L’Embassa’t va néixer l’any 2009 per promoure la música independent i emergent a Sabadell. Un festival autogestionat que any rere any demostra ser un gran punt de trobada imprescindible pels amants del pop-rock, la música urbana i l’electrònica, creixent en propostes a cada edició, i reforçant-se com un certamen d’alta qualitat, que combina nous talents amb bandes més consolidades, tant de grups locals com del panorama nacional i internacional. Vetllant per una varietat tant musical com de gènere, així com pels productes i proveïdors de km0, sent un festival cada cop més sostenible.
En aquesta edició, que celebrava els 15 anys d’història, l’Embassa’t ha començat i ha acabat sota la pluja, que ja es preveia durant tota la setmana. No obstant, tant els artistes com els asistents del festival es van encarregar de convertir aquest cap de setmana en un molt especial.
Tenim la música, i no necessitem res més
Tot i que la pluja va ser present des del primer moment d’inici del festival, això no va treure cap protagonisme a la música. I és que divendres, una de les actuacions destacades va ser la de Julieta, presentant els últims senzills que ha anat traient últimament i que formaran part del seu proper àlbum, com T’enxules, Cari, Diga’m el que sents o En mi coche. A l’escenari Yeearphone, la cantant barcelonina acompanyada de dues ballarines, va fer que el públic escalfés motors en aquest primer dia de festival. Una artista que ha demostrat com ha anat creixent poc a poc i s’ha anat guanyant l’amor d’un públic fidel que la seguiran allà on vagi. A la nit era el torn del punk amb La Élite, que van desfermar la bogeria entre el públic amb la seva actuació frenètica, saltant i ballant sense importar acabar enfangats.
Arribava dissabte, i encara que per un moment teníem l’esperança de que el temps aguantaria, va durar poc i desgraciadament la pluja va tornar, per sorpresa de ningú. Per sort, va començar cap al final de l’energètica actuació dels madrilenys La Paloma, que ens van presentar el seu últim disc Todavía No, acompanyats també d’altres temes previs com Bravo Murillo. Encara que el concert es va fer curt, la banda va demostrar que estan en ple creixement i que aquest és sens dubte el seu any. Ara ja si que completament sota la pluja, Pol Batlle i Rita Payés van portar la calma i sensibilitat a l’escenari principal, creant una atmosfera en la que només podies pensar en lo bé que estaries ara mateix en el sofà, amb una manta i un cafè i les veus màgiques del Pol i la Rita de fons. Lo de la Jimena Amarillo a l’escenari Yeearphone va ser digne de presenciar. Amb uns problemes tècnics que amenaçaven el set des del principi, no van ser suficients per aturar a l’artista valenciana, que va seguir endavant amb molta improvisació i sobretot humor, dibuixant un somriure i posant a ballar a tot el públic, fins i tot amb una 3 AMIGAS TUYAS sense base. I fins i tot va aconseguir que sortís el gran esperat sol, que ens va regalar un capvespre preciós, d’aquells fotografiables. HVOB i Mainline Magic Orchestra van ser els destacats de la nit, que van portar l’electrònica i el house elevant l’energia del públic a un altre nivell. I mentrestant, a l’escenari Club, l’únic escenari resguardat de la pluja, va oferir festa pura i dura durant tot divendres i dissabte nonstop.
The Tyets van ser els encarregats de posar final a la 15ª edició del festival, i ho van fer per tot lo alt. No només van reunir a 3.000 persones en un sol vespre, sinó que van oferir diversos moments que seran inoblidables tant per als assistents com per a l’historia del festival. Un d’ells, el de l’Oriol de Ramon pujant a l’escenari a la petita Olívia, la protagonista d’una de les cançons d’Èpic Solete, recordant que l’anunci que serien ‘una més a la família’ va ser al mateix Embassa’t, “I en aquell festival que tant ens agrada, dels que tenen foodtrucks amb llumetes penjades”. I l’altre moment va ser el del gran final, posant a ballar sardanes a tot el públic, tant als joves com als no tant joves, amb Coti x Coti i focs artificials.
Fins al 2024 @embassat 🚀💖
— Marc Sala 💆🏾 (@MarcSs36) May 21, 2023
Gran final amb @thetyets !!!! pic.twitter.com/6K3pV489Om
!!! (Chk Chk Chk): Dancing Is The Best Revenge
L’actitud és clau, i si no que els hi preguntin als Chk Chk Chk. El grup nord-americà necessitava aquest petit apartat dedicat exclusivament a ells, ja que van ser un clar exemple de “The Show Must Go On”. En el moment en el que va començar la tempesta, que no hi havia gairebé ningú a l’escenari principal ja que estàvem tots intentat resguardant-nos de la pluja on podíem, i ja havien passat deu minuts de les 21:10, hora en la que estava prevista que actuessin Chk Chk Chk, no ho teníem gens clar. Però van aparèixer amb una actitud admirable i plena d’energia contagiosa que va atraure a tots els assistents cap a l’escenari, i es va convertir en una gran festa sota la pluja. Interpretant alguns dels seus grans hits, com One Girl / One Boy, Dancing Is The Best Revenge o Even When The Water’s Cold, el ritme no va frenar ni un instant. Era tot un goig veure a Nic Offer sobre l’escenari, interactuant constantment amb el públic i fins i tot baixant a ballar i compartir aquell magnífic moment amb ells, totalment entregat. Chapeau!
En definitiva, l’Embassa’t ha resultat ser imparable contra les adversitats climàtiques, oferint un cap de setmana esplèndid en el que s’ha demostrat l’amor per la música i la cultura. Feliços 15 anys, i per molts més!
Els californians @chkchkchk es van ben mullar i ho van petar al festival @embassat. Quina meravella poder veure aquest mitic grup al Vallès. #Embassat #Embassat2023 pic.twitter.com/RQ8x6uJRrL
— Electricitat | Raidió na Life (@leictreachas) May 20, 2023
Autores de este artículo
