El Último Vecino: “Les estratègies que funcionen són les que fa l’H&M o el C. Tangana”

Després d’alguns anys d’experimentació, El Último Vecino torna amb ‘Juro y Prometo’ per connectar amb l’essència dels inicis. Hem pogut conversar amb Gerard Alegre sobre tot el que s’amaga darrere del seu renaixement.
Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en email
Compartir en whatsapp
Banner Suscripciones QN horizontal

PUBLICIDAD

Hoy te he visto en tu casa nueva, tu casa llena de vida”. Que aixequi la mà qui hagi tingut aquest vers en bucle. Sí, som molts els que ens vam enamorar de l’estil d’El Último Vecino, un grup que va néixer el 2013 disposat a captar l’atenció de tots aquells que ens sentíem atrets per les influències dels anys vuitanta. Després d’alguns anys d’experimentació i llançaments que s’allunyaven de l’essència inicial del grup, El Último Vecino torna per presentar Juro y Prometo (PIAS, 2022), un disc que arriba per donar-nos una lliçó: Gerard Alegre és capaç de fer que se’ns enganxi qualsevol melodia.

Sé que han tocat a Madrid i pel que he vist a l’Instagram, ha estat un concert inoblidable, tot un èxit. Truco al Gerard i entre riures em disculpo per tallar-li el rotllo, però m’assegura que ja està a casa, digerint el que va viure la nit anterior. Confesso l’enveja que vaig sentir al veure els vídeos del show i em diu que el 7 d’abril tocaran a La [2] d’Apolo

Parlem sobre la importància de les creacions genuïnes, el bloqueig creatiu i la poca eficàcia de les estratègies planejades –si no ets la Rosalía o el C. Tangana–.

Com ha estat tornar amb un àlbum? Fa més vertigen que llençar un single com has fet durant aquests últims anys?

No em donava més vertigen perquè anava sobre segur. Els últims singles que havia anat traient els havia fet en una època de crisi creativa bastant forta amb una mica de depre. Vull dir, moments vitals en què no estàs gaire bé, però que han durat una mica massa. Les cançons que anava traient m’agradaven, però no m’acabava de sentir identificat del tot. Tenia un bloqueig. No sé com vaig arribar a aquesta situació, en la qual també recordo que em comparava molt amb altres artistes i això és una cosa que mai havia fet. Enveges, sentiments dolents… Vaig aconseguir sortir-hi, no sé com. Molaria saber com perquè podria ajudar a molta gent. I després vaig fer Juro y Prometo, que em va sortir de l’ànima, sense pensar. Això t’ho dic perquè quan l’estava fent vaig sentir que era tan personal i tan meu que ja m’agradava molt. No estava fent cançons perquè agradessin a la gent, però d’alguna manera sabia que agradarien. No en plan vacileo. Per això no tenia vertigen, sentia que estava fent el que havia de fer. Vertigen m’agafaria si hagués tret una cosa amb inseguretat.

Llavors, suposo que sempre passa, però la teva vida personal ha anat molt lligada a la música i al bloqueig creatiu, no?

Sempre, sempre. Jo sempre he fet música com a salvació, com a teràpia. No ho faig expressament, però m’adono que quasi tot el que escric són vivències personals. Són coses que a vegades mola posar per escrit i cantar-les perquè passen a ser més reals i quan els hi poses un nom pots començar a millorar a solucionar problemes.

No estava tan content des d'abans de treure el primer disc

Et volia preguntar quant sents que et representa Juro y Prometo respecte als teus anteriors treballs, però crec que et representa bastant.

Jo crec que em representa el mateix que el primer i el segon disc. Tot el que vaig fer a partir del segon disc fins ara m’agrada, però no em representa del tot. Vaig treure un EP que es deia Primera parte i crec que els temes que hi ha allà em representen una mica més, però els singles separats que vaig treure l’any passat potser representen una part de mi, però una part més d’artista pensant. No sé com dir-ho. Vaig estar pensant en quina estètica li volia donar a tot això. Quins nous ritmes volia utilitzar, quines influències… En canvi, amb aquest disc no. L’he fet de la mateixa manera que vaig fer el primer. Estava contentíssim abans de treure’l. No estava tan content des d’abans de treure el primer.

Què guai.

Sí, perquè el vaig treure sense cap pressió, sense pensar. Simplement fent el que volia fer, ja està.

He notat moltes similituds amb els temes del principi.

M’ho ha dit molta gent. En plan: “gràcies per no continuar amb el que estaves fent”. Hi estic d’acord. Si m’ho arriben a dir fa dos anys, hagués dit que estava innovant. No ho he fet d’aquesta manera perquè cregui que és el que se’m dona bé. He obert l’aixeta –quina ràbia aquesta metàfora–. Imagina’t que tinc una aixeta al costat del coll, l’obro i vomito tota la música. Les he fet així, sense pensar.

Suposo que de manera molt orgànica.

Sí. Total.

Gerard Alegre, El Último Vecino | © Neelam Khan Vela

Sé que hi ha artistes que s'obsessionen amb el públic perquè a mi m'ha passat

El públic condiciona molt? Hi ha artistes que s’arriben a obsessionar? Perquè a vegades els resultats poden ser poc genuïns.

Sé que hi ha artistes que s’obsessionen amb el públic perquè a mi m’ha passat. És el que et deia. Nostalgia, Qué Caro o Mi Nombre són temes que vaig treure per separat i pensava en el públic i en el que es portava, com una estratègia. Després vaig veure que evidentment no funciona, perquè les estratègies que funcionen són les que fa el Zara, el C. Tangana, la Rosalía o l’H&M, però a un artista underground com jo… Sincerament, penso que és millor fer el que et surti i que passi el que hagi de passar. M’agrada el reconeixement si la feina està ben feta, no la popularitat. És maco voler reconeixement si he fet una cosa amb el cor que crec que m’ajuda i pot ajudar a la gent i de fet, hi ha gent que em diu que en un mal moment li ha anat molt bé escoltar una cançó. Recordo que amb el segon disc un noi em va dir que un dels temes l’estava ajudant a superar la mort del seu germà. Imagina’t. Algú em diu això i penso: què fort.

Al final el públic és inherent a l’obra.

L’art és així, és veritat. Artista, obra i observador. Es necessiten les tres coses.

Recordo veure’t a l’escenari de l’Apolo a un concert amb les Hinds. No sé si te’n recordes.

Òstia, fa molt d’això.

Sí, sí. Recordo flipar molt amb el teu carisma i amb com les cançons que escoltava a casa agafaven el triple de potència en directe. T’he de preguntar com va anar el concert de Radio 3 a Madrid.

Va ser l’òstia Paula –i ara ballo encara millor– (riu). Semblava una broma de bon gust, com si haguessin contractat a molta penya per rodar una escena d’un concert. No m’havia passat mai això. A Llatinoamèrica havia passat alguna vegada, però no amb tanta gent, perquè allà el públic és molt entusiasta però potser arribaven a les 400 persones i a la Riviera vam tocar davant d’unes 2.500. Recordo agafar la pandereta, fer un bailoteo i viure una ovació de mil persones. Va ser guai perquè vam començar amb Tu Casa Nueva, que és el tema més conegut, i la vam tocar en acústic mentre la cantava tothom. Crec que ho hem de fer una altra vegada això de començar així. A la gent se li fa familiar i quan entra la veu es descobreix el pastel.

Tinc curiositat per saber quina és la teva cançó preferida del disc o a quina li tens més carinyo.

A una que es diu Niño Discúlpame.

Wow. Jo no em puc treure del cap Mundo Mágico.

Ai, què bé. Està bastant guai. La vam tocar la segona al concert de Madrid i la penya estava molt on fire.

La Neelam Khan Vela, directora d’algun dels teus videoclips i de projectes de l’Amaia o les Hinds, ha transformat un somni que vas tenir en la portada del teu nou disc. Com ha estat treballar amb ella?

La Neelam és la persona amb qui he tingut una connexió més bèstia en poc temps. Només ens coneixem des de fa un any i mig, però hi ha moments en què estem a casa parlant i ens espantem perquè se’ns acudeixen les mateixes idees. I no ha passat ni una, ni dues ni tres vegades. Els dos creiem que tenim una telepatia estranya. De fet, jo li he proposat matrimoni a nivell artístic i ella m’ha dit que sí, que perfecte. A més, des de petits els dos tenim la il·lusió de fer una peli.

Si us plau.

Sí, sí. L’hem de fer junts. Quan tinguem temps la fem.

Quines ganes.

I em faràs una entrevista?

Tant de bo!

Imagen de portada © Neelam Khan Vela

Autora de este artículo

Acqustic

PUBLICIDAD

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en email
Compartir en whatsapp

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que nos proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para gestionar los comentarios que realizas en este blog. La legitimación se produce con el consentimiento del interesado. Como usuario e interesado te informo que los datos que me facilitas estarán ubicados en los servidores de  (proveedor de hosting de Qualsevol Nit) dentro de la UE. Ver política de privacidad del proveedor de hosting. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no atender pueda tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en info@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a i ajuda’ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat

SUSCRIPCIÓ ANUAL + WELCOME PACK 

60€

pagament anual (5€ al mes)

SUSCRIPCIÓ MENSUAL

6€

pagament mensual (72€ a l’any)

Si ho prefereixes, pots fer una aportació voluntària seleccionant tu mateix la quantitat que desitgis donar

Vienna

Vienna: La història de la quotidianitat

Vienna publica el seu nou àlbum «Tot allò que una vesprada morí amb les bicicletes». El duet parla del camí que els ha fet arribar a on estan, desde el seu primer single «Tourmalet» fins una “pandegira” l’any passat.

Antonio Vega

Antonio Vega para principiantes

Hoy se cumplen diez años desde la desaparición de Antonio Vega. De algún modo, uno tiene la sensación de que han sido muchos más: esta década ha corrido a una velocidad capaz de dejarlo todo atrás. Su música se conserva como una ventana cubierta de flores, como un acceso a otro tiempo. Hoy lo recordamos.

Club de los 27

Club de los 27: La triste realidad detrás del mito

Se cumple una década de la trágica muerte de Amy Winehouse a los 27 años, un hecho que conmocionó a todo el mundo. Pero lo que es aún más chocante es que Amy no era la única estrella que moría a los 27 años…

Lime Cordiale

Lime Cordiale: Una escala entre aeropuertos

La plataforma Cooncert nos presenta a Lime Cordiale, la banda australiana de los hermanos Leimbach. Tras haber lanzado hitazos como ‘Dirt Cheap’ o ‘Temper Temper’ y haberse recorrido Australia, Nueva Zelanda y EEUU, Lime Cordiale aterriza en nuestro país dentro de su primera gira europea.

Musicalment al dia amb Qualsevol Nit

¿Quieres recibir las novedades musicales de Barcelona? Apúntate a nuestra newsletter. Te enviaremos cada semana nuestros mejores contenidos de autor. En primicia. Mola, ¿eh?

Qualsevol Nit te informa que los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Victor Parreño Vidiella como responsable de esta web. La finalidad de la recogida y tratamiento de los datos personales que te solicitamos es para enviarte nuestras publicaciones, promociones de productos y/o servicios y recursos exclusivos. La legitimación se realiza a través del consentimiento del interesado. Te informamos que los datos que nos facilitas estarán ubicados en los servidores de MailChimp (proveedor de email marketing), a través de la empresa The Rocket Science Group LLC, ubicada en EEUU y acogida al EU-US Privacy Shield. Ver la política de privacidad de The Rocket Science Group LLC. El hecho de que no introduzcas los datos de carácter personal que aparecen en el formulario como obligatorios podrá tener como consecuencia que no podamos atender tu solicitud. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación y suprimir los datos en hola@qualsevolnit.com así como el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control. Puedes consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra política de privacidad.

Fes-te subscriptor/a

Emporta't un Welcome pack

i ajuda'ns a seguir compromesos amb el so de la nostra ciutat