Maruja Limón, amb un EP (2016) i dos discos llargs a l’esquena, Más de Ti (2018) i Ante Mí (2019), van presentar a l’Apolo el seu tercer projecte d’estudi, Vidas. Ja només per l’energia que transmetien es notava que, per elles, aquell era un concert especial perquè no tocaven a qualsevol lloc, sinó a casa, al costat del Raval, on es teixí la seva vocació per la música.
Amb el seu desparpajo habitual, el seu magnetisme i el seu enginy a l’hora de connectar amb el públic compartiren el repertori actual, així com peces exitoses d’anteriors àlbums, que anaven lligant, a través d’anècdotes i posicionaments ètics, amb un to espontani i desenfadat.
La vetllada esdevingué un autèntic carnaval en què va quedar en evidència la fidelitat a les mateixes arrels rumberes i flamenques i, al mateix temps, el seu atreviment per explorar fora de la tradició amb influències llatinoamericanes i africanes, mantenint com a valor el reconeixement dels seus mestres.
“Fes el que et doni la gana!”
La sala Apolo s’anava emplenant: vestits florals, crestes, xandalls, piercings, boines. En fi, un públic tirant a heterogeni pel que fa a l’estil i a l’edat. Per escalfar motors sonava Volando voy, la versió de Los Chunguitos. La gent, que petava la xerrada i alhora no treia l’ull de l’escenari perquè en qualsevol moment podien aparèixer les Maruja Limón, i el seu esperit jovial concordaven amb els llums vermells dels laterals i del sostre, engabiats en làmpades de palau.
Tres, dos, un… La veu hipnotitzant de la Sheila Quero, que recitava esquitxant de quejíos Preludi 28 de Maig, va donar l’entrada al concert. Acte seguit, les dues solistes del grup, la Sheila i l’Esther González, cantaren Merceditas i van deixar clar el leitmotiv del disc, el qual es pot traslladar a una forma de concebre la vida: “Fes el que et doni la gana!”. Després d’aquest crit de llibertat, la Sheila prengué el micròfon per expressar l’agraïment de totes en veure que els seguidors, malgrat el canvi de dates per les restriccions a causa dels contagis, no havien desistit mantenint les entrades. “Si dins una vida ja en caben moltes, imagineu-vos en cinc”, acabà pensant en veu alta.
També recuperaren Échale Limón, un tema del seu àlbum debut Más de Ti, que sembla haver-se inspirat en Al Amanecer de José Mercé, i diu així: “Échale limón al asunto, échale limón, ya verás / Porque la vida vuela y vuela, y porque la vida vuela y se va”.
Atac de passió, pachangueo i protesta social
Les Maruja Limón no van baixar el llistó en cap cas i encara menys amb Otra Vez, que relata la història d’un amor tòxic i d’un cicle viciós del qual resulta impossible sortir-ne fins que per tancar el tema, com si es tractés d’una resolució, entonen: “Veneno, esta será la última vez!”. Un cop refrescaren als assistents que elles van començar a tocar a les placetes del Raval, on van créixer ballant i cantant rumba, presentaren a La Pegatina per interpretar plegats Ataque de Pasión. La Vicky Blum a la guitarra i la Mila González a la trompeta protagonitzaren dos solos que encisaren els oients. Aquests, engrescats pel ritme festiu, cridaven a l’uníson: “Lelelelelelelere, que te echo más de menos que de más”.
I és que les sorpreses no van finalitzar aquí ni de bon tros: la percussionista Elisenda Fàbregas saludà a Juan Berbín, el productor del disc, i el va convidar a pujar a l’escenari per tocar Tanto Tiempo –cançó que celebra entre palmades la complicitat i els retrobaments–, mentre el descrigué com un miracle per crear i dur a terme el treball artístic. A posteriori de demanar un gran aplaudiment per ell, va arribar el torn d’obrir el pas a la festa major amb Vinc Amb Tu del seu segon LP, titulat Ante Mí, que els féu reviure la Live Session que van compartir amb Txarango.
A continuació, la Mila González va prendre la paraula per posar de manifest que el nou àlbum pretenia abordar la vida en societat i, concretament a Cárcel, l’estigma i la discriminació que pateix el col·lectiu trans. En definitiva, el lema reivindicatiu que es desencadenà, arrel del segon acte, fou el de l’amor i el respecte.
Sororitat condimentada amb clàssics rumberos i música de carrer
Les KeteKalles van ser les següents a trepitjar fort amb la col·laboració Sombras. Les Maruja Limón les afalagaren confessant que els tenien el cor robat. La il·luminació sota la qual dansaven durant un interval en què predominaven uns ritmes africans, liderats pels bongos, destacava per tenir una tonalitat ataronjada i fogosa.
A les Maruja Limón les podríem definir, segons el meu parer, com a la formació que millor –i amb un sentit de l’humor agut– enllaça les peces del seu repertori en un directe. Tant és així que començaren a explicar que es consideren dones emprenedores, motiu pel qual van anunciar que a la mateixa sala tenien disponible el merchandising. Fins i tot, en clau de broma, interactuaven amb persones de la pista i els asseguraven que aquella nit triomfarien, sempre i quan es compressin algun producte de roba interior de “ataque de pasión”. I gràcies a la transició del seu propi merch al mercadillo de Barcelona van introduir Barna pronunciant, a la tornada: “Gita, gita, gitana de los pies a la cabeza, mamá”.
Tot seguit, van deixar caure una pista de la propera cançó que interpretarien: “A quien se meta con nosotras le escribimos un tema”. Això, ni més ni menys, era el preludi del seu hit Más de Ti. Pel comiat que ja ensumàvem no podia faltar Machito. Salades de mena, van contrastar el món ideal romàntic de Disney –en particular el d’Aladdín– amb la realitat. “Esto va para las situaciones de mierda que hemos vivido en el roneo”. Així que, fos qui fos el machito, per força havia de sentir-se al·ludit.
Finalment, les Maruja Limón van agrair al públic per haver vingut, tenint en compte que l’endemà havien de tornar a la feina, a la universitat i a l’escola. Aleshores, quan tot apuntava que marxaven, van conquerir l’escenari juntament amb els convidats especials i amb infants. Al ritme de clàssics rumberos com ara El Meu Avi, El Muerto Vivo de Peret i Que Me Coma el Tigre de la Lola Flores, les Maruja Limón els van fer justícia i foren capaces de recrear una escena de música de carrer, el sentit de la qual es troba, per principi, en la comunitat.
Autores de este artículo
Raquel Ashby
Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.
![Concierto de Sons of Kemet en La [2] de Apolo. Foto © Marina Tomàs](https://qualsevolnit.com/wp-content/uploads/2022/03/Sons-of-Kemet__FOTO-MARINA-TOMAS-ROCH11-DESTACADA-768x384.jpg)
