Les entrades d’aquest primer concert feia tres mesos que s’havien esgotat i és que el duo mataroní The Tyets s’ha proclamat una de les agrupacions de referència del panorama musical català actual. El seu trapetón, una mescla de trap i reggaeton, busca l’alegria i la punta sensible de tothom, un fet que els ha convertit en una proposta intergeneracional que només fa que arreplegar èxit rere èxit. L’última cançó que els ha portat a ocupar més temps a la pantalla petita ha estat Coti x Coti una cançó que mescla reggaeton amb sardana de la qual s’han fet ressò tots els mitjans, potser per la innovació i la rebel·lia que comporta aquesta idea.
La disbauxa més èpica
La nit va arrencar amb l’actuació de Martigo que té una col·laboració amb The Tyets, la cançó El Patinete. Encara que el seu temps a l’escenari va ser poc, el cantant es va posar el públic a la butxaca des de l’inici, ja que la gent tenia ganes de festa i així ho va demostrar quan els protagonistes de la nit van sortir a l’escenari gairebé trenta minuts més tard. Els assistents només van necessitar una nota per posar-se a ballar i és que el grup va iniciar amb un mesclatge dels seus singles com Bailoteo o Menorca. Una de les claus que va fer que l’energia estigués al màxim des del primer moment van ser ells, l’Oriol de Ramon i en Xavier Coca, els productors i cantants del conjunt que no van parar de ballar, saltar i somriure en tot el concert.
La gent estava eufòrica i és que ja des del principi els cantants van avisar que tocarien totes les cançons de l’àlbum Èpic solete i així va ser, però també van recordar cançons d’altres produccions com El Ratolí, la qual va deixar pas a un dels moments més random de la nit, perquè de cop i volta van fer pujar un nen de deu anys que estava entre el públic a primera fila i que es va animar a cantar un trosset de la cançó de l’àlbum Animalari Urbà que The Tyets va crear amb el Cor Bressola l’any 2021.
Les convidades, una peça clau
Aquest concert prometia tenir moltes sorpreses, ja que consistia en un moment important pel grup, al qual no van voler faltar la gran majoria d’artistes amb qui havien col·laborat tant en Èpic Solete com en singles anteriors. La primera a sortir a l’escenari va ser la Mushkaa per cantar El Tonteo, una cita que tampoc es va voler perdre el seu pare, Eduard Farelo, que va gaudir del concert des del segon pis de la sala, conjuntament amb tots els familiars i amics més propers dels mataronins. Per l’escenari també hi va passar el grup de gènere urbà Figa Flawas i la cantant barcelonina Julieta amb els quals havcien col·laborat en Xuculatina (Remix) i amb qui també comparteixen la cançó Clar que t’he trobat a faltar, la seva segona co-composició.
El públic estava encantat i és que no només compartien el gust amb els convidats, sinó que també eren molt pròxims en edat.
Les emocions a flor de pell
The Tyets sempre s’ha presentat com un grup que busca “alegrar-te el dia i de vegades fer-te plorar una miqueta” i així ho van fer. Després d’una allau de ritmes incansables va arribar el moment més tranqui de la nit quan en Coca va col·locar-se al centre de l’escenari tot sol i va presentar la cançó Desembre, la qual va dedicada a la seva parella i va utilitzar per donar les gràcies per la rebuda i l’escalf del públic en un moment de vulnerabilitat buscada. Per altra banda, l’Oriol va agafar el relleu per cantar Oílvia, una cançó que va escriure el mateix dia que li van comunicar que havia de ser tiet d’una nena que es diria Olívia, per tant, una cançó molt emotiva, però alhora una explosió d’alegria desmesurada. La sorpresa va venir quan al mig de la cançó el cantant va treure la nena d’un anyet a l’escenari i el públic va perdre la xaveta per ella.
Aquesta disparitat d’emocions positives van ser la tònica general de tot el concert gràcies a l’energia que emergia de l’escenari, però sobretot del públic, perquè estava completament entregat. La nota final va ser per la cançó que els ha catapultat als mitjans corporatius i que ja s’ha esmentat, Coti x Coti, una tradició que semblen voler implantar i amb raó, ja que van aconseguir que la Sala Apolo s’aplegués en rotllanes per poder ballar sardanes a ritme de reggaeton i sardana.
El concert va anar tan bé i la gent estava tan contenta que quan els músics van abandonar l’escenari per últim cop, els assistents van cantar a cappella Coti x Coti un altre cop, perquè ningú volia que aquell moment meravellós s’acabés.
Autores de este artículo
Aina Pedemonte Nualart
Víctor Parreño
Me levanto, bebo café, trabajo haciendo fotos (en eventos corporativos, de producto... depende del día), me echo una siesta, trabajo haciendo fotos (en conciertos, en festivales... depende de la noche), duermo. Repeat. Me gustan los loops.
