Pau Vallvé crea música que cala fondo en els oients. Precisament, ho aconsegueix perquè totes les cançons neixen dels racons més profunds del seu món interior. Pau Vallvé és capaç de materialitzar els sentiments i pensaments més transcendents en lletra. El resultat és sentir que posa paraules a fenòmens interiors que encara no havies descrit, i potser ni tan sols detectat. El públic connecta amb cadascun dels seus missatges i se sintonitza amb la seva energia íntima.
El seu nom no només s’atribueix a un cantant que juga amb els marges del pop i el rock. Pau Vallvé també és compositor de les seves lletres, productor de les seves cançons i director del seu segell discogràfic que actua com a paraigua del seu projecte musical. L’últim àlbum, : ), és interpretat, compost i produït pel seu compte. Es tracta d’un exercici fruit d’un procés creatiu d’introspecció i escolta cap a un mateix.
Buguenvíl·lies és una cançó sobre comiats que dona el tret de sortida al concert. Des del primer moment, el públic canta les tornades amb emoció i entrega. A l’escenari, Pau Vallvé s’envolta d’una banda que l’acompanya en el seu cant captivador. Els instruments afegeixen subtils capes de so que resulten clau per configurar l’atmosfera màgica a la sala. El güiro, les maraques i la caixa són tan imprescindibles com la guitarra elèctrica, el baix i la bateria.
L’actuació repassa la prolífica discografia de Pau Vallvé des que va engegar el seu projecte en solitari. El cantautor explica que el darrer LP és el divuitè disc que publica al llarg de la seva carrera musical, un treball que tracta sobre cuidar-nos a nosaltres mateixos com a col·lectiu. L’artista es relaciona amb els espectadors des d’una naturalitat que només és possible quan un s’exposa sense filtres. Amb una humilitat radiant, diu que ha fracassat esportivament en molts discos i que, amb aquest bagatge, se sent especialment agraït d’haver arribat on és ara.
L’habilitat de Pau Vallvé per generar sons sorprèn a tots els presents. L’artista sap sostenir notes diverses només amb la boca, servint-se dels llavis per dirigir-se cap a una escala concreta. Es tracta d’un toc personal molt singular que complementa l’àmplia varietat de sons que surt de l’escenari.
Un sol radiant és una cançó que va comportar una nova perspectiva a la dedicació artística de Pau Vallvé. Després de llançar-la, va rebre comentaris sobre l’ajuda que havia suposat a l’hora d’afrontar problemes de salut mental. Va ser aleshores quan el cantant va adonar-se de la utilitat que té la creació artística en el dia a dia de les persones.
Pau Vallvé i la seva banda utilitzen els silencis per fer-los interactuar amb la riquesa dels seus sons. Endavant és l’última cançó de l’àlbum : ), i decideixen portar-la a escena amb un to solemne. A l’inici, tots es congelen mentre canten a cappella amb les mans creuades rere l’esquena. Quan els instruments entren en acció, es dona lloc a un contrast que trasllada l’emoció directament al públic. La música neix de l’interior de l’artista. Pau Vallvé sap endinsar-se en cadascun de nosaltres i fer brollar els sentiments enterrats.
Autores de este artículo
Pau Lobato Ferrando
Víctor Parreño
Me levanto, bebo café, trabajo haciendo fotos (en eventos corporativos, de producto... depende del día), me echo una siesta, trabajo haciendo fotos (en conciertos, en festivales... depende de la noche), duermo. Repeat. Me gustan los loops.
