Si bé és veritat que en els últims anys s’ha fet un gran avenç quant a la visibilitat i representació del col·lectiu LGTB, encara ens queda molt camí a recórrer per a arribar a la igualtat real. Aquest fet és especialment rellevant per a aquelles persones que a més de la seva identitat queer formen part d’altres grups que pateixen discriminació, com ara les dones o les persones racialitzades. Per això, posem aquest 26 d’abril el focus sobre deu artistes lesbianes que han contribuït a la visibilitat del col·lectiu i a la seva normalització.
MUNA: Una celebració de la identitat
Ho hem vist milers de cops: totes les pel·lícules de temàtica lèsbica acaben malament, o pinten el lesbianisme com a un drama. Les cançons de MUNA (tot i no tenir por explorar el desamor i altres temàtiques més fosques) volen posar fi a aquest discurs. El single destacat del seu últim disc ‘MUNA’ (Saddest Factory / Dead Oceans, 2022), Silk Chiffon, és l’himne que ho reivindica: Sí, pots ser lesbiana i feliç. A What I Want el grup fa una oda a tots aquells desitjos que sovint amaguem per por a “passar-no de la ratlla”, i Solid és una carta d’amor a les lesbianes butch, sovint ignorades per la cultura mainstream. Naomi McPherson (qui s’identifica com a persona no binària), Josette Maskin i Katie Gavin sempre han portat les seves identitats com a bandera no tan sols en la seva música sinó també mitjançant el seu pòdcast Gayotic en el qual, al llarg de tres temporades i amb l’ajuda de diversos convidats, parlen obertament sobre les seves experiències vitals sent part del col·lectiu LGTB.
Girl in Red: Icona de la cultura lèsbica
Girl in Red és, per a la generació Z, l’artista lesbiana per antonomàsia. Quan l’any 2018 va publicar el seu primer single, i wanna be your girlfriend, la cantautora noruega va trencar internet. La seva música s’ha convertit en un element rellevant en la cultura lèsbica, fins al punt que la frase “Do you listen to Girl in Red?” és una forma alternativa de preguntar sobre la sexualitat d’algú. Les cançons són honestes i directes, però també transcendentals. Girl in Red no fa servir eufemismes i metàfores per a parlar de l’amor entre dues dones, i les profundes inseguretats que neixen de ser queer en un món en el que no ets la norma. Ha publicat a més aquest mes el seu nou disc, ‘DOING IT AGAIN BABY’, tres anys després del seu àlbum debut.
Ptazeta: La sexualitat femenina en els gèneres urbans
Ptazeta és la rapera canària que ha passat de participar en el freestyle rap a gravar a l’estudi del conegudíssim Bizarrap. Des dels seus inicis ha centrat la sexualitat femenina i el desig obertament lèsbic en les seves lletres, com és el cas de Mami, single que va donar peu a la seva carrera musical. En un gènere dominat pels homes, la presencia i honestedat de Ptazeta ofereix un espai segur per a tots aquells col·lectius minoritaris que normalment no s’hi senten benvinguts, i està obrint camí per a totes les dones apassionades de la música urbana. És una artista molt conscient del poder que té el seu altaveu, i sempre que pot l’aprofita per a convertir a la dona lesbiana en la protagonista del seu discurs.
Mushkaa: La naturalitat de ser
Una altra cantant pionera a centrar les experiències lèsbiques en la música urbana és la Mushkaa. Avui dia sembla impossible trobar algú que no la conegui, i el seu nom es troba als cartells dels festivals més importants del país. Sempre ha transmès amb una naturalitat inèdita la seva identitat, afirmant que ha estat inevitable fer-ho així. Aquesta lleugeresa amb la qual tracta la seva sexualitat minimitza la sensació de diferència que sovint caracteritza a les comunitats minoritàries, i el fet d’estar portant cançons de temàtica lèsbica als grans escenaris i als grans públics la converteixen en un referent LGTB que està marcant un abans i un després pel que fa a la visibilitat del col·lectiu.
Tracy Chapman: El desig d’escapar
No cal presentar-la. Tracy Chapman porta des de finals de la dècada dels 80 sent una de les artistes més influents del segle, i una de les estrelles més privades de la indústria musical. Tot i no haver-se definit mai públicament amb voluntat de mantenir la seva vida personal al marge de l’escrutini públic, el seu hit Fast Car l’ha convertit en un referent per a les dones LGTB. La cançó, tot i tractar sobre el cicle de la pobresa i el desig de trobar una vida millor, ha ressonat sempre amb el col·lectiu. Aquesta necessitat d’escapar d’una realitat asfixiant, de buscar alguna cosa diferent, millor, és un sentiment molt familiar per a les persones queer que han crescut o viuen en entorns en els quals les seves identitats no són acceptades. A més, Tracy Chapman ha estat sempre un referent també per a la disconformitat de gènere, trencant amb tot allò que se suposa que ha de ser una dona, i en particular, una dona negra.
Chappell Roan: L’estrella emergent del moment
Fa menys d’un any de la publicació del disc debut de Chappell Roan, però el seu impacte ha estat immens. Comença forta: les dues primeres cançons de ‘The Rise and Fall of a Midwest Princess’, Femininominon i Red Wine Supernova tracten obertament sobre el sexe lèsbic. Havent-se criat en un petit poble molt conservador i religiós, Chappell Roan es va començar a descobrir quan es va mudar a Los Angeles i va visitar per primer cop un bar gai. Des d’aquell moment la seva música ha centrat les relacions entre dones i la importància del col·lectiu a cançons com Pink Pony Club, single que la va catapultar a l’èxit i en el qual dona valor a aquests espais segurs tan necessaris per a descobrir qui som. A més, les seves teloneres són sempre drag queens locals a la ciutat de l’esdeveniment, creant als seus concerts una sensació de comunitat inèdita.
Hayley Kiyoko: Obrint camí
Hayley Kiyoko fa les seves primeres passes a Hollywood sent una noia disney, però l’any 2015 publica un videoclip que canviaria la seva vida per sempre. Avui dia ja n’estem més acostumats, però en aquell moment la representació d’una relació lèsbica a Girls Like Girls va generar un gran impacte. Moltes noies de la generació Z citen el vídeo com a la primera instància en la qual veuen dues dones estimar-se en una pantalla. Va ser de les primeres estrelles del pop obertament lesbiana part d’un segell discogràfic mainstream, i va demostrar al món la importància de mostrar-te com ets. Ara ha convertit el seu trencador llançament en una novel·la, reafirmant-se com a icona lèsbica i continuant la seva lluita per a la visibilitat i normalització.
Reneé Rapp: Descobrir-te davant del públic
Reneé Rapp troba els seus orígens a Broadway, i no estranya. La cantautora té una veu increïble que llueix a les seves cançons, en les quals exposa les seves experiències més vulnerables. Aquesta qualitat autobiogràfica de les seves lletres, doncs, ens ha portat pel seu viatge de descobriment personal, que ha culminat en el seu últim single, Not My Fault (with Megan Thee Stallion), en el qual declara “Can a gay girl get an amen?”. Havent-se identificat prèviament com a dona bisexual, Rapp ha tornat a sortir recentment de l’armari com a lesbiana, i vol deixar clar que la identitat sexual no sempre és fixa: cada persona té el seu procés a l’hora de trobar-se, i no és cap crim canviar de parer i anunciar-ho si amb el temps descobreixes una etiqueta que s’ajusta més a tu. A Pretty Girls, per exemple, parla d’aquesta vergonya que ens fa amagar, inclòs de nosaltres mateixos, qui som realment.
Kehlani: Alliberament de l’heterosexualitat obligatòria
Una altra artista que s’ha anat trobant sent ja reconeguda mundialment és Kehlani. La cantant d’R&B cita un popular, però controvertit document conegut com a “Lesbian Masterdoc”, en el qual s’explora la diferència entre atracció real i necessitat de validació per part de la mirada masculina. Les experiències queers sempre han estat part de la seva música, i és de les poques dones lesbianes que ha aconseguit fer-se un lloc en la cultura musical mainstream, havent col·laborat amb artistes com Cardi B, Ty Dolla $ign, Justin Bieber i Zayn Malik. Atribueix, en part, la seva transparència a la seva maternitat. Vol creat una realitat per a la seva filla en què ser queer no sigui estrany o un fet a amagar.
Teagan and Sara: Més de 25 anys d’activisme
Les bessones Teagan i Sara formen l’icònic duo de folk-pop canadenc que porta més de 25 anys produint música. Des de l’inici de la seva carrera musical a la dècada dels 90 han estat ferms activistes pels drets de les dones i del col·lectiu LGTB. Juntes han creat ‘The Teagan and Sara Foundation’, una organització sense ànim de lucre que ofereix ajuts econòmics a dones LGTB amb la voluntat de lluitar contra les desigualtats socioeconòmiques a les quals s’enfronten. Ajuts per a accedit a sanitat, campaments d’estiu inclusius, suport a una educació que inclogui el col·lectiu… Han estat sempre grans portaveus de la comunitat lèsbica, i centren per sobre de tot el seu missatge de visibilitat i acceptació.
Imagen de portada Chappell Roan © Ryan Clemens
Autora d'aquest article
