La Pegatina sap girar la truita a la situació actual amb música que ens alegra els dies i ara arriba per fi als escenaris per presentar aquest disc postpandèmic ( Darle la vuelta, Warner Music 2020) que representa la seva filosofia: convertir les coses dolentes en bones, perquè tot depèn de com ho enfoquem. Però comencem pel principi.
Algun cop us han trencat el cor? A la Melo Moreno i a en Kion sí. Ells són els integrants de Tina Morango i van fer de teloners presentant en acústic el seu primer EP Cara A (Calaverita Records, 2021). Ens explicaven que a partir de les males experiències en l’amor, havia sorgit la necessitat d’agafar la guitarra i començar a compondre. I així va ser, 4 temes senzills, però directes que narren les diferents fases sentimentals a través de ritmes pop llatins. Els Tina Morango pertànyen al “Club de los corazones rotos”, però volen deixar un missatge positiu i engrescador sobre l’amor. Com a Golosa, una cançó que ens convida a abandonar una situació amorosa difícil i sentir que al final respires pau. En definitiva, el duo són el combo perfecte per quan ens hagin trencat el cor i vulguem animar-nos amb el seu so tropical d’estiu.
Girant la truita
Si quedava algú sense acabar-se d’animar, La Pegatina va ser la dosi de positivisme que faltava. Adrià Salas, la cara més visible de la banda, va sortir enèrgic a l’escenari per anunciar que l’Estadi Olímpic s’anava a convertir en una gran festa a la vegada que el públic quedava banyat per confeti. Només van caldre aquestes tres paraules i les primeres notes de Como se hacen las flores perquè tothom es posés dempeus per ballar durant gairebé dues hores.
L’estrena en directe de Darle la vuelta va ser un èxit i no és d’estranyar. La Pegatina acumula gires internacionals, set àlbums i un nombre incontable de concerts. No hi ha dubte que són uns experts sobre els escenaris i als seus instruments fent-nos passar un divendres de lo més rumbero. En aquest últim treball, han buscat tornar a la seva essència, però amb un aire diferent. És a dir, segueixen sonant a ritme de rumba però ara amb tocs més pop i mainstream. Ho podíem constatar a Soltar la fiera, un tema que sona a Pegatina total, amb els riffs dels vents metalls i un ritme frenètic incessant.
Divendres rumbero
El concert anava per llarg –per sort dels pegatineros– i la banda va tocar alguns dels seus èxits més aclamats com Heridas de guerra, El gat rumberu i Y volar. Un autèntic deliri festiu musical. La banda no va parar quieta ni un moment sobre l’escenari, però l’adrenalina del concert va disminuir durant el medley de rumba on els músics es van asseure en rotllana entre guitarres i el cajón flamenco per cantar Penjat, Despierto, Lerei, Muérdeme i Tomasín.
La festa tornava a animar-se quan Efecto Pasillo va sortir a l’escenari. Pels fans de la banda, ja sabreu que comparteixen amistat i també molta música. Van cantar el recentment estrenat single Ahípami i malauradament el Kanka no va poder venir a cantar Te veré cuando yo quiera. La banda s’acomiadava amb probablement els dos temes que tots hem ballat algun cop de festa, Mari Carmen i Lloverá y yo veré acompanyats de nou amb una pluja de confeti. La Pegatina mai passa de moda i ballar rumba catalana senta d’allò més bé. El cap de setmana no podria haver començat millor.
Autores de este artículo
Ivette Amargós Galicia
Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.
