En un dia com avui però 30 anys enrere, el 24 de novembre del 1991, va morir Freddie Mercury. Una llegenda ja no només per la cultura del Rock&Roll, sinó també per la seva qualitat de visionari i transgressor a l’hora de crear art. A banda de recordar-lo com a icona pel seu vestuari extravagant i la seva posada en escena, celebrem el seu llegat musical que s’ha transmès de generació en generació.
Abans d’endinsar-nos-hi ens agradaria oferir unes pinzellades biogràfiques, com ara que el 23 de novembre del 91 Mercury va emetre un comunicat oficial en què anunciava al món que patia la Sida. Fins aleshores, el seu cercle més íntim –la seva parella, Jim Hutton, la seva ex nòvia de l’adolescència i confident, Mary Austin, i el representant de Queen, Jim Beach– ho havia mantingut en secret. Més tard, quan els símptomes de la malaltia avançaven, el vocalista i líder de la banda va decidir comunicar-ho als membres del grup.
A causa del deteriorament del seu aspecte físic, van anar creixent les especulacions intrusives sobre la seva salut per part dels mitjans de comunicació. També existien indicis que aixecaven sospites que l’estrella del rock estava malalta: un cop va publicar l’últim àlbum conjunt titulat The Miracle, la banda no en va fer cap gira; a l’actuació en directe de Barcelona amb la Montserrat Caballé Mercury va haver de recórrer al playback per afrontar la interpretació. A més, el videoclip de These Are The Days Of Our Lives, que va sortir pocs mesos abans de la mort del solista, es grabà en blanc i negre a petició d’ell per dissimular la seva pèrdua de pes i la pal·lidesa del seu rostre.
Per posar el focus a la seva trajectòria professional fem un breu repàs de les cançons mítiques de Mercury que perviuran en la memòria col·lectiva.
1. Bohemian Rhapsody (A Night at the Opera, 1975)
En Freddie Mercury mai va voler revelar el significat del tema que va esdevenir un himne gràcies a la riquesa de la seva estructura i composició musical tant en l’àmbit de la lletra com dels gèneres de diferent naturalesa que s’hi uneixen. Tot i això, s’han fet múltiples interpretacions de Bohemian Rhapsody, una peça que amalgama des del format a capella amb piano fins a la balada pop, així com el cant coral, l’òpera teatral, el hard rock i un tancament que recupera l’energia dramàtica de l’inici.
Al cap i a la fi, el missatge més estès és que quan Mercury confessa a la seva mare que ha matat un home es refereix al seu propi suïcidi per deixar enrere una vella faceta de si mateix que, fins aleshores, havia viscut com a heterosexual. Per tant, a través de la mort, s’allibera, però al mateix temps és presoner del judici de la opinió pública i del més enllà. Donat el pecat que ha comès, interrompent l’arc de la vida i cedint davant de les seves preferències sexuals reals, el càstig de Mercury passa per no poder fugir de l’infern i restar sota la vigilància del dimoni.
2. Love Of My Life (A Night at the Opera, 1975)
El geni musical va dedicar aquesta cançó a la Mary Austin. El guitarrista de Queen, Brian May, va explicar al documental Days Of Our Lives que solien freqüentar el barri londinenc de Kensington i va ser allà on la van conèixer.
Austin, però, no es va deixar embaucar per la fama del grup ni, en concret, per la de Mercury. Tant és així que durant sis mesos el va rebutjar, perquè pensava que només se li apropava per flirtejar amb una amiga seva. Finalment, es va destensar la corda quan Austin va accedir a la invitació d’acompanyar-lo a veure en directe els Mott The Hoople, una banda per la qual Queen havien fet de teloners al principi de la seva carrera. Cinc mesos després de la cita van anar a viure junts.
A mesura que va anar progressant la celebritat de Mercury, Austin sovint havia de presenciar com una multitud de dones tractava de flirtejar amb ell. Després de sis anys de relació, la cosa va començar a trontollar, ja que Mercury es mostrava distanciat. Quan va saber de la seva homosexualitat, el vincle emocional que els unia va transcendir a un altre estat i només va fer que afermar-se en el temps convertint-se, d’aquesta manera, en l’amor de la seva vida.
3. Somebody To Love (A Day at the Races, 1976)
Freddie Mercury ja va dir en el seu moment que pots tenir-ho tot i continuar sent l’home més solitari del món. Precisament, “és aquest tipus de solitud la que és més amarga”. Afegí: “L’èxit m’ha portat milions de lliures i el fet de ser idolatrat per tothom, però m’ha impedit trobar l’únic que tots necessitem, una relació amorosa duradora”.
En definitiva, Somebody To Love va néixer partint de la inspiració d’Aretha Franklin, a la qual el cantant sempre havia admirat. És per això que el grup rendeix homenatge a la música gòspel i al seu component espiritual i coral, mentre imploren a Déu, a través d’harmonies, per tal que els trobi algú a qui estimar. També l’invoquen perquè els tregui de la presó i els concedeixi la llibertat amb la llavor de l’amor.
4. I Want To Break Free (The Works, 1984)
I Want To Break Free no va gaudir d’una positiva acollida per part dels Estats Units, ja que es va considerar que el videoclip era subversiu i provocador, en la mesura que els quatre membres de Queen reivindicaven el transvestisme. A MTV li va ressonar la polèmica fins al punt que va negar-se a difondre el vídeo als canals de televisió nord-americans, motiu pel qual la banda va decidir excluir el país de la seva gira promocional del disc The Works.
Resulta interessant com el missatge de la cançó, malgrat que la voluntat original del compositor John Deacon (baixista de Queen) fos mostrar entre línees els anhels del moviment feminista de l’època, va travessar diferents lluites socials. Des de la protesta per l’empresonament del Nelson Mandela fins a la dels drets i la inclusió del col·lectiu LGTBIQ+ van prendre aquest tema com a manifest polític, en tant que apel·lava a la seva fita, és a dir, al concepte universal de la llibertat.
5. Time Waits For No One (The Freddie Mercury Album, 1986)
Time Waits For No One, una balada en la qual Mercury llueix la seva prodigiosa veu, acompanyada d’un emotiu piano. Sort que no va quedar-se en un calaix. La discogràfica Universal Music va fer sortir a la llum aquesta versió inèdita gravada el 1986 pel repertori de l’àlbum conceptual de Dave Clark, el qual nodria el musical Time.
I és que Freddie Mercury no només era un intèrpret, sinó que a través de la seva obra, conscientment o no, exposava temes tabú, i en aquest cas la cançó girava al voltant de la mort. S’atrevia a expressar el que socialment s’intenta esquivar o, encara pitjor, ignorar:
“We might as well be deaf and dumb and blind / I know that sounds unkind / But it seems to me / We’ve not listened to / Or spoken about it at all / The fact that time was running out for us all”.
Autora de este artículo
