Ja fa més de quinze anys que Pepet i Marieta forma part del panorama musical català. Enguany, la banda ha sofert una metamorfosi molt important, fins al punt que l’únic membre que queda de la formació original és en Josep Bordes –a.k.a. Pepet–, el cantant, guitarrista i alma mater del grup. Ara, comparteix escenari amb la Maria Cruz, saxofonista i cantant, per oferir-nos un concert i espectacle únic.
Més que un concert
La dura situació pandèmica ha obligat a adaptar i crear noves propostes a tothom i Pepet i Marieta ha encertat de ple. El concert al Casinet d’Hostafrancs va ser molt més que un concert, proposant (més enllà de la música) un espectacle ple d’humor i energia. Entre cançó i cançó, el duo ens oferia un monòleg còmic i teatralitzat carregat de crítica i d’una visió irònica sobre la nostra societat. En Pepet i la Maria –que aconseguien fer-nos riure a tots– reflexionaven “sin pelos en la lengua” sobre situacions socials i personals. És d’admirar.
Sense dubte, les seves cançons al llarg dels anys han estat marcades per una forta càrrega ideològica i política. Vam poder escoltar antics temes reversionats pel duo com Garrote vil –de l’àlbum La Pelu (Edicions Singulars, 2008)– on en Pepet relata la història que va viure amb una guàrdia civil quan tornava a Alcanar amb una bosseta de maria a l’entrecuix, per exemple.
Interacció en temps de pandèmia
Pepet i Marieta és sinònim de festa major, estiu i bon rotllo. Era ben estrany gaudir del seu concert assegut a una cadira, les ganes de ballar eren evidents. Així i tot, la interacció va ser constant al llarg de tot el concert amb coreografies des de la cadira, com amb el tema L’educació no es toca. Una “crítica alegre” que reivindica una escola pública, catalana i de qualitat.
Somriu, un himne sobre la felicitat i el somriure com a mitjà per fer més fàcil la vida i La cova, amb una base de reggaeton i rap en català, van ser dels temes amb més energia que ens va fer moure a tots el cos.
L’amor no té fronteres
Poliamor, un dels hits de la banda i el que va presentar a la Maria Cruz com a cantant, és un tema que representa les “noves” formes d’estimar. La cançó critica de forma simpàtica però al mateix temps contundent les càrregues policials recents. Com deia la Maria «Si la policia ha de vetllar pels ciutadans, menys porres i més amor!». Aplaudiment assegurat.
El talent vocal de la Maria va quedar palès als temes en estil de bolero Amor i Vinc d’una vall. Originalment interpretat per Silvia Pérez Cruz a l’àlbum Qui No Plora No Mama (La Produktiva, 2010). La gironina va expressar sensibilitat, expressivitat i domini de la tècnica vocal acompanyada d’en Josep Bordes a la guitarra acústica.
Imperfectes, un tema pop electrònic, defensa que no hi ha cap amor perfecte. «Els amors que valen la pena són els perfectament imperfectes» deia en Josep.
Renovar-se o morir
Ara més que mai toca renovar-se i Pepet i Marieta aposta per un concert en format d’espectacle on la música i l’humor s’uneixen. La seva essència es transmet al públic i amb això tenen molt guanyat. Sortir d’un concert havent passat una bona estona, amb un somriure i ple d’energia és d’agrair i en aquest sentit, ells tenen la vacuna de la felicitat.
Autores de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Víctor Parreño
Me levanto, bebo café, trabajo haciendo fotos (en eventos corporativos, de producto... depende del día), me echo una siesta, trabajo haciendo fotos (en conciertos, en festivales... depende de la noche), duermo. Repeat. Me gustan los loops.
