En els darrers anys sembla que ha arribat un punt en què la indústria musical global (blanca majoritàriament) ha descobert la riquesa musical del continent africà, o, com a mínim, alguns noms del panorama han cridat la seva atenció, entre els quals trobem Wizkid, Davido, Yemi Alade i Burna Boy, el major exponent d’allò que ell anomena “afrofusion”. En una entrevista per la revista Billboard fa quatre anys Burna Boy explicava “És divertit perquè la majoria d’americans ni tan sols entenen el que dic als meus àlbums, però aprecien l’energia, les vibres…” L’artista creu que el gènere afrobeats, la versió contemporània de l’afrobeat, està sent cada cop més escoltat perquè “Tot va començar a l’Àfrica, la música també. I tot torna a les seves arrels en algun moment. Quan algú sent la nostra música, li ressona a l’ànima.”
Burna Boy ha estat des dels seus inicis un defensor apassionat dels moviments socials a l’Àfrica i a la diàspora africana. Ha utilitzat la seva música per abordar temes com el racisme institucionalitzat i les desigualtats heretades del passat colonial. El seu àlbum African Giant és un testimoni d’aquest compromís i va guanyar força reconeixement internacional, posicionant-lo com un líder dins de l’escena de l’afrobeats amb una profunda comprensió de les arrels musicals africanes i la seva evolució contemporània. El cantant va fer “sold out” a la Wembley Arena el novembre del 2019, a la gira d’aquest àlbum, convertint-se en el primer artista africà en fer-ho en la història de l’estadi. El seu disc Twice As Tall és també un exemple de la seva evolució artística i el seu compromís amb la construcció d’un món millor. Aquest àlbum no només busca unir les seves influències musicals diverses, sinó que també aspira a crear un pont per sobre dels camins destrossats deixats pel passat colonial. Aquest àlbum va guanyar el Grammy al Millor Àlbum de Música Global el 2021, consolidant-se com una icona musical.
Infantesa i inicis en la música
Damini Ebunoluwa Ogulo, conegut artísticament com a Burna Boy, va néixer el 2 de juliol de 1991 a Port Harcourt, Nigèria, on va créixer. El seu pare tenia un negoci de soldadura i la seva mare era professora de diverses llengües i traductora. El seu avi matern, Benson Idonije, va ser un crític musical i escriptor que va estudiar enginyeria de comunicacions a Yaba, però va desviar la seva carrera cap al terreny musical. Va ser el primer i últim mànager de Fela Kuti, la llegenda nigeriana de l’afrobeat. Hi ha hagut molts rumors sobre si Burna Boy és fill de Fela Kuti, però és fals, no tenen cap llaç de sang, simplement Fela ha sigut el seu “pare” en influència musical.
Fela Kuti va ser el pioner i segueix sent la icona del gènere afrobeat. De la mateixa manera que Kuti, Burna Boy ha estat admirat per la seva nació i vist com una superestrella, però no se sent del tot ben rebut quan torna a la seva terra natal. Ambdós artistes han fet moltes crítiques a l’elit corrupta del país, tant dins com fora de la política.
De petit, a Damini no li interessaven les mateixes coses que a la majoria dels seus companys. Quan tenia 10 anys, un amic de l’escola li va regalar una còpia d’una estació d’audio digital (DAW) perquè comencés a enregistrar les seves creacions. El nom del programa, Fruity Loops, que recorda a la famosa marca de cereals americana, va canviar l’any 2003, i es va passar a dir FL Studio. Pel que fa al seu nom artístic, també ve de la seva infantesa. Li encantaven els còmics de superherois i sempre dibuixava un personatge anomenat “Burna”, potser una mena d’alter ego que va adoptar quan va professionalitzar la seva carrera musical el 2010.
Aquest camí cap a la professionalització artística va tenir lloc després que marxés a Londres a estudiar. Poc després d’inscriure’s al primer any, va tenir alguns problemes amb la llei, no va assistir gairebé a cap classe i va preferir dedicar el seu temps a estar amb els seus amics a Brixton, on va començar a estar en contacte amb la cultura de la diàspora africana al Regne Unit i va aprendre termes de “slang” que més endavant faria servir en la seva música. Després de començar el segon any, va decidir deixar-ho i tornar a l’Àfrica, en un moment de crisi personal. A la seva Nigèria natal va adonar-se que volia continuar perseguint el seu somni de dedicar-se a la música. Va viatjar al sud del país, i va ser allà on va conèixer el productor LeriQ, amb qui faria el seu primer tema, Like to Party.
Darrers capítols de la seva carrera
Quan ja no li quedava res per demostrar, va arribar el següent capítol de la seva carrera amb Love, Damini, un àlbum més personal i introspectiu que convida els oients a endinsar-se en el seu món interior caòtic i imperfecte. Des de l’angoixa fins a la política, passant per temes com l’amor i el sexe, el llarga duració aborda una gran varietat de temes amb una honestedat admirable. El 24 d’agost de l’any passat, va arribar el seu darrer llançament I Told Them…, un àlbum amb un toc més comercial que va generar molta controvèrsia per declaracions prèvies del cantant sobre els afroamericans i el seu compromís amb el panafricanisme, el moviment que promou la unitat i les relacions entre els països africans, criticant que a diferència d’altres ètnies que han emigrat als EUA, no tenen tanta consciència dels seus orígens. Això va ser molt criticat, ja que la diàspora africana als Estats Units, evidentment, no té un origen de migració voluntària, sinó d’un passat d’esclavatge.
Avui dia, Burna Boy continua creixent i evolucionant com a músic i sent un defensor de la cultura africana i un músic que utilitza la seva plataforma, la creació musical, per abordar temes importants i generar canvi. Ell ho viu com un honor, una obligació i un deute que té amb la seva gent, que afirma que és la que s’està emportant la pitjor part de les injustícies del món.
Autoria
