Des del 2008 que Kokoshca es donava a conèixer amb Únete a Kokoshca, tot i que en aquell moment eren un duo format per Amaia Tirapu i Iñaki López a les veus i guitarres. Des d’aleshores han passat molts anys i han deixat de ser un duo per ser un quartet amb Iñigo Andión al baix i Álex López a la bateria. A més, per aquest concert comptaven amb la col·laboració especial de Javier Carrasco als teclats. Però abans de poder escoltar-los, l’emergent TWIN va sortir a l’escenari acompanyada d’Adrià Serarols –de Bofirax– per omplir l’escenari de pop electrònic.
Un cúmul de sons
Sota el sobrenom de TWIN trobem a Ana López, qui ha arrancat la seva carrera en solitari amb aquest recentment estrenat EP TWIN (Hidden Track Records, 2021). La seva actuació va ser curta, ja que tal com deia “només tinc aquestes quatre cançons”. La més especial, Instinto, que segons ella és la seva preferida i “la més intensa, com nosaltres”. L’Ana i l’Adrià jugaven amb els sons aconseguint un cúmul de sonoritats, des de la seva veu en vocoder, infinitat d’efectes, bases amb el teclat… un conjunt de capes que explotaven en un clímax musical. De sorpresa, va interpretar un tema nou el qual encara no ens va desvetllar cap títol, però us puc avançar que era molt minimalista musicalment parlant i on la seva veu dolça destacava sobre la base senzilla i percutiva. Finalment, els dos artistes van fer una versió del conegut tema Blinding lights de The Weeknd. Una versió molt lenta en comparació a l’original, però a la vegada molt personal i acompanyada d’alguns pads subtils de l’Adrià. TWIN és una artista que acaba d’arrencar i encara amb un repertori molt emergent, però va defensar amb convicció el seu nou projecte davant d’un pati d’armes ple de gom a gom.
Canvi d’aires
Fa tres anys que Kokoshca publicava El Mal, un disc fosc amb missatges pessimistes sobre l’amor, la societat… Ara han fet un canvi d’aires i presenten un disc que busca tot el contrari amb lletres vitalistes i positives. La música òbviament també acompanya aquests missatges i han canviat el seu estil notablement. La banda ha prioritzat la secció rítmica, és a dir, el baix i la bateria. Amb això, han aconseguit molt més dinamisme i una potència sonora que omplia un Castell de Montjuïc que poc a poc s’anava engrescant inevitablement, rendit a les seves tornades.
El moment més emotiu va ser amb el tema Asia, dedicat a Iñaki Ochoa de Olza. No és el seu single més destacat, però és un tema ple de sentiment i fa homenatge a aquest alpinista navarrès que va perdre la vida el 2008. Deixant de banda aquesta part més emocional, Iñaki López deia entre riures: “ a mover el cucu en la silla” quan el concert ja anava arribant al final. Van rematar la nit amb El rayo, No volveré i el Himno de Espanya –no literalment, clar–. Aquest últim és probablement el seu hit més ballable i on el públic –totalment entregat– va fer la base de palmes incessantment. En definitiva, aquest canvi d’aires i el vitalisme que desprenen els hi ha vingut d’allò més bé als Kokoshca. Un bon concert de pop per gaudir de l’últim dissabte d’agost.
Autoras de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Montse Melero
Hacer fotos es la única cosa que me permite estar atenta durante más de diez minutos seguidos. Busco emoción, luces, color, reflejos, sombras, a ti en primera fila... soy como un gato negro, te costará distinguirme y también doy un poco menos de mala suerte.
