La mateixa sort, una combinació de “folk pedant” i bon humor que enganxa

Ens submergim en La mateixa sort, el segon LP de La Ludwig Band, repassant cançó a cançó el perquè de les seves lletres, la música i l’imaginari de Quim Carandell i companyia.
Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en email
Compartir en whatsapp
Banner Suscripciones QN horizontal

PUBLICIDAD

La història de La Ludwig Band es remunta a l’any 2017, quan un grup de joves va començar a assajar a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil d’Espolla les cançons que en Quim Carandell portava mitja vida component. I des de llavors que han anat fent-se el seu propi estil, on s’hi barregen el pop i el folk, o el que ells en diuen «folk pedant». A més de Bob Dylan, tenen com a influències directes des del rock de Pau Riba fins a la pop galàctic de Jaume Sisa o el folk de Quico Pi de la Serra.

Em reben a la taula d’un bar al Passeig de Sant Joan de Barcelona. Un arriba més tard i s’hi afegeix. Són en Quim Carandell (cantant, guitarrista i compositor) i l’Andreu Galofré (baixista). Formen part del segon millor grup d’Espolla, un petit poble de l’Empordà que és el centre neuràlgic del grup. L’any passat van publicar Al límit de la tonalitat (The Indian Runners, 2020), el seu primer disc, i ara tornen amb un segon àlbum titulat La mateixa sort (The Indian Runners, 2021) amb nous temes i nous arranjaments. A continuació els repassem un per un.

Judicis en menor són les últimes converses d’un condemnat a mort. Com sorgeix un tema així?

Més que parlar de la mort, aquesta cançó parla de la compassió i com el condemnat a mort intenta resistir-se a la compassió que tothom li està demostrant. Sempre va dient que li fa més mal que no li vulguin dir la veritat que l’hagin de matar.

El fill del rei és un nou arranjament d’una cançó del primer disc. Per què l’heu volgut reinterpretar?

La volíem fer sencera. Quan vam gravar el primer disc fa un parell d’anys, hi va haver tot una sèrie d’idees que no les vam poder acabar de portar a la pràctica perquè gravàvem en directe i en unes condicions bastant precàries. Ara que ja n’hem après i en sabem una mica més, totes aquelles idees que al principi teníem i no podíem plasmar les vam poder fer.

És una crítica a la monarquia?

És el mateix que el condemnat a mort: és explicar una història per explicar una altra cosa diferent. Si féssim una cançó sobre “ets el segon plat”, que és del que tracta El fill del rei, podria quedar una cançó molt avorrida. En canvi, si és l’hereu de la monarquia que ha d’ocupar el lloc del seu pare i tothom està pensant que el seu pare és millor que ell, acabes explicant el mateix però amb una història que val més la pena.

La versió antiga és molt folk i Pau Riba i la nova és més rockera, més Rolling Stones. És d’aquests processos en els quals es van entrellaçant influències i referents.

Sandàlies relata una història d’amor que acaba amb un final instrumental molt llarg. Va ser improvisat?

El pont instrumental del piano sí que va ser bastant improvisat, ens va agradar i vam deixar la part final que és com un subidón. El cas és que no sabíem com acabar-ho i al final com que ens agradava vam decidir deixar-ho encara que la idea original fos tallar-ho en sec. Vam seguir tocant i ho vam deixar així.

Respecte a la lletra, poca història hi ha aquí em sembla. La veritat és que no s’acaba d’entendre molt bé perquè cronològicament és dispersa, però suposo que és algú que arriba a Barcelona després d’haver passat molt de temps a fora i troba que s’hi ha de quedar.

La llum de l’Alba també és una cançó que heu recuperat si no m’equivoco.

En aquest cas és diferent. Simplement se’ns va acudir una altra manera de tocar-la i ens va agradar molt com quedava. Sobretot canvia el ritme: la versió antiga és molt folk i Pau Riba i la nova és més rockera, més Rolling Stones. És d’aquests processos en els quals es van entrellaçant influències i referents.

A Tren a València sembla que es trobin dues persones amb backgrounds molt diferents. És així?

Això és un immigrant i un nen pijo que es troben a l’estació de Tortosa. És un nen del cau que ve de Sant Gervasi i que en aquest moment de la seva vida se sent molt involucrat en els problemes socials del país tot i que no en tingui ni puta idea de com va gaire la cosa.

La tardor que ens vam conèixer és una balada que parla d’un desamor.

Crec que hi diu molt que sigui una balada però és una d’aquestes cançons en les quals clarament és la música la que està manant i no la lletra. La lletra va molt més a buscar una sonoritat agradable i que tot ritmi bé i encaixi bé que no pas que tingui un contingut. Sí que és veritat que parla d’un desamor però és una cançó amb paraules molt fàcils d’entendre i de dir.

És una lluita entre anar a casa i anar al bar. Entre l’autodestrucció i la bondat. Entre anar al bar i deprimir-te i estar a casa i deprimir-te

S’ha mort l’home més vell d’Espolla parla del despoblament rural, però amb un to que sembla de festa major. Com la vau enfocar?

Arran de la mort d’un avi d’Espolla, el nostre poble, i que començaven a tancar totes les botigues, hi havia gent del poble que estava una mica preocupada. Ja hi ha casos de pobles molt a prop d’Espolla que ja no hi queden botigues, cada cop hi viu menys gent, que ja no té sentit mantenir-hi una escola perquè no hi queden criatures… Aquest és un tema del qual se n’ha parlat bastant al nostre poble i preocupa. Per una banda es volia parlar d’això, però per altra banda és veritat que al final la història que s’està explicant és com fer una romeria i anar-nos-en tots a fer una paella enmig de la muntanya. Que és una cosa que fem, és una celebració que també existeix a Espolla. Ens n’anem a Sant Genís, que és una ermita perduda enmig de la muntanya, i es fa una arrossada popular i tot el poble hi peregrina. És la festa major d’estiu i és una festassa. A la cançó s’hi ajunta tot això i trobo que al final queda una història prou seguible i amb prou de contingut.

A 30 monedes feu referència, un cop més, al mite de Judes.

És una història molt coneguda i és una història interessant perquè més que parlar de la traïció, l’utilitzem per parlar de l’enveja. És una molt bona història per parlar de l’enveja cap a algú que és millor que tu.

Quan les hores no portaven enlloc parla d’una història d’amor homosexual entre dos guerrillers. D’on surt aquesta història?

En aquest cas sí que clarament la idea ha estat musicar la pel·lícula Tierra y libertad. La història és gairebé calcada a la que s’explica, o almenys a mi m’ho sembla. Vaig intentar fer l’exercici de posar lletra a la pel·lícula i intentar-la resumir en tres estrofes. És la síntesi en cançó de la trama.

A Ai, lamentables parets qui es lamenta és un presoner.

Aquesta cançó és interessant perquè és una història circular. Comença al mateix lloc on acaba i funciona a través d’un flashback. És un presoner que recorda tota la seva història que l’ha portat fins on és i mentrestant s’explica una història primer d’amor, després de desamor i després d’autodestrucció fins a arribar un altre cop a les parets on és presoner.

A Jerusalem sembla que hi ha moltes ànsies per arribar a la ciutat israeliana. També té un aire de blues.

És un blues amb majúscules. Aquesta cançó la vam escriure per una obra de teatre musical en la qual encara estem en procés. Realment es tractava d’explicar les ganes que hi havia d’arribar a Jerusalem. És un tema situat en el context de les creuades i Terra Santa. Un apunt simpàtic és que la ciutat, efectivament, no té mar, i la cançó diu “albirem la costa de Jerusalem”. És un error geogràfic important però crec que en aquest cas la llicència poètica ho permet.

A General Mitre, apareixen les Tarta Relena com a àngel i el dimoni. És una lluita entre el bé i el mal?

És una lluita entre anar a casa i anar al bar. Entre l’autodestrucció i la bondat. Entre anar al bar i deprimir-te i a casa i deprimir-te. Què escull el samarità? Només ell ho sap. L’havíem tret com a single de Nadal tot i que no té gaire de nadalenc.

Van fer mal és la mateixa cançó que Judicis en menor però en major.

Aquesta cançó és complicada perquè el fet que fos tan llarga ens espantava una mica i durant una època vam pensar que no ens atreviríem a tocar-la mai. Aleshores vam trobar l’arranjament en menor que ens va agradar i permetia fer-la més curta, però al final vam trobar que també la volíem incloure en major. Encara que sigui la mateixa cançó no ens volíem estar de fer-la dues vegades i que cadascuna fos un món una mica diferent.

Per últim, puc preguntar-vos per la portada del disc?

Una col·lega nostra s’havia posat a fer manga, a nosaltres ens feia mandra fer-nos fotos per la portada del disc i volíem estalviar-nos-ho a tota costa. Al final quan fas un disc també és un bon moment perquè col·labori altra gent.

Autor de este artículo

Ghost Transmission - Get me high

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en email
Compartir en whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

MTINES. © Pol Rebaque

MTINES: “Si ets sincer arribes a llocs universals”

Hem pogut conversar amb en Marc Tinés, a.k.a. MTINES, sobre allò que s’amaga darrere de PQLCNSMS? (Cycling Records, 2021), un EP de debut de cinc cançons senzill, íntim i en català, a a mig camí entre James Blake, Ferran Palau o Cupido.

Novedades Carminha

Novedades Carminha: “No queremos pertenecer a ninguna escena”

Novedades Carminha acaba de publicar su nuevo disco ‘Ultraligero’ (Ernie Records, 2019), donde colabora Dellafuente, entre otros artistas. Hablamos con ellos en Barcelona y nos explican que ni hacen trap ni quieren hacerlo. Con su música quieren hacer bailar a la gente, no demostrar nada.

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat