A vegades el millor és parar-se en sec i escoltar. Per això de tant en tant demanem a lxs músicxs que s’expressin i que contin la seva història per ellxs mismxs. Sense guió, sense preguntes. Simplement els donem espai i ellxs parlen. Avui és el torn de Ciutat, la banda de Barcelona que en aquest cas ens expliquen els secrets en la producció del seu primer àlbum Brandon.
Cada cop hi ha més pensadors i ornitòlegs que asseguren que els ocells no canten com a activitat només funcional, com ara buscar parella o defensar el territori, sinó que també canten per divertir-se, per jugar. A partir d’aquest joc és des d’on es planteja el paral·lelisme entre animal no humà i el que tradicionalment es coneix com a artista.
Nosaltres no entrarem a discutir si els ocells són artistes o no, però el que sí que sabem de ben cert és que el que fan és música. I ho sabem perquè ho hem comprovat. El 27 de gener traiem el que serà el nostre primer àlbum, Brandon, i a manera de tag de productor de música urbana, vam decidir incloure un sample d’ocell dins de cada tema. En alguns casos es tracta d’un simple so foley (una gravació afegida per donar una textura o ambient natural), en d’altres, en canvi, el cant de l’ocell queda completament integrat, no solament dins del context rítmic sinó també l’harmònic.
Per exemple, si pareu l’orella al minut 0:47 del nostre darrer single Que Salga el Sol, sentireu unes notes que es repeteixen una mica més tard sobre la melodia de guitarra de Rafael Ulecia. L’intèrpret és una Mallerenga Carbonera (Parus major), un ocellet groc i blau molt comú a la zona. El sample no està modificat, pràcticament, i sona tal com el va cantar l’ocell. Casualment, fa un interval de quarta descendent dins la tonalitat de la cançó, com si l’hagués cantat expressament per a nosaltres.
Un altre exemple el trobareu a la cançó Manual de Autoayuda. Just en finalitzar la part de l’EJ Marais, sentireu un element rítmic a semicorxeres que es queda en loop fins al final de la cançó. Un tu-tut insistent que complementa el ritme de manera similar al que faria una cuica, però tractant-se en aquest cas d’un (o una, depèn d’on siguis) Puput (Upupa epops). Possiblement, l’ocell amb el pikete més espectacular dels que visiten casa nostra. Un altre cop, el so ha estat mínimament retocat.
Podríem continuar amb més exemples, però creiem que és millor que en gaudiu durant l’escolta del disc, en anar-los descobrint de forma inesperada, que és exactament com passa a la vida real.
Autores de este artículo
