El nou projecte d’Andrea Mir exposa una clara reconciliació entre els seus extrems oposats, presentant-nos una Andrea totalment diferent a la del seu darrer treball. La cantant i pianista de Rubí presenta Alas y garras com un àlbum orgànic, que va sorgir sense buscar-ho. Aquest mostra la dualitat emotiva que ha viscut, després de fer un procés d’autoconeixement i una posterior evolució. Després de publicar el seu primer àlbum Arribes tard al 2018, li ha donat un gir total, tant al seu estil musical com al seu procés creatiu.
Demà, divendres 17 de novembre, l’Andrea Mir publica Alas y Garras, el seu segon àlbum, una barreja de pop electrònic, fosc i experimental. Parlem amb ella sobre aquest nou projecte, vivències personals i la indústria musical.
Tot i que ja hem pogut veure algunes pinzellades amb els singles ApÁtica i Adrede, que podem trobar en aquest nou projecte?
Realment ha sigut un procés que ha nascut gairebé sense voler-ho. No tenia en ment fer un disc, tampoc pensava en un estil concret. Simplement el buscava era tornar a connectar alhora de fer música i és el que vaig començar fent. Alas y garras va néixer després d’una època bastant fosca a la meva vida, en la que vaig haver-ho de parar tot per millorar-me. Des d’aquest punt, he pogut treballar en aquest projecte amb calma i sense pressió ni etiquetes. Ha sorgit de forma molt orgànica, sense buscar un estil o un gènere concret. D’aquesta manera ha donat un resultat molt més lliure i més “de veritat”. He experimentat moltíssim amb mi mateixa i he estat moltes hores jo sola a l’estudi provant coses noves, sense tenir un timing. Estic molt contenta ja que mai m’hagués esperat aquest resultat.
Què et va inspirar per crear aquest àlbum?
Em trobava en un moment en el que havia d’aprendre i entendre’m a mi mateixa, o ho feia o ho abandonava absolutament tot. Això es visibilitza molt en les lletres. En les primeres tres cançons, Yo controlo, Ansia i Alas y garras meet, es mostra totalment aquest cicle que jo he viscut. Des de les pressions que m’envolten, decepcions fins a l’autoexigència. Després d’un procés d’autocontrol fictici, arriben les angoixes i l’ansietat. Mica en mica, he après a tenir eines i lidiar amb aquestes emocions, però ha costat molt. Un cop afrontada l’ansietat, arriba el moment de reconciliació i la tregua. És com si les ales i les urpes es miren i decideixen fer les paus. Representa un moment molt important de la meva vida. En certa manera, el disc mostra aquest procés que necessitava fer.
Com descriuries l’evolució des dels teus projectes anteriors fins a aquest?
Jo vaig publicar un àlbum al 2018, Arribes tard, just quan vaig tornar de Nova York, en el que està molt present el R&B i el neo soul. Tenia clar que volia centrar-me en aquests dos estils i així ho vaig fer. Vaig treure un disc de neo soul en català. En aquest darrer projecte, el procés creatiu ha estat completament diferent. Volia sentir-me lliure creant, tot i que tinc moltes referències i escolto molta música, el meu objectiu era connectar amb mi mateixa i veure que en sortia. Inclús a mesura que feia el disc, em vaig adonar que tenia corrents experimentals, lluny d’estructures obvies. Com jo era la meva productora tenia molta llibertat. Tinc una emoció, la vull expressar i a veure que en surt.
Les emocions que expreso són vertaderes, són situacions amb les que tothom s’hi pot identificar.
Després d’escoltar el teu disc, m’ha cridat l’atenció una cançó en especial. Hypnagogia, és una pista acústica en piano i en anglès. Parla’m d’ella.
El concepte de Hypnagogia és el moment en el que estàs a punt d’anar a dormir. Per mi és el moment en el que em sento més creativa. Tinc més idees, puc veure formes, textures, etc. La lletra representa el que significa per mi aquest moment, el meu safe space. Tots els altres temes de l’àlbum son super produïts, per tant volia fer una cançó que fos “de veritat”. Vaig anar a l’estudi i vaig grabar-la tocant el piano i cantant, tot en una mateixa presa. Jo sóc pianista i cantant i volia acabar de la manera més sincera, sense filtres.
Hi ha alguna altra cançó que destacaries del disc?
La cançó Te misseo, la desena, serà el focus track del disc. És l’únic tema en el que parlo de l’amor. La lletra parla de trobar a faltar el sentit d’estar enamorada o de sentir una connexió amb algú. Potser perquè és la cançó més personal, i que s’obre molt. També se’m fa especial perquè aquest tema va ser tot un repte. És molt narrativa i va evolucionant, el final no té res a veure amb el principi. Un cop tenia la idea al cap, ho veia molt difícil i em va suposar un repte com a productora. Al final, el resultat m’ha flipat i estic molt contenta. Quan l’escolto, potser és una de les cançons que més disfruto.
Acostumes a incorporar elements de diversos gèneres, a part del pop. Com s’aconsegueix aquest equilibri entre l’accessibilitat i l’experimentació per tal que sigui atractiva per a una audiència amplia?
És cert que sempre penses que els teus projectes han d’arribar a un públic, han d’agradar, tothom vol que funcioni. Evidentment aquest no és el meu punt de referència, però com la meva forma d’expressar-me és sincera, sé que li arribarà a qui ho escolti. Per exemple, les lletres per mi son una part fundamental, que siguin senzilles i que s’entenguin. El punt idoni és poder connectar. Com que les emocions que expreso són vertaderes, són situacions amb les que tothom s’hi pot identificar, sobretot la meva generació. És veritat que hi ha cançons que són més catchy que altres, però la meva eïna per atraure al públic és la connexió.
Jo diria que el meu estil és com “pop cru”, tot i que jo no veig la meva música sonant a la ràdio
Consideres que la fusió de gèneres musicals es una tendència a la llarga o algo temporal?
Parlant d’aquesta llibertat a l’hora de crear, les fronteres entre els gèneres musicals s’estan trencant. És com que tot s’hi val, pots anar d’un gènere cap a un altre, sense necessitat d’etiquetar-te. A mi m’agrada molt barrejar instruments orgànics com la guitarra o el piano, amb altres com pot ser un tres cubano. Personalment em flipa contrastar i beure d’estils i cultures musicals diferents i crec que a la resta d’artistes també. Penso que és una tendència que sempre hi ha estat, només que ara es magnifica amb internet i les xarxes socials.
Et vas formar a Nova York sobre corrents afroamericanes com el R&B o el Hip-hop. Com veus la relació entre la música com a expressió cultural i la fusió de gèneres? Penses que s’està perdent l’autenticitat o s’està enriquint la diversitat musical?
Clarament enriqueix. Jo mateixa vaig fer un disc en català de neo soul. Sempre havia cantat en anglès, arrel de les influències afroamericanes que m’inspiraven en aquell moment. Quan vaig anar a Nova York i vaig veure l’arrel més profunda del neo soul, vaig adonar-me de que no podia assemblar-m’hi, perquè jo no sóc això. Llavors vaig pensar en portar-m’ho al meu terreny i cantar-lo en català. No és una qüestió d’autenticitat o personalitat, sino d’enriquiment cultural.
Cada cop son més els artistes que es popularitzen fusionant l’afrobeat amb altres estils. A que creus que es deu aquest creixement?
Igual que al món cada cop estem més connectats. És molt més fàcil beure d’altres cultures perquè ara les tenim molt més accessibles. És normal que es generin tendències i sigui fàcil accedir-hi a elles. Molts artistes s’influencien de gèneres i se’ls emporten al seu terreny. Sí que és veritat, que hi han corrents i tendències que ho peten i les veiem una i una altra vegada. Però això és incontrolable ja que a l’hora de crear tens aquestes influències inconscientment.
La hibridació de gèneres és un tema recurrent a la música pop actual. Com creus que aquesta fusió d’influències ha afectat la definició del pop?
La paraula pop significa popular. A partir d’aquí podriem dir que pop és allò que es porta. Hi han moltíssimes variants de pop. Pop pot ser una cançó que pots repetir, pots cantar, pots ballar, etc. Sembla que sigui el que sona a la radio. Jo diria que el meu estil és com “pop cru”, tot i que jo no veig la meva música sonant a la ràdio. Tot i això, penso que intentar encabir les coses en una caixa ja està desfasat.
Autores de este artículo
Maria Rodríguez
Víctor Parreño
Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquid ex ea commodi consequat. Quis aute iure reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Quis aute iure reprehenderit.
