El festival Say it Loud 2021 va demostrar, una vegada més, que és possible crear propostes musicals i culturals alternatives al capitalisme, en les quals tot sorgeix des de la cooperació i el treball en comunitat. La tretzena edició, organitzada per la cooperativa Quesoni entre els dies 29, 30 i 31 d’octubre, va portar-nos a Barcelona propostes transformadores i d’alt nivell. El passat dissabte, concretament, vam sentir les raperes internacionals R.A.E i Nadia Rose i el raper català Roberto Laviña, acompanyat del seu combo all-stars. Les tres actuacions van fer vibrar, amb bona música i energia, l’antic espai industrial de la Fabra i Coats, que és actualment un referent de creació i economia social a la ciutat.
Revolució des de la base
La rapera anglesa R.A.E (Rising Above Everything) va obrir la nit amb una seguretat aclaparadora. El seu primer tema va ser I’m the coolest (Soc la més guai) i ningú li va poder dir el contrari en tota la nit. Després d’aquesta insuperable obertura dalt de l’escenari, l’artista poc més podia fer. Així, va decidir saltar la línia dels altaveus i baixar a pista per rapejar i integrar-se amb el públic. Va ser allà, a la base, on R.A.E va iniciar la gran revolució.
Amb Listen up, vam viure un moment especialment màgic. Els assistents, orgànicament, es van col·locar en cercle al voltant de l’artista. Ben d’aprop, vam sentir un rap que protestava per l’opressió racial i les vides amenaçades dels negres. Més endavant, la rapera ens va regalar, en exclusiva, dos temes encara no publicats i relacionats amb la seva història personal: Imposter i South London. Esperem amb ganes el llançament oficial per tornar-los a escoltar!
R.A.E va oferir una exhibició magistral: va rapejar, cantar, ballar i interactuar amb el públic. La seva estètica dels anys noranta i la seva característica fusió de rap, R&B clàssic i sons urbans actuals ens va deixar bocabadats. El mateix dj que l’acompanyava, no va poder evitar sacsejar els braços i unir-se a la revolució, que feia estona que havia triomfat entre l’audiència.
Suma de forces i cooperativisme
Rodrigo Laviña, antic membre d’At versaris (grup referent del rap en català) i actual membre d’Extraño Weys, jugava a casa i es va notar. El públic va cantar les seves lletres i es va entregar amb l’ànima des de la primera cançó.
Laviña, acostumat a produir la seva música de forma cooperativista, per evitar els processos verticals i precaris de la indústria discogràfica, s’ha sabut rodejar sempre dels millors. Dissabte passat, ens ho va tornar a demostrar, reunint un combo d’alt nivell per presentar en directe el disc Rodrigo Laviña Y Su Combo. Dalt de l’escenari vam veure moltes sinergies i complicitat: (L’Aleix Bou a la bateria, l’Elisabet Raspall al piano, Ramón Bagué al baix, en Santi Careta a la guitarra, l’Alba Careta a la trompeta, Marta Garret posant la veu i l’Irene Reig, alternant saxo i flauta travessera). Tots van donar el màxim i van gaudir plegats dels moments de glòria i improvisació individuals.
L’artista Joan Negrescolor va posar la brotxa sobre l’escena, recreant en directe —i a grans dimensions— la portada del disc que ell mateix havia dissenyat. Començant per formes geomètriques, l’artista va acabar engendrant una composició espectacular, que va dotar d’unitat al conjunt musical. L’actuació resultant va ser, sense dubte, un clar exemple de com, sumant forces, es poden crear projectes magnífics.
Festeig a un ritme trepidant
La rapera i estrella britànica Nadia Rose venia a Barcelona per presentar First Class, el seu darrer EP, però no es va conformar amb això. Al·legant que tenia molta música per compartir, va optar per acurtar les cançons i oferir un vertiginós repàs de la seva discografia. Vam tenir l’oportunitat de sentir els seus singles més recents: WOAH i Look at her. Tampoc no va faltar, per tancar la nit, el seu famós tema Skwod, que va ser guardonat com a millor vídeo als premis MOBO (Music of Black Origin Awards) el 2016.
La de Nadia Rose, va ser una actuació explosiva i dinàmica, conduïda per l’efecte sonor dels trets de pistola. Essent l’últim concert de la nit, els assistents ho van viure com una intensa sessió de discoteca. La mateixa cantant va reconèixer l’entrega del públic, dient que aquí sí que sabem com fer festa: “Spain, you know how to party”. Malgrat estar una mica desentrenats per la pandèmia, els assistents vam seguir enèrgicament l’accelerat ritme de l’anglesa. Fins i tot, ens vam quedar amb ganes de més. L’emoció de poder estar junts de nou va ser, probablement, el motor de tot plegat.
Autores de este artículo
Júlia Palacín
Miguel López Mallach
De la Generación X, también fui a EGB. Me ha tocado vivir la llegada del Walkman, CD, PC de sobremesa, entre otras cosas.
Perfeccionista, pero sobre todo, observador. Intentando buscar la creatividad y las emociones en cada encuadre.
