El Let’s Festival presenta a cada edició una gran varietat d’artistes emergents i nous talents que ofereixen una visió fresca i innovadora de la escena musical actual. El divendres passat, a la sala The Garage Club vam poder gaudir dels concerts de tres bandes amb estils diferents però amb molta potència, i totes pertanyents al segell The Indian Runners, fent aquesta una nit especial per a la música independent. Remei de Ca la Fresca, Angeladorrrm i Súper Gegant van fer pinya per presentar al públic una proposta musical original i plena d’energia.
Remei de Ca la Fresca: psicodèlia i poesia
Remei de Ca la Fresca van iniciar la nit amb Lo tomas o lo dejas, on la Xantal Rodríguez, portant unes ulleres de sol i amb una presència escènica desafiant i plena de personalitat, ens obliga a escollir entre la pastilla blava o vermella, com si ens trobéssim dins del món de Matrix. Va ser el torn de Fresca quan es va poder apreciar la ràbia completa que pot transmetre la veu de la Xantal, en el moment que “La teva presència ha provocat un mort” va estar seguit d’un potent crit. A Santa Karme, va seguir el rock visceral, combinat amb electrònica i un punt de psicodèlia, amb l’afegiment de les castanyoles a la següent cançó Nascut descarat. Remei de Ca la Fresca ens van presentar una proposta del tot singular i amb molta força poètica, amb diversos moments d’explosió instrumental i distorsions sonores. El set de la banda d’Arbúcies va acabar amb una versió en català de la mítica Paper Planes de M.I.A.
Angeladorrrm, amb tres erres
Era el torn d’Angeladorrrm, recalcant les tres erres, que fan referència al moviment feminista que sorgeix proper als anys 90 a l’escena punk. La banda, formada per Àngela, Àrida, Víctor i Joan, van començar el seu set amb No em cal, del seu primer EP, una cançó que demostra aquest pop rabiós característic. A més, van aprofitar per presentar dues noves cançons, una d’elles anomenada Tant mal, sent només el tercer cop que la tocaven en viu. No podien faltar Un malson més, ni tampoc el primer single que van treure, No vull, no puc, no sé, on es barregen melodies pop, èpica i expressivitat. A On anirà el cel, una cançó emotiva que parla sobre la mort i el aprendre a viure amb les absències, el públic va començar a cantar i acompanyar la veu de l’Àngela, que li va sortir del cor expressar un “Joder, qué bonic”. Com no podia ser d’altre manera, el concert va acabar amb Res dura gaire estona, l’última cançó del EP i també la que li dóna nom.
Súper Gegant: poques paraules i molt de rock
Súper Gegant van ser els encarregats de tancar la nit, una banda formada per Claudi Herreros, Miquel Bernis i Marcel Mercadé que combina melodies pop rock amb sintetitzadors i sobretot guitarres. Van obrir amb dues cançons noves del nou disc ‘Cap Mal’, que veurà la llum el proper 21 d’abril. Sense gaire pausa, van seguir amb cançons com Aigua del mar, Agafa’m o Al final del carrer, totes pertanyents al segon disc de la banda ‘Una casa als aiguamolls’, plenes d’energia i riffs de guitarra que van posar a ballar a tot el públic, deixant veure algun pogo. Entre agraïments, arribava el final del concert, que va acabar amb Torna i Tornar a estar bé, dues cançons nostàlgiques i obscures de l’àlbum ‘Camina i oblida’, i es s’acomiadaven amb un “Només demano què he de fer per poder tornar a estar bé”.
Autores de este artículo
Aïna López García
Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.
