Sota l’espectacular estampa de la torre Agbar i el Disseny Hub de Barcelona sortia a l’escenari Queralt Lahoz, una artista que ja estava en boca de tots quan va llençar l’EP 1917 (Say it loud, 2019). Ara, dos anys més tard consolida la seva trajectòria amb un ampli bagatge estilístic i un domini musical impecable. El directe transcorria amb una personalitat arrasadora que saltava a la vista. Queralt Lahoz ho va petar, i molt.
La bellesa està en la mescla
Lahoz va rememorar els temes del seu EP, que beuen d’estils urbans i ritmes llatins però amb el flamenco com a punt de connexió. A Como puñalá la cantant ens delectava amb un rap melòdic i a Drogas caras es deixaven entreveure sonoritats més electròniques i els teclats de Pau García.
Queda clar que les seves arrels flamenques són la base de la seva música i també de la seva performance amb palmes i moviments de bailaora. Però si Queralt Lahoz ha deixat un missatge clar, és que la bellesa musical està en la mescla, en beure de diferents estils per trobar la teva pròpia veu. Com per exemple a Con poco, que beu del hip-hop dels 90 per reivindicar la dona empoderada. La llibertat creativa no té límits.
“Gracias a todas las mujeres hoy estoy aquí”
“Gracias a mi madre, a mi abuela, a la abuela de mi abuela… gracias a todas estas mujeres hoy estoy aquí” deia emocionada per donar peu a les melodies arabesques de María la Molinera. La veu de Lahoz –carregada de força– és un cant d’homenatge a les dones. De la cueva a los olivos –a ritme de son i coples– fa un homenatge a la seva àvia juntament amb el cantant convidat J Dose. No és el primer cop que l’artista mostra inclinació per la música llatina, a Línea 18 ja ens feia viatjar a Cuba.
A mig concert va marxar de l’escenari per tornar amb un vestuari totalment diferent. Va deixar de banda els texans per un tratge entallat transparent fet per la seva família, “vengo de una familia de costureros” deia rient. El feminisme de Queralt Lahoz sonava a través de poesia i amb base de trap a Dame doblones, amb frases contundents com “no dudamos de los resultaos de las elecciones, pero sí de las violaciones”.
El concert anava pujant de to en caure la nit. La música incitava a moure el cos i quan va dir “por favor bailad” el públic s’ho va prendre al peu de la lletra. L’artista també, i sota la base afrobeat de Me gusta va fer un twerk al mig de l’escenari. Va seguir amb Ya no, un altre cant ple de poesia i rimes per l’empoderament femení.
Sense oblidar-se d’on ve
La cantant explicava que encara amb moltes ganes els nous directes i no vol parar d’experimentar coses noves. Tot i això, ens confessava que no volia acabar el concert sense haver cantat a cappella “para sacar las cosas que llevo dentro”, deia. Va cantar el famós bolero Historia de un amor, ja que és un estil que sempre l’ha acompanyat al llarg de la seva vida. Va ser especial escoltar aquest tema tan versionat aquest cop amb un cant aflamencat. Al més pur estil flamenco sonava una soleá on destacava la bateria de Marc Soto o la bulería El tiroteo, una mescla de palmes i electrònica de la mà del DJ Fede.
Queralt Lahoz ha forjat amb el temps una veu i música pròpia. Personalment, la veritable puresa és allò que fas de veritat i de forma autèntica i d’això la de Santa Coloma en sap un estona. De ben segur ho seguirà petant als escenaris, però de moment ens dóna les gràcies: “gracias por creer en esta pureza”.
Autores de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Víctor Parreño
Me levanto, bebo café, trabajo haciendo fotos (en eventos corporativos, de producto... depende del día), me echo una siesta, trabajo haciendo fotos (en conciertos, en festivales... depende de la noche), duermo. Repeat. Me gustan los loops.
