Mystic Braves: Lluminosos seixanta

No han tingut, ni de lluny, el mateix reconeixement que els seus homòlegs californians Allah–Las o els anglesos Temples (que no els menciono en va, sinó perquè van oferir el seu primer concert a la nostra ciutat l’endemà a la sala Upload del Poble Espanyol). Això si, els Mystic Braves han girat arreu del món, tocat a festivals tan importants com el Desert Fest o l’Austin Psych i telonejat a The Zombies, que no és poca cosa (de fet, és cosa major).

Telonejats pels Hot Latin Hip Hop, trio garagero barceloní –o en les seves pròpies paraules «cheap garage beer punk from Barcelona, hola how are ya«–, interessants i de bona execució. Cal destacar la seva insistència en el fet que no els fessin fora si us plau encara no de la sala (¿quines mogudes hauran tingut al Sidecar o de quin inside joke es tracta?, vull saber més), la intro que li van fer al tema Best Date Ever «una canción sobre alguien que no fuma y se fumó un cigarro para estar con una persona un rato» o el fet que a meitat de concert s’intercanviessin instruments i veu entre els tres components.

Els seus ritmes garageros i més contundents van caldejar l’ambient i deixar pas a l’etèria veu de Julian Ducatenzeiler, líder dels Mystic Braves, i a les suaus guitarres i elegant percussió i orgue de la banda, que recrearen el so sixties a la perfecció –o si més no, el seu record idealitzat–. Els quatre treballs d’estudi de la banda, els han posat a la vanguarda de l’escena neo-psicodèlica des que iniciaren el grup com a simple hobby allà pel 2012, any del llançament del seu disc homònim, joia revival low-fi amb melodies multi-vocals a l’estil dels Byrds o de The Seeds.

Així com els hits se succeïen i la temperatura pujava, la primera meitat de la sala es convertia en una pista de ball/pogo frenètica. Tancaren el concert amb un Bright Blue Day Haze en un bis que allargaren tot el que van poder. Lluminosos i prodigiosos anys seixanta.