Adonem-nos: “there’s no Planet B”. No tenim un segon planeta. Dijous passat, a només uns pocs dies de l’inici de la cimera del clima de Madrid, el Parlament europeu va declarar l’emergència climàtica. Més que d’un altre plany contra la mala salut de la terra, es tracta d’un punyent clatellot o estirada d’orelles que pretén que espavilem d’una vegada per totes. Però les declaracions polítiques no són suficients… Cal més fermesa, cal omplir-les de contingut i dotar-les d’eines que assegurin que els governs no només les signaran, sinó que les assumiran i aplicaran.
Des de principis dels 60, una nova generació va propugnar uns nous valors que denunciaven que la supèrbia econòmica imperant amenaçava greument el futur del planeta. Ja ens estaven avisant seixanta anys enrere. I, com no podia ser d’una altra manera, la música es va transformar en un perfecte vehicle per difondre els beneficis i les virtuts d’aquesta nova manera d’entendre la vida.
Des de cantautors de banjo i guitarra en mà, fins a grups de pop rock alternatiu i rapers. Des de Pete Seeger i John Denver fins Coldplay i Lil Dicky. Passant per una llarga llista d’activistes: Bono, Sting, Jon Bon Jovi, Justin Timberlake, Jack Johnson…Tots ells reconeguts ecologistes i defensors del medi natural.
Malgrat tots els crits d’alerta en forma de cançó i les constants denúncies i advertiments dels ecologistes i de la comunitat científica, tot indica que el planeta està perdent la batalla. Sucumbint en mans d’aquells que treuen benefici econòmic al canvi climàtic i que, per a això, continuen contaminant i propiciant l’escalfament de la terra.
Potser ens hauríem d’escoltar més aquestes cançons i començar a moure’ns. No?
1. Un pulmó per milions de pulmons
Pete Seeger cantant en espanyol només pot ser per una bona causa: la protecció d’un gran pulmó verd al centre de Los Angeles.
Nombroses figures reconegudes van alçar la veu quan, a principis dels seixanta, es va idear la construcció d’un macro centre de convencions sobre l’herba que oxigenava les centenars d’hectàrees del parc Elysian. Entre totes elles, l’actor Mike Kellin va escriure Preserven el Parque Elysian (sí, sorprenentment, en espanyol). Però no va ser fins que Seeger la va versionar que es va popularitzar i va arribar a casa nostra com un dels primers cants ecologistes. Quasi tan popular com la pintada que (encara avui dia) il·lustra parets dels nostres barris: “Volem zones verdes”.
2. La paradoxa dels Beach Boys
Si et dius Beach Boys, ho has de demostrar. I això és el que va fer la banda nord-americana davant l’elevat grau de contaminació de les aigües del món.
Contradictori, sí. Però conscients que calia posar fil a l’agulla, el 1971 van enregistrar Don’t go near the water. Un tema que (al contrari del seu Surfin USA) aconsellava mantenir-nos allunyats de l’aigua. “Toothpaste and soap will make our oceans a bubble bath. So let’s avoid an ecological aftermath. Beginning with me. Beginning with you”. Un gir de 360o al seu repertori de platja, surf i barbacoes.
3. Lo local és lo global
John Denver, cantant, compositor, músic, actor, comunicador, activista. Té tantes definicions com discos que parlin de la terra. I és que gairebé cadascun dels temes que va escriure versa sobre la natura, l’ecologia i el medi ambient. Sovint, amb allò local que, segons afirmen els pares del desenvolupament sostenible, és lo global. D’aquí la nostra selecció, el tema que obre la cara B del seu àlbum Poems, Prayers, and Promises, del 1971: Take me home, vountry roads. WestV irginia, lo local és lo global.
4. Cants a un blau desaparegut
Amb l’àlbum What’s Going On de Marvin Gaye l’univers de la música soul va viure l’inici d’una nova tendència. Lletres més intimistes i temes inèdits com la guerra, la drogoaddicció, la pobresa o el medi ambient. La de Mercy mercy me és, segurament, una de les més famoses. Un dels himnes ecologistes més melancòlics i tristos. Tot un plany provocat per la destrucció del medi natural en mans d’una societat cada cop més modernitzada, superpoblada, sobrada de residus radioactius, de mars contaminats. I que ja no sap “on ha anat a parar el blau del cel”.
5. Where do the children play?
Abans d’avançar, quants dels que esteu llegint l’article jugàveu al carrer quan éreu petits? Pocs dies després de conèixer que Cat Stevens ens visitarà pel festival Jardins de Pedralbes, recordem una de les seves cançons.
El novembre de 1970, el músic britànic, va treure al mercat un àlbum anomenat Tea for the Tillerman. Entre altres clàssics, com Wild world i Father and son, el treball va donar a conèixer la cançó Where do the children play? Un altre primerenc al·legat ecologista dels 70. El tema, que obria l’àlbum, alçava la veu contra la contaminació, la despesa energètica o la destrucció dels espais naturals. I, sobretot, la manca d’espais de lleure per als infants a les grans ciutats. On juguen els nens?
6. Les terres de Serrat
Sabem que només amb el títol ja us ballen pel cap les primeres paraules. “Pare, digueu-me què li han fet al riu, que ja no canta”. El nostre propi manifest ecologista.
Un plany provocat per la contaminació dels rius, la desaparició dels boscos i la destrucció dels camps eliminats per “monstres de carn amb cucs de ferro”. Un plany que crida a protegir de les envestides del ciment i de les polítiques urbanístiques que des de fa ja massa anys venent destrossant una gran part del territori.
PD: Serrat té una altra cançó (més que coneguda) que també s’ha utilitzat en múltiples ocasions com a himne en defensa del medi ambient i del litoral, Mediterráneo. Però ei! Que la va escriure amb connotacions molt diferents del canvi climàtic.
7. Turisme de sol i platja
Tornem amb les macro construccions. Aquesta vegada, un macro complex residencial i hoteler; aquesta vegada, en un illot verge de Mallorca.
Quan als anys 70, una empresa va obtenir els permisos per construir sobre les 288 hectàrees de natura de la petita Sa Dragonera, la resposta ciutadana va ser ràpida. Calia evitar-ne la urbanització i salvar aquest paratge natural de les urpes del turisme i l’edificació descontrolada. La local Maria del Mar Bonet va ser una de les grans contribuïdores en la denúncia pública musicant Les Illes, del poeta valencià Vincent Andrés Estellés. Sempre, com no pot ser d’una altra manera, amb la seva màgia: al final del poema va afegir un parell d’estrofes reivindicatives de la llibertat de Sa Dragonera.
Per cert, van guanyar de llarg. El gener de 1995, el Govern Balear va declarar Sa Dragonera com a Parc Natural.
8. Apaguem el sistema
Els que seguim Neil Young des de fa anys coneixem totes les seves cares temàtiques. Amor, desolació, nostàlgia. I en aquest cas, amor per la terra. El passat mes d’octubre el músic canadenc va publicar Colorado, el seu últim àlbum d’estudi. Un nou treball que continua absolutament immers i envoltat per un fons de sensibilitat ambientalista i de reivindicació ecològica.
Des de She showed me love, l’assassinat de la mare natura fins a Green is Blue (i no pas un blau bonic). Nosaltres ens quedem amb Shut It Down, tema que brama contra el canvi climàtic. “Have to shut the whole system down. Shut it down, shut it down”
9. Què passa, món?
Justin Bieber, Ariana Grande, Ed Sheeran, Miley Cyrus, Psy, Snoop Dogg, Katy Perry, Bad Bunny, SIA… Una trentena d’artistes, reunits pel raper Lil Dicky, han assaltat les xarxes per interpretar Earth: un tema que reivindica la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic i amb el que tots els beneficis aniran destinats a diferents ONG mediambientals.
Amb una animació que mostra diferents indrets del món i on els artistes són transformats en animals, el videoclip ja acumula més de 211 milions de reproduccions a Youtube. Però és molt fàcil donar-li al play, no?
Autores de este artículo
