Fotos amb flaix, gravacions interminables, retransmissions clandestines en directe, cops de colzes suposadament involuntaris en la recerca del millor enquadrament possible, trucades entre cançó i cançó, i un llarg i incòmode etcètera. Amb relativament poc temps, l’ésser humà ja ha desenvolupat tota mena de mecanismes per a molestar als altres amb el seu telèfon mòbil en un concert.
La cultura de la hiperconnectivitat i aquesta ansietat per a capturar i compartir a les xarxes socials absolutament tot el que es viu ja provoca que, en els espectacles de música en viu, moltes persones estiguin més atentes a la pantalla del seu terminal que al que succeeix sobre l’escenari. Quin sentit té això? Realment, algú mira els 23 vídeos resultants d’una actuació de 90 minuts? Anem (i ens gastem importants quantitats de diners) a un festival per a gaudir… o per a enregistrar-ho tot? Per què en diem música en viu si la mirem a través d’una altra pantalla?
Són preguntes que segurament no tenen resposta. El que sí que és un fet és que, sovint, aquestes actituds generen malestar entre els que ens envolten, sobretot entre les persones baixetes, que si ja de sèrie acostumen a tenir problemes de visibilitat en esdeveniments d’aquest tipus, ara moltes vegades ens hem de conformar en veure l’espectacle a través de la pantalla de la persona del davant.
Per a evitar aquests possibles problemes, alguns artistes ja han començat a prendre mesures. Els últims han estat els Arctic Monkeys, que directament han decidit prohibir l’entrada de telèfons mòbils en el concert íntim que oferiran al Kings Theatre de Brooklyn el pròxim 22 de setembre. L’esdeveniment comptarà amb zones especials on l’ús del telèfon estarà permès, però el públic haurà de deixar els seus terminals a les taquilles habilitades abans d’entrar a la zona on es durà a terme l’espectacle.
La relació entre els Monkeys i les noves tecnologies mai ha estat la millor. Només cal escoltar el seu últim àlbum Tranquility Base Hotel & Casino, on la formació explora diferents escenaris distòpics on les noves tecnologies han substituït gran part del contacte social. I no només això, l’únic integrant de la formació que té xarxes socials oficials és el bateria, Matt Helders. De fet, el seu líder i perquè no dir-ho també ideòleg, Alex Turner, ha parlat públicament en diverses ocasions sobre els efectes nocius que poden generar les xarxes socials si se’n fa un mal ús.
Malgrat això, els Arctic Monkeys no han estat els primers a suprimir els telèfons mòbils dels seus concerts. Altres artistes de l’alçada de Bob Dylan o Jack White també han prohibit l’ús dels telèfons en els seus espectacles (el primer arribant a extrems tan absurds com el de perseguir amb llanternes i expulsar de les sales a les persones que s’atrevien a treure’l a la vista).
I si en comptes d’una excentricitat estem davant d’una tendència? I si les zones per a l’ús de telèfons mòbils acaben sent enteses com ara mateix ho són les de fumadors? O en uns anys l’experiència d’estar una estona sense poder fer servir el telèfon mòbil ja forma part de l’oferta del propi concert? En aquest sentit, en els últims anys, s’han popularitzat molt les retirades espirituals de persones en cases rurals sense connexió ni cobertura. Potser, el futur de la música en viu també va per aquí.
Autor de este artículo
