A mig camí entre la cançó d’autor i el so mestís, la música de Mabel Flores beu de moltes influències sud-americanes, folklòriques i mediterrànies. A ritme de rumba, cúmbia, merengue i reggaeton, l’artista ens va fer reflexionar sobre les problemàtiques socials actuals. Acompanyada d’una banda consolidada i decidida a donar-ho tot sobre l’escenari, Meraki reforça l’evolució musical de l’artista convertint-se en un referent del panorama actual.
Meraki, una manera de viure
Meraki és una paraula grega que significa fer les coses amb molta il·lusió i deixar-te la pell en el que fas. Així és com la Mabel Flores viu la música, i això s’ha vist reflectit en el seu últim treball. No hi ha dubte que van donar-ho tot sobre l’escenari, si més no, el directe va ser una grata sorpresa per aquells qui estàvem acostumats a veure l’artista en un format més íntim a duo. El concert va ser un espectacle de so i de llums, acompanyat de moltes coreografies i una escenografia plena de vida decorant l’escenari amb monsteres i heures. Un directe ple d’energia i de música contínua, ja que gran part del concert va sonar en format de medley.
Obria l’actuació amb Ya llega, Vamos a volar i Libre. Una medley ple de vitalitat i perfectament enllaçat amb els riffs de trompeta de Neus Aranda i els tumbaos d’Edu Núñez al piano. Un inici de concert que ens recordava a les mítiques festes de poble que tant trobem a faltar.
Meraki és una oda a l’existència i l’artista ens convidava amb la seva música a celebrar-ho, “Benvingudes a la vida” deia. Com a Canta, a ritme argentí de chacarera, i a Canciones en pijama, la cançó més ballable del disc amb sons d’acordió des dels teclats d’Edu Núñez. L’energia que desprenia la banda també beu molt de les percussions, les quals tenen molta presència al llarg d’aquest últim treball. Amb Àlex Sánchez a la bateria, l’acompanyaven també la mateixa Neus al timbal i güiro i l’Edu al shaker.
Empoderament feminista
La Mabel Flores ha defensat el feminisme des del principi de la seva carrera. Vam poder-ho constatar a Es una niña, on l’artista i la Neus acompanyades del piano recitaven una lletra molt dura i realista en aquest sentit. “Pa combatir un patriarcado con sed de sangre, compañeras nunca es tarde.”
Així doncs, no ens agafa per sorpresa que Meraki mantingui el to i el missatge de la reivindicació feminista en tot moment. Ho podem escoltar als temes Algo torpe i Mi amante preferida o Mujer incendio, a ritme de cumbia i amb un potent solo de guitarra d’en David Verdugo.
Mabel Flores és d’aquelles artistes que utilitza la música per dir el que no es podria dir amb paraules i encerta de ple. Escoltar Meraki provoca moltes emocions que conviden a reflexionar i és que, quan un fa les coses amb il·lusió i s’hi deixa la pell, aconsegueix tot el que vol.
Autores de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.
