El divendres passat va ser el concert de doble ració programat a la Sala Salamandra pel Let’s Festival. El cap de cartell va ser la banda madrilenya consolidada, Morgan, però els encarregats d’obrir la nit van ser Pol Batlle acompanyat per Rita Payés, en una mostra de la diversitat de la programació del festival, la qual va fer ajuntar dues propostes musicals divergents que van descol·locar el públic convocat.
Pol Batlle i Rita Payés
L’actuació proposada per Pol Batlle va seguir la tònica dels concerts realitzats en la primera part de la gira del seu àlbum Salt Mortal, una proposta intimista a dues veus, sempre acompanyat per la seva partner in crime, la cantant i trombonista Rita Payés.
El concert començava a un quart de nou amb la sala plena de gom a gom. Els músics iniciaren la nit amb la cançó Gloomy Planets, acompanyats únicament de dos focus que els il·luminaven com si fossin dues figures angelicals. Durant tot el concert, mentre en Pol tocava la guitarra, la Rita feia gala del seu domini del trombó. En aquest format a duo van tocar durant tres quarts d’hora i aprofitaren per mostrar cançons com Circular, una cançó en què ha col·laborat la Sílvia Pérez Cruz, o la delicada Ojos de Papel, la qual va escriure a la seva mare, perquè volia reflectir les conseqüències d’una malaltia com l’alzheimer, les quals “no només afecten el malalt, sinó també a qui cuida del malalt”, va dir el cantant.
El talent d’ambdós músics era latent i la proposta prou atractiva per captivar els més recelosos, així doncs, el duo tenia moltes butlletes per guanyar-se el públic, però aquest no va acabar de sintonitzar amb què oferien. Fins i tot, en el moment en què van presentar la cançó titulada La Manzana, el cantant va haver de demanar que s’abaixés el volum per poder apreciar la peça. Així i tot, al final del concert van acabar tocant Artistas y Toreros amb la que van remuntar l’energia i rebre el suport de la part del públic que havia estat atent.
Morgan, el plat fort
Però sense dubte, els capitans de la nit van ser Morgan. Els madrilenys portaven tres àlbums a l’esquena i anys de trajectòria que els van fer brillar en l’escenari de la mítica sala de L’Hospitalet. El públic els esperava amb candeletes i ja abans de sortir en la pista es respirava un ambient d’anticipació gairebé físic. Nina de Juan (piano i veu), Paco López (guitarra i veu), Ekain Elorza (bateria), Alejandro Ovarejo (baix) i David Schulthess (teclat) van fer vibrar la sala Salamandra a toc de tot el seu repertori, tot mostrant el seu mestratge a un públic més que disposat a devorar cada cançó que els llençaven.
Un dels moments més especials de la nit va ser quan Nina de Juan va presentar la cançó Praying del seu primer àlbum, North, i on els espectadors van fer els cors tots a una, com si fossin un músic més. Del seu últim disc publicat, The River and the Stone, també van tocar alguns temes com Un Recuerdo y Su Rey, una de les poques cançons que la banda té amb castellà i que encetava la part més tranquil·la de la nit, la qual van coronar amb la mítica cançó Sargento de Hierro amb la qual van emocionar a tots els presents.
El concert no hauria estat el mateix sense la dedicació de tots els components de la banda, una mostra del talent dels quals es va veure amb l’agilitat de Paco López que va embruixar amb la seva guitarra. La dedicació va ser tal que al final del concert Morgan va regalar quatre bisos, entre els quals Volver-Bonus Track. L’eufòria del públic era contagiosa i Nina de Juan no en va ser una excepció, ja que va agrair en incomptables ocasions l’escalf del públic entre rialles i expressions d’incredulitat, perquè la veritat és que la banda va fer un concert per recordar i el públic els hi va saber reconèixer amb escreix.
Autores de este artículo
Aina Pedemonte Nualart
Víctor Parreño
Me levanto, bebo café, trabajo haciendo fotos (en eventos corporativos, de producto... depende del día), me echo una siesta, trabajo haciendo fotos (en conciertos, en festivales... depende de la noche), duermo. Repeat. Me gustan los loops.
