Sembla que el Cruïlla de Tardor està fet per les persones que encara no han assumit que ja no hi són a l’estiu. Per això els organitzadors ens han preparat aquest reguitzell de concerts, per què allunyem el fred dels nostres cossos. Te’ls presentem a continuació:
Anna Calvi
Estem d’enhorabona: Anna Calvi és la potència feta música, un riu de passió que s’ha obert pas a cop de guitarra en la indústria de la música i en el cor dels seus fans. “És la cosa més gran des de Patti Smith”. Aquesta definició la va fer poc menys que Brian Eno quan Calvi tenia només un single al carrer. Semblava agosarat, però el temps li està donant la raó. Les comparacions van seguir un parell d’anys més (‘la nova PJ Harvey’, per exemple). Però ara mateix ja no necessita ser comparada amb grans estrelles del passat. Anna Calvi ja és ella i prou.
Emir Kusturica & The No Smoking Orchestra + Barcelona Gipsy Balkan Orchestra
Emir Kusturica és probablement l’artista més important dels Balcans i un dels més rellevants d’Europa. És tan bon cineasta com músic, i aquesta última faceta és la que ens interessa per al Cruïlla de Tardor. Ritmes country, marxes turques, trompetes gitanes, clàssics italians, sons d’Amèrica del Sud, bucles de tecno-pop, Balkan amb bases de punk, tradició gitana… L’estil de Kusturica és únic. El tindrem en directe acompanyat de The No Smoking Orchestra, amb un nou àlbum i també amb les cançons de sempre. De moment, ja ha confirmat que tocarà la banda sonora d’alguna de les seves pel·lícules, com Gato negro, gato blanco i La vida es un milagro.
A la BGKO (Barcelona Gipsy Balkan Orchestra) no hi ha dos membres del mateix lloc. Ells són la vertadera música multiètnica, un grup de música klezmer i gitana amb sons d’Europa de l’Est. Set nòmades que entenen la música balcànica com un estil que va més enllà de qualsevol frontera. Perquè allò que fa gran aquest gènere és, precisament, la gran varietat de cultures que el van crear. BGKO es van convertir en un referent de la música balcànica a Barcelona, ciutat en la qual va néixer el projecte i on, en molt poc temps, va assolir fama internacional. Ara els tenim de nou a la ciutat on tot va començar.
Myles Sanko + The Excitements
Myles Sanko es defineix a ell mateix com un autor que es diverteix creant. No hi ha dubte: ell compon, ell escriu les lletres, els ritmes i les melodies. Ell dissenya les seves pròpies portades i grava i edita els seus videoclips. Myles Sanko aterra a Barcelona convertit en la nova sensació del soul-jazz britànic. Porta anys treballant amb els mateixos músics. Es coneixen, s’estimen i es diverteixen tocant junts. Per això els seus concerts son garantia d’èxit. Ritmes d’hip-hop i amalgames de jazz? Sí. Línies de soul amb violins i chelos? També.
Algun periodista comentava que The Excitements podrien haver nascut a Memphis a mitjans dels seixanta, gravar en la Motown i compartir cartell amb James Brown en alguna gira per Estats Units. Tenim sort que The Excitements siguin d’aquí i ara: una banda de Barcelona que ens porta el millor de la música negra més arrelada. Això és soul i punt. Construeixen els seus concerts sobre una poderosa estructura rítmica. Per sobre rugeixen les guitarres i tremolen els metalls, però al cim només hi ha una reina: la veu de Koko i els seus moviments hipnòtics.
La M.O.D.A. + Animal
Passió, honestedat i carretera. Aquesta és l’ètica de treball de la Maravillosa Orquesta del Alcohol, més coneguts com La M.O.D.A. I és quelcom que pots sentir fàcilment quan escoltes les seves cançons. El grup burgalès torna al Cruïlla per partida doble. A l’estiu van actuar al Festival i, el pròxim 20 d’octubre, al Cruïlla de Tardor. No hi ha qui els pari: són un fenomen de masses per la facilitat que tenim d’identificar-nos amb les seves cançons, viscerals i sentides. No ens cansem de La M.O.D.A. Serà un plaer veure’ls a l’Hivernacle del Poble Espanyol. No t’ho podem explicar, has de sentir-ho.
Milers de seguidors a les xarxes socials, més de 150 concerts amb un sol disc, milions de visualitzacions. Està clar que Animal s’ha consolidat com una de les apostes més fortes dels Països Catalans. El septet barreja sonoritats pop, folk, rock, reggae i soul. Les seves cançons t’enganxen a l’instant i no et deixen anar fins que s’acaben. És la revifada del pop-folk català, del bon rotllo costumista amic dels Catarres.
Viva Suecia + Neuman
Hi ha grups que tenen el poder de transformar-nos, i sense dubte Viva Suecia és un d’ells. Gairebé 100 concerts en 2017. Al 2018, han fet sold out a tots. Tenen una extensa gira de festivals al davant, i ja l’afronten com a caps de cartell. I tot això, amb només 3 anys de vida. Viva Suecia no es cansa d’esgotar entrades.
Paco Román és un músic total. A més de cantar amb una veu única, a més de compondre i escriure lletres i tocar diferents instruments, és productor de bandes de l’escena independent. Neuman és el resultat d’anys de treball. Anys en què Paco Román ha viscut com un nòmada perseguint el seu somni musical. Durant els seus viatges, ha dormit molts cops en crashpads, llits temporals on dormir una sola nit. I Crashpadés el títol del seu últim àlbum.
MGMT
MGMT és una de les bandes més representatives del pop electrònic i la psicodèlia de l’última dècada. La seva música ha sintonitzat amb les emocions d’una generació, que vol ballar i sentir alhora. El proper 25 d’octubre els tindrem en directe a l’Hivernacle del Poble Espanyol. Ens presentaran el seu últim disc, Little dark age, una obra majúscula de psicodèlia electrònica i instrumental. Sentirem els hits que els han convertit en clàssics de l’escena, com Kids i Time to pretend. Els anys 80 estan gelosos, i no és per a menys: la millor música dels 80 es fa ara. I és per culpa de MGMT.
Mafalda + Tremenda Jauría
Anticapitalistes. Antifeixistes. Feministes. La música sempre és política, però amb Mafalda no hi ha mitges tintes. Mafalda és un còctel de ska, funk, hardcore, punk, reggae, metal i hiphop. Amb el seu últim disc, La última vez que te escucho, s’han guanyat la confirmació en gairebé tots els grans festivals contestataris de l’estat. Coherents en el seu missatge, imprevisibles en el so. Mafalda són activistes que utilitzen la música per deconstruir tot el que ens imposen des de que naixem.
Ja no val dir que l’electrònica llatina és mala música, ni que és masclista. Tremenda Jauría fan seva la cumbia, el reggaeton i el moombahton per muntar una festa política i combativa. Reggaeton feminista, i del bo. Trenquen esquemes igual de fàcil que trenquen malucs. Amb poc més que un any de vida, ja han tocat en escenaris de tota la península. El seu últim EP, Codo con codo, experimenta amb nous ritmes i sonoritats mentre manté dempeus la destral de guerra. El proper 31 d’octubre tindrem a les dues bandes en directe a la Sala Razzmatazz. Som-hi!
Cat Power
Cat Power s’ha obert camí com una de les veus més respectades al món del folk i el soul. I està preparant un disc que és un emocionant viatge per la seva història.El disc Wanderer veurà la llum a l’octubre. En ell, la cantant parla del camí recorregut fins a arribar al punt on és ara: un camí a la deriva amb la seva guitarra, seguint les passes dels cantants clàssics de folk. I sumant-se als més grans, perquè ja és part de la història del folk. Ara, tenim la sort de poder-la veure en directe a Barcelona. Serà el proper 1 de novembre a la Sala Razzmatazz.
Autores de este artículo
