No s’està enlloc com a casa. I si no, que els hi preguntin als Mishima. Durant més de 20 anys, el combinat barceloní ha anat teixint una relació gairebé d’amistat amb el públic de la seva ciutat, convertint-se en la banda sonora de tota una generació. Aquest divendres, la banda va retrobar-se amb els seus i va exhibir maduresa en una nit de primavera amb ambient estival davant d’un Poble Espanyol que va gaudir de les noves cançons del flamant L’Aigua Clara (The Rest Is Silence, 2022) així com dels grans clàssics de la formació.
La festa va arrancar amb El gran lladre, parafrasejant a la mateixa banda, una altra cançó d’amor que va anar despertant interès en el públic a mesura que avançava. Va ser l’esclat inicial de La Vella Ferida el que va fer connectar a tota la platea amb la música, tot i alguns petits problemes de so amb el teclat del Bernat Sànchez, que va actuar en substitució de l’habitual Marc Lloret que s’està recuperant d’una malaltia i al qual el públic li va dedicar un fort aplaudiment en la distància.
Mishima és una formació formada a Barcelona a principis del 2000. Després de dos primers àlbums publicats en anglès que van despertar un important interès entre la crítica, però no tant entre el públic, el grup va enlairar-se amb el Trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa (Discmedi, 2005), primer treball íntegrament en català.
El vespre va començar a convertir-se en nit amb els acords d’Una sola manera, que sense els vents usuals va sonar molt més rockera gràcies a les dosis de distorsió aportades per la guitarra d’en Dani Vega. Un Vega que també va ser protagonista a la mandolina amb S’haurà de fer de nit, que va servir de prova de fins a quin punt els temes del disc Ara i res (The Rest Is Silence, 2017) han arrelat molt bé entre els seus seguidors.
Una reunió d’amics
Poques bandes de música en català han aconseguit reunir un públic tan fidel com Mishima. Un exemple clar d’aquest fenomen és el ja tradicional concert de Nadal que la formació organitza anualment, i on assoleixen un gran èxit de públic tot i sovint no presentar cap disc nou. Això també es trasllada en els seus concerts, que donen la sensació de tractar-se d’una reunió d’amics. Tant és així que el mateix David Carabén va permetre’s el luxe de demanar als assistents que “s’apliquessin” amb les lletres de les cançons del nou disc L’Aigua Clara, amb el qual la banda ha tornat a la càrrega després de la pandèmia interrompent 5 anys de silenci discogràfic. Val a dir que la realitat va donar la raó al cantant durant les interpretacions de Por de mí, marcada per la interpretació de la Núria Maynou al violoncel; o l’èpica Sé que ets tu. Ara bé, la dinàmica va capgirar-se amb un clàssic com Tornaràs a tremolar que, com ja és habitual en els directes de Mishima des de fa temps, va sonar empalmada amb La forma d’un sentit, en el que va ser un dels moments estrella de la vetllada per l’energia que va generar entre el públic.
Com en tots els concerts de Mishima, va haver-hi un petit moment per a la reivindicació. “Ens estan atacant la llengua i toca defensar-la amb les ungles i amb les dents”, va dir David Carabén abans d’interpretar Els vespres verds, peça imprescindible de l’àlbum L’amor feliç (The Rest Is Silence), que enguany celebra una dècada de vida. Després va venir un altre bloc de cançons noves, aquest molt més celebrat entre el respectable que l’anterior. La melancòlica God’s move (Lee Sedol) va precedir a la ballable Un lloc que no recordi, que amb el seu clar regust a The Smiths va brillar amb llum pròpia.
Com ja acostuma a passar en els concerts de bandes tan consolidades com Mishima, la part final va estar protagonitzada pels grans èxits de la banda. La tarda esclata, Mai més, Qui més estima i L’olor de la nit van fer les delícies d’un públic assistent. Els bisos van estar reservats per a altres himnes de la banda com Un tros de fang o Tot torna a començar, celebradíssims entre un públic ja eufòric que va deixar-se la veu entonant-ne les lletres. Això sí, l’ovació de la nit va endur-se-la un convidat sorpresa: Pep Guardiola. L’entrenador de Santpedor va assistir al Poble Espanyol i va endur-se la felicitació de la banda pel títol de campió de la Premier League anglesa de futbol aconseguit la setmana passada.
Autores de este artículo
Pere Millan Roca
Sergi Moro
Desde que era un crío recuerdo tener una cámara siempre cerca. Hace unos años lo compagino con la música y no puedo evitar fotografiar todo lo que se mueve encima de un escenario. Así que allí me encontraréis, en las primeras filas.
