va pronunciar ni una sola paraula en tota l’actuació. La música fluia, com si emanés d’una de les bandes més creatives i impredictibles que he vist mai. Adriano –veu, guitarra i banjo– va ser l’encarregat de transportar-nos a aquest estat a través de la seva presència a l’escenari. Veure’l en directe no té preu. Mai havia vist a una persona deixar-se emportar tant per la música.

Tot forma part d’una performance que mescla la música amb la dansa i l’expressivitat física al mateix temps i que pot arribar a límits insospitats. L’extravertit artista també ens oferia moments d’humor, com quan es va posar el banjo a la cara mentre cantava per crear un efecte sonor molt peculiar. Tot un show.

Cançó lliure

El concert va girar entorn dels temes dels discs We Prefer To (Foehn Records, 2018) i Second Two: Chapter Home (Foehn Records, 2015). Free jazz, rock, blues o folk? Podríem dir que una mica de tot, però la banda no s’encasella en cap estil en concret. We Cook Tonite va ser el primer tema en sonar i consolidava el que descriu Seward com “cançó lliure”. El tema es transformava radicalment en diferents dinàmiques, ritmes, samplers i pedals en qüestió de segons. Van continuar amb Name A Name, amb una introducció de veu en off mig distorsionada –que parlava dels sentits i de la vida– acompanyada pels teclats de Meritxell Neddermann, la darrera incorporació del projecte.

Seward funcionen com un engranatge col·lectiu per tal d’aconseguir una gran multiplicitat sonora a cada tema. Se’ls podia veure disparant samplers a cada moment, distorsionant els seus instruments… A Juan Berbín fent percussions o efectes sonors amb un tub a la boca… Cada cançó era una explosió sonora i electrònica que on menys va destacar va ser a 1o 1a i Question Marks. Eren temes més melòdics on ressaltaven les guitarres i el saxo de Marcel·lí Bayer.

El concert acabava i Adriano Galante seguia sense pronunciar una paraula cap al públic, excepte els “oh my god” que se li escapaven entre cançó i cançó. Estava visiblement esgotat després d’aquest viatge de catarsi total, no era per menys. Mentre seia a terra, La Deskomunal demanava un bis i Seward ens va regalar un tema que formarà part del pròxim àlbum Hoveller. A Charm Of Living és un tema força minimalista sonorament parlant on destacaven les veus peculiars de Galante i Neddermann –que sintonitzaven a la perfecció–, la bateria tocada amb les mans i algunes línies melòdiques amb el saxo alt.

En definitiva, Seward és una de les bandes més originals, personals i boges –en el bon sentit de la paraula– del territori. Seguir el rastre del grup és difícil, però mereix molt la pena veure’ls en directe. Viureu una experiència i immersió total a la seva música.