Paunezz és el projecte musical de Carles Pauné, nom que us sonarà de la banda de pop festiu JOKB. El jove cantautor igualadí acaba de publicar el videoclip Tan lluny, Tan a prop: single inclòs al seu EP debut, EP#1.
Com ens explica el mateix Carles, l’EP va sorgir d’una manera orgànica a partir dels temes que havia anat acumulant, amb la voluntat que aviat n’hi hagi més. “Ha sigut una cosa improvisada que s’ha anat fent gran” comenta Paunezz, content del feedback i de la rebuda de l’EP entre el públic. Al cap i a la fi, la música la feia per a ell mateix, però que la gent la gaudeixi i se la faci seva l’ha animat a seguir component. “Va ser un exercici de teràpia, i de vulnerabilitat, són coses íntimes i de sobte qualsevol persona les pot escoltar, però s’aprecia que cadascú es pugui sentir identificat i la interpreti a la seva manera”, ens diu.
El projecte de Paunezz no surt d’un lloc en específic, és un projecte que ha anat creixent el temps. L’inici va ser amb el confinament: amb el seu grup JOKB, en Carles sempre escrivia, però mai es va atrevir a gravar-se a ell mateix, “sempre tenia la inquietud de fer-ho”, comenta. Durant aquell període, es va alliberar dels seus dimonis i va decidir començar a gravar els temes que tenia al calaix, amb l’ajuda d’en Jan Aygua.
EP#1 recull cançons que serveixen com a una explicació de la seva vida personal i emocional. Les lletres giren entorn de sentiments i temes com l’amor, la solitud o la salut mental. Una quotidianitat definida per ell mateix com la “més absurda” que intenta plasmar amb components nostàlgics i a moments foscos. Aquesta música trista no ha de tenir una connotació negativa… estar trist no és dolent. Com explica Carles Pauné “aquesta música crea preguntes, amb les cançons només vull deixar per escrit coses que em ronden pel cap, són petites veritats i cada una explica una història diferent”.
Avui es publica el seu darrer videoclip, Tan lluny, tan a prop: Una cançó que parla de fer-se gran, de créixer, però a l’hora de sentir-te nen encara. “Jo tenia aquestes imatges gravades de quan es podia anar a un festival de música, estic content de com ha quedat. La cançó i les imatges són nostàlgiques, i ara es troben a faltar festival així. És una manera de reivindicar que els joves necessitem aquests llocs, ens sentim que tenim una part de la joventut robada, una reivindicació de la joventut i la música en directe”, comenta Pauné.
Tan lluny, tan a prop està inspirada en un poema de Jordi Estapé, Cabanyes de fusta i llençols, i com a curiositat, us podem dir que el bus que apareix al final del vídeo és el mateix que escoltava de matinada en Carles mentre componia la cançó durant el confinament.
Paunezz farà el seu debut escènic el pròxim 27 de maig a la Barts Club per presentar EP#1 en format trio (amb Rut Mateu al chello i els teclats, i Aurora Coca a la bateria i a les veus) i fins i tot, tocarà cançons encara inèdites. No us ho perdeu!
Autor de este artículo
