The Driver Era és el terme “fenomen fan” en la màxima expressió. Un tipus d’adoració que es respirava just en entrar a la sala Razzmatazz. El públic, majoritàriament adolescent i ataviat amb els reglamentaris barrets de cowboy, havia estat esperant hores i hores de cua (suportant fins i tot una pluja torrencial) per poder estar el més a prop possible dels germans Lynch.
Com s’explica aquesta devoció desmesurada? Un cop més, la clau és la nostàlgia. Ross y Rocky van crear la banda The Driver Era el 2018 després d’acabar amb R5, on també hi eren els seus altres germans i un amic de la família. R5 es va fer famosa entre els més joves gràcies a l’èxit de la sèrie de Disney Channel Austin & Ally, amb Ross Lynch com a protagonista. Després d’això, l’artista polifacètic també va participar en la pel·lícula Teen Beach Movie i la sèrie de Netflix Chilling Adventures of Sabrina. Avui dia, Ross continua sent una icona de la infància de milers de persones i un dels punts forts de The Driver Era.
Però l’energia no es va reservar només per a ells. Abans anaven les bandes Your Favorite Color i Almost Monday. Els segons, un trio d’indie pop estatunidenc amb un so pop addictiu que irradia energia positiva, van saber com escalfar l’ambient amb una potent presència escènica i oferint una actuació vibrant que per moments esborrava la línia entre teloners i artistes principals.
Deliri col·lectiu
Rebuts amb crits ensordidors (mal dia per deixar-se els taps a casa), The Driver Era pujaven a l’escenari per començar sense embuts amb la traca de hits enganxosos com el més recent You Keep Me Up At Night, l’essencial Rumors o Get Off My Phone, que detalla el dolor de fer scrolling per les xarxes socials després d’una ruptura. L’estrella de la nit, Ross Lynch, apareixia com un autèntic rockstar, amb una jaqueta de cuir, ulleres de sol i una actitud xulesca i encantadora amb què jugaria durant tota la nit.
Enmig d’un mar de mòbils que captaven cada instant del concert, sonaven temes del Summer Mixtape (2022) com Back To You, Fantasy o Malibu, transportant-nos breument a l’estiu per darrer cop. Tampoc hi van faltar les enèrgiques Nobody Knows, Heaven Angel o Preacher Man, el primer senzill de la banda, ni una versió funky de la icònica Say My Name de Destiny’s Child. Rocky, més reservat que el seu germà, va captar l’atenció de tots quan el públic va corejar el seu nom minuts abans d’interpretar Low, una cançó escrita i cantada per ell mateix.
Descamisant-se per capes, com ja és tradició en cada concert, Ross feia embogir la sala amb cada mínim moviment. Va ser difícil aconseguir el silenci total durant Heart of Mine, que la banda va interpretar a capella, regalant-nos un dels moments més especials de la nit. Com era d’esperar, el concert va culminar amb tots els honors en On My Own, la més sol·licitada pels fans, i la eufòria final amb A Kiss.
Un directe simple però eficaç, ple de temes pop rock enganxosos i amb un Ross Lynch que utilitza magistralment el seu carisma per guanyar-se a qui sigui. En conjunt, una fórmula que funciona molt bé i que gràcies a la construcció d’una base de fans sòlida continuarà funcionant durant molts anys. Però arribats a aquest punt potser és un bon moment per arriscar, explorar nous horitzons musicals i sortir una mica de la zona de confort on es troba The Driver Era.
Autores d'aquest article
Aïna López García
Judit Trota
Fotògrafa i publicista. Visc a l'Eixample però m'agradaria tornar a Gràcia. De truita de patates amb ceba, pizza sense pinya i de cacaolat calent.
