A vegades el millor és parar-se en sec i escoltar. Per això de tant en tant demanem als músics que s’expressin i que ens expliquin la seva història per ells mateixos. Sense guió, sense preguntes. Simplement els donem espai i ells parlen. Avui són River Omelet, la banda indie-folk de Barcelona formada per la GinaWoods, l’Eli Haddok i en Lluís de Puig, qui ens presenten el seu el seu piset en forma de disc debut.
Com molta gent de ciutat, hem idealitzat la vida campestre: natura, muntanya i una rutina amable que et permet contemplar les petites coses del dia a dia. O així ens imaginem la vida al camp. Les nostres cançons són la banda sonora d’aquesta vida somiada. El nostre àlbum Come in, you’ll see the flat és una simbiosis entre el ritme accelerat de les nostres vides, amb el que tothom pot empatitzar, i una part imaginària que viatja per paratges llunyans en el temps i en l’espai.
Les nostres lletres parlen del pas del temps, de què és “casa” i com vivim la música i el món que ens envolta. De vegades ens posem una mica romàntics, però sigui quin sigui el tema de la cançó, sempre ho fem des del prisma d’una mirada fantàstica. D’aquesta manera, tant les coses tristes com alegres, passen millor i són més fàcils de dir.
Si veniu a un concert nostre veureu que és un ball d’instruments i de veus. El que ens caracteritza és cantar donant protagonisme a les harmonies, els instruments de reminiscències irlandeses i diferents emocions trobades: sempre hi ha un moment que és una festa i un moment per tancar els ulls i mirar dins d’un mateix.
L’Eli segons el Lluís i la Gina: És qui sap més de tendències i la reina del bon gust. Sempre es lleva d’hora, independentment de si la nit abans ha sortit de festa. Cada setmana ve amb un tattoo nou que només li queda bé a ella. Toca la guitarra amb una gràcia i una sensibilitat única i és la persona més agraïda del món si expliques un acudit “bo”.
El Lluís segons l’Eli i la Gina: Ell ens va descobrir el món de l’harmonia i ens va ensenyar que no et pots passar amb el pebre a l’hora de cuinar. Quan riu tanca molt els ulls i la cançó que millor li queda és My funny valentine. Li agradar marxar de cap de setmana i quan torna d’un viatge sempre ens porta algun souvenir.
La Gina segons el Lluís i l’Eli: Diu que va néixer en un segle equivocat i a l’època medieval ho hauria petat. Les seves composicions, lluny del que “es porta” i amb reminiscències a molts estils “passats de moda”, així ho demostren. Però ens semblen brillants. Té un timbre de veu únic i això ens fa vibrar. No hi ha dia que no ens sorprengui.
Autores de este artículo
