Una llarga cua donava la volta a la cantonada de la sala Paral·lel 62, on el festival Cruïlla havia organitzat un dels seus concerts per a donar la benvinguda a la primavera. El passat divendres 12 d’abril, Ginestà omplia la sala per presentar el seu últim projecte Vida Meva, un disc que manté la seva tendència habitual de parlar sobre l’amor, encara que d’una manera molt més àmplia a l’habitual i amb sonoritats més electròniques al que havíem vist amb anterioritat.
Allunyant-se de la nova tendència de la música urbana en català i amb la fama de ser uns joves melancòlics que fan cançons boniques i tristes, Ginestà és un dels grups revolució de la nova onada de música catalana. En Pau i la Júlia Serrasolsas van formar el grup l’any 2018 quan van publicar el seu primer disc autoeditat, Neix. Però no va ser fins al 2022, amb la cançó L’Eva i la Jana, que els germans Serrasolsas van conquerir el cor del públic i es van establir com un dels grups líders en el panorama musical català.
Ginestà s’ha assegurat de tornar als escenaris amb més energia que mai, presentant un nou show frenètic i ple d’emocions. I us puc ben assegurar que no van decebre al seu públic.
Un concert intens d’emocions
Les llums s’apaguen i l’expectació es fa palpable a mesura que la multitud aclama als germans. Comencen a sonar les campanes que inicien un concert energètic que ningú esperava. Els germans Serrasolsas surten a l’escenari expectants i ansiosos per saber com serà aquest segon show de gira. La seva primera cançó, L’adeu, desperta al públic, però és amb De tot el món que el terra comença a vibrar, no només per l’alta música, sinó també dels salts i els crits dels assistents. De la intensitat de les dues primeres cançons passem a Em bategues, cridada encara amb més fervor pel públic.
El concert s’inicia amb una explosió d’energia que captiva i manté a tots expectants del que seguirà. Tot i que podria semblar que les cançons més dinàmiques ja s’havien esgotat, els germans Serrasolsas tenien preparat un espectacle en constant moviment per a pràcticament tota la nit. Un moment especial arriba quan fan una pausa per presentar el seu nou disc al públic de Barcelona, un treball que, segons el Pau, ha estat un veritable repte. Destaca la seva emoció per tornar als escenaris i interpretar no només les noves cançons, sinó també aquelles que han marcat la seva trajectòria, com KM3, Vull saber de tu, Estimar-te com la terra i Ulls d’avellana.
El concert continua amb la mateixa intensitat amb què havia començat. El Pau ja està suant de la calor i dels salts que no ha deixat de fer ni un sol moment. Ginestà havia preparat un concert ple d’emocions i sorpreses. Les col·laboracions especials no es fan esperar ni un segon més: Niña Polaca a Un piset amb tu, el Triquell a Sota el focus i Maria Hein a Ocells, on el Pau decideix volar entre el públic. L’energia no decau amb Espia de veritat, quan els germans conviden a fer una olla per simular una batalla campal dins el seu propi concert.
Ja és hora de posar-nos nostàlgics
Arriba aquell moment del concert en què el ritme comença a baixar per donar pas a les cançons més nostàlgiques i no tan mogudes. Els focus es concentren al centre de l’escenari per il·luminar als germans, mentre ressona la melodia de Mama de fons. Unes llàgrimes commovedores cauen per les galtes dels assistents quan la Maio puja a l’escenari per acompanyar els seus germans en aquesta emotiva oda a la seva mare, qui també apareix entre els focus. És el moment més emotiu de la nit i ningú estava preparat pel que seguiria aquesta emoció. Envoltats per una aura d’intimitat i tendresa, els germans s’asseuen en unes cadires amb la seva guitarrista (Andrea Puig) perquè el Pau li dediqui unes paraules a la seva germana abans de cantar Júlia, mentre ella l’escolta en silenci.
Amb les llums apagades i la clamorosa petició d’una última cançó, la banda apareix de darrere el teló, acompanyada dels germans, per interpretar L’Eva i la Jana, una peça esperada per tothom. L’últim ball que compartirien amb el públic de Barcelona seria la cançó que dona nom al seu disc, culminant el concert de la manera més memorable. Mantenint la línia energètica que ha dominat la major part de la nit, Vida Meva tanca l’espectacle amb un toc de vitalitat i emoció compartida.
Autors d'aquest article
Sofía Megías Núñez
Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.
