El 1956, Joan Baez va escoltar per primer cop al líder afroamericà Martín Luther King parlar sobre la no-violència, els drets civils i el canvi social. D’això en fa 65 anys. Llavors la cantant, compositora i activista pels drets humans només en tenia 15. Aquest 9 de gener n’ha complert 80. Més de 60 els ha passat damunt dels escenaris i gairebé tots els 80 que té, denunciant abusos i injustícies i lluitant per donar suport i tirar endavant nombroses reivindicacions des d’una punta a l’altra del planeta. I continua!
I have a Dream…
Un 28 d’agost de 1963 Baez va marxar al costat del reverend Luther King en la Gran Marxa sobre Washington contra la segregació racial i en defensa dels Drets Civils. Davant el Lincoln Memorial, Martin Luther va explicar als milers de congregats que havia tingut el somni (“I Have a Dream”) “que tots els homes neixen iguals i que aquesta veritat acabarà imposant-se”. Durant la concentració Joan Baez i Bob Dylan van cantar el We shall overcome.
Joan Baez va néixer un 9 de gener del 1941 a Staten Island, Nova York. Filla de pare mexicà, de Puebla, criat a Brooklyn, i de mare escocesa, d’Edimburg, Baez va créixer en una família de sòlides conviccions religioses i humanístiques. El seu avi patern va abandonar el catolicisme per convertir-se en pastor metodista i el seu avi matern era sacerdot anglicà anglès. La família es va acabar convertint al culte quàquer, i la futura cantant va ser educada sota l’ideari d’aquesta comunitat, basat en la defensa estricte de valors com ara la veritat, l’amor i el pacifisme.
Aquesta peculiar situació familiar, juntament amb les seves arrels hispanes, van ser el detonant que aniria modelant el seu temperament i el seu caràcter, ja des de la infantesa i fins a la plena adolescència.
A causa del treball del pare, la família es va veure obligada a mudar-se multitud de cops entre diferents ciutats dels Estats Units i a diferents països. Anglaterra, França, Suïssa, Espanya, Canadà i Iraq. Sent menuda vivint a Califòrnia, estat amb un alt percentatge de ciutadans hispans, va adquirir la primera consciència de la problemàtica que pateixen les minories ètniques als EEUU, davant la discriminació que regnava al seu voltant. I que personalment també va patir. A l’escola, Baez no es va salvar de ser la nena estranya que acabaria sent marginada pels seus companys mexicans per no parlar espanyol i pels seus companys no hispans per culpa de la tonalitat de la seva pell bruna.
El descobriment del Folk
La primavera de 1954, a l’edat de 13 anys, Baez participa d’una experiència que li resultarà clau per al futur. Que li canviarà la vida! Uns oncles seus la conviden a un concert de Pete Seeger. I allí descobreix al mític músic del banjo i l’acústica, però, sobretot, descobreix el folk. I, entusiasmada, descobreix també que aquella és la música que vol fer. Vol fer folk! I, seguint les petjades de Seeger, comença a practicar temes del cançoner popular americà. Era la dècada dels anys 50 del segle XX, quan s’iniciava l’expansió del moviment musical folk, que tanta influència social estava destinat a acaparar.
Baez puja a l’escenari
L’any 1958, un cop més per motius laborals del pare, la família es trasllada a Boston. Aquest nou canvi de ciutat coincideix amb un ressorgiment de l’escena musical folk a Massachusetts i Baez té l’oportunitat de començar a tocar en clubs i baretos de prop de la seva nova casa, a Boston i a Cambridge. La cantant comença a involucrar-se en diferents causes socials, inicia estudis de teatre i li posa hores i esforços a la pràctica de la guitarra.
Precisament el ‘Club 47’ de Cambridge acull el seu primer concert. Descalça, vestit llarg, melena llarga, guitarra en mà. Entre les cares de la desena curta de clients que hi van assistir, es distingien les dels pares, la germana, del promès, i d’alguns amics de la cantant. Les cròniques diuen que aquell dia va cobrar 10 dòlars. Però també està escrit que va començar a pujar a l’escenari del mateix club un parell de cops per setmana, a 25 dòlars el concert. Va ser aquí quan va començar a guanyar diners amb la música.
Arriba el primer disc
I va arribar el primer disc! Passats uns mesos des d’aquella primera actuació, amb un parell de músics més van planejar enregistrar un disc a la basement de la casa d’un amic. Es tractaria de cantar cançons en solitari, en duet o en trio. Dissenyada la portada per un familiar d’algun d’ells, van publicar l’àlbum a Veritas Records amb el títol Folksingers Round Harvard Square.
Newport Folk Festival
Tot anava molt ràpid i molt apresa! I, quasi sense temps de pair gaire tot el que li estava passant, Baez va conèixer dos dels artistes més rellevants del panorama del folk i del gòspel de l’època, Bob Gibson i Odetta. I Gibson la va convidar a participar en el Festival de Folk de Newport de 1959, on van formar duet per cantar Virgin Mary Had One Son i We Are Crossing Jordan River. Es pot assegurar que va ser l’inici de la seva carrera professional. Aquesta aparició li suposaria signar, l’any següent, un contracte amb la discogràfica Vanguard Records. El seu primer àlbum per a la Vanguard el va gravar en quatre dies en el saló de ball del Manhattan Towers Hotel i es va titular Joan Baez. Entre cançons i balades folk, blues i temes tradicionals, Baez ja hi va incloure la cançó protesta El preso número nueve, interpretada en espanyol. Corria el 1960.
Dylan baixa del bus
Baez ja estava on es coïa tot. I tot es coïa a Nova York. Al Greenwich Village. A l’entorn de Bleecker Street. Aires de canvi s’escampaven com a taca d’oli imparable pels carrers, mentre la ressorgida música folk brollava de dins dels garitos i tuguris diversos, on cada nit es citaven joves arribats de totes les parts del país en cerca del seu trosset de pastís. D’escenari.
I un bon dia de 1961 Baez va coincidir en un d’aquests baretos amb un d’aquests aspirants que es feia dir Bob Dylan. Va ser al ‘Gerde’s Folk City’, local del West Village novaiorquès. El foraster acabava de baixar del bus que el va portar des de la seva Minnesota natal amb la pretensió de convertir-se en estrella.
Baez ja havia publicat el seu primer àlbum i cada dia era més reconeguda popularment com a “reina del folk”. Però Dylan componia balades i a Baez li van encantar. I li va encantar Dylan. I de garito en bareto la cantant va quedar absolutament prendada del jove i es va convertir en la seva protectora. Se’l va endur de gires convidant-lo a compartir cartell amb ella, el va promocionar incloent cançons seves en el seu repertori i en els seus nous àlbums. Es van convertir en la parella més representativa del folk americà i Dylan va ser descobert com a un extraordinari cantautor per la joventut dels anys 60’s.
Però, com ha escrit algun biògraf del músic, va resultar evident que Dylan havia utilitzat a l’enamorada Baez per als seus propis interessos i com a canal de promoció. Tot acabaria al 1965. Dylan i Baez van viatjar cap a Anglaterra per a una gira del cantautor en la que la participació de la cantant va ser gairebé testimonial i en la que Baez va saber que Dylan s’havia casat temps enrere amb una altra dona.
Escenari i compromís
Tot això passava el novembre de 1965. Baez estava a punt de cumplir els 25 anys. Ja havia publicat els seus primers i exitosos treballs: Joan Baez (1960); Joan Baez, vol. II (1961); In Concert (1962) i In concert, part II (1963). Quedava per endavant una llarga i fructífera carrera de més de 60 anys d’escenaris i de quasi 80 anys de compromís.
A partir de llavors, l’artista mai no ha deixat de demostrar el seu compromís amb l’activisme polític i social en els camps de la no-violència, els drets civils, els drets humans i la cura i defensa del medi ambient. I així ha continuat sempre.
Repassar l’obra de Joan Baez significa parlar de discs d’or i de nombroses nominacions a tota mena de premis de la indústria musical, de números 1. És haver de confeccionar llistes inacabables d’àlbums editats, de festivals multitudinaris, de gires internacionals, de grans concerts i d’actuacions en petit format…
I repassar l’obra de l’activista Joan Baez significa parlar d’una constant i incansable actitud bel·ligerant contra tota mena de guerres, contra les violacions dels drets humans, de les discriminacions racials i a favor de les minories.
I per acabar, repassar per damunt l’obra de la cantautora Joan Baez significa escoltar-la cantar cançons com ara: Farewell Angelina, Donna Donna, Where are you now, my son, Whe shall overcome, Gracias a la Vida, Balada de Sacco e Vanzetti, El preso número 9 o El Rossinyol.
Autor de este artículo
