En els últims mesos, Julieta Gracián (Barcelona, 2001) –Julieta pel que fa a la música– s’ha convertit en una de les veus de moda del pop en català. La barcelonina és una de les abanderades de la nova onada de la música en català, que abraça sense complexos els ritmes urbans. Després d’un estiu frenètic ple de concerts, presenta el seu nou àlbum 5AM (Music Bus Records), disc dividit en tres parts i molt centrat en l’amor, en el qual fa un salt endavant pel que fa a cohesió estilística. Després d’un cap de setmana de festival, ens atén en un matí gris, però xafogós en una cafeteria de la part alta de Barcelona. Tot i el seu obvi estat d’afonia, s’esforça a respondre a les nostres preguntes.
Tot i ser una artista novella, has publicat molta música en els últims dos anys. Et consideres prolífica a l’hora de compondre?
Bé, han estat dues mixtapes i aquest àlbum, que és el primer treball que he fet ben pensat i estructurat. Els dos primers llançaments són mixatpes. Tenen un concepte, una estètica i una energia molt concreta, però tot i que van quedar molt rodones, no són projectes gaire guionitzats. Al final, són les primeres coses que vaig fer. Molt d’aprenentatge.
Què creus que has anat sumant al teu projecte aquests últims dos anys?
Moltes coses. He millorat moltíssim vocalment. No havia cantat en la meva vida i he après molt en aquests mesos! També he trobat la meva personalitat. Quan comences a fer música, proves moltes coses diferents. Per moments, no acabava de saber cap a on anava el meu projecte. Ara l’entenc perfectament. D’altra banda, també he millorat molt pel que fa a la manera de treballar, ja que m’he anat professionalitzant.
No em fa por ni vergonya parlar de mi mateixa perquè crec que són coses que li passen a tothom. [...] És maco, perquè expresso coses que hi ha gent que no sap com transformar en paraules.
Dius que no tenies clar cap a on anava el projecte. Què ha canviat ara?
No crec que fos indecisió. Simplement, quan vaig començar, no tenia ningú en qui emmirallar-me. No coneixia cap noia que fes pop en català. Com busco la sonoritat del pop en aquesta llengua? Quines referències puc adoptar? A això em refereixo.
I com ho vas resoldre?
Sent supercoherent amb mi mateixa i amb el que sento. Acceptar que el meu projecte tindrà el seu valor en el fet que sigui 100% Julieta, en el meu imaginari.
Aquest àlbum sona directe i visceral. T’he llegit explicar que és el més personal que has fet fins ara. Què t’ha fet començar a parlar sense embuts de tu mateixa?
És una manera d’escriure que m’atrau molt ara mateix. M’he cansat de les metàfores. Em flipa explicar les coses tal qual. Crec que vaig fer aquest pas amb Ens besem i després ja no he pogut parar. No em fa por ni vergonya parlar de mi mateixa perquè crec que són coses que li passen a tothom. És una manera de dir les coses molt universal, amb la qual tothom s’hi pot sentir reflectit. És maco, perquè expresso coses que hi ha gent que no sap com transformar en paraules.
De fet, t’he llegit en una entrevista que notes que les cançons que més connecten amb la gent són aquelles en les quals dius el que penses de manera més directa. Per què creus que passa això?
Ara es porta la música així. No és un tema generacional, sinó del moment cultural. En els últims mesos, veig que connecto amb un públic divers, que no tot és gent jove. Potser venim d’una època que hem estat tancats, amb la pandèmia… Ara necessitem viure les coses a flor de pell. A més, està en els últims temps està molt més acceptat parlar obertament de les emocions.
Els resultats no són la cosa que més m’importa en el món. Vull ser feliç en els processos. Gaudeixo component perquè m’agrada.
També has explicat que t’has treballat el català que fas servir. Explica’m per aquest procés. En què et fixes?
Poso molta atenció en el vocabulari, independentment de la llengua en la qual m’expressi. Musicalment, soc molt selectiva. La paraula que utilitzo en cada cas té importància, ja que farà que la cançó soni d’una manera o d’una altra. Hi ha paraules que em sonen bé i d’altres que no. Intento ser monosil·làbica, buscant mots percussius per a donar el ritme que vull a les cançons. Nit, llit, ‘cari’, cor. Paraules curtes que m’agraden.
Sonoritat per sobre de significat?
Sí. Prefereixo que soni bé a que s’entengui. Molta gent em diu que no són capaços de captar les meves lletres en escoltar-les… I a mi m’agrada! Em fixo més en la sonoritat. Si t’interessa la lletra, la pots buscar a internet en un moment.
Creus que pots assolir l’èxit internacional en català?
És un repte molt difícil, però tan de bo. No tinc por. Ho lluitaré. Hi ha gent que diu que em passo al castellà i no. Vull seguir en català. Per mi és molt important. Faig música en castellà perquè m’agrada i també és la meva llengua. La gent és molt radical amb aquest tema. Pot ser que el castellà m’ajudi a fer que el català arribi més lluny. Mai se sap. La segona ciutat on més m’escolten és Madrid, però les cançons més escoltades allà també són en català. De fet, s’han enganxat a mi en català. La setmana passada vaig ser a Suècia i a la gent li encantava que cantés en català. Érem quatre sueques i jo en un estudi component en català.
Per tu és un valor afegit escriure les cançons?
Li dono molt valor perquè disfruto molt del procés. Els resultats no són la cosa que més m’importa en el món. Vull ser feliç en els processos. Gaudeixo component perquè m’agrada.
Quan escric, em deixo anar. No penso en res. Tinc una manera de treballar molt intuïtiva i emocional.
Pel que dius, sembla que et faria mandra acceptar una oferta d’una gran discogràfica si això suposés renunciar a llibertat creativa?
Hi ha molt mite amb això. Ha canviat molt la cosa. Ja no funciona l’artista que és un producte dissenyat per una empresa. Ara triomfen projectes personals. En això soc molt curosa. Per mi és superimportant la llibertat creativa, ho tinc molt clar.
Per què creus que ja no triomfa aquesta fórmula?
Potser la gent està cansada. Ara es porta lo terrenal.
Et nodreixes molt de xarxes socials per a promocionar el teu projecte. T’afecten plataformes com Instagram o Tik Tok a l’hora de treballar?
No. Mai hi penso. Intento no barrejar. Sé que hi ha artistes que ho fan, però quin pal.
Sí que és habitual veure’t ballant les teves cançons a Tik Tok.
Però és un procés independent. M’agrada perquè li dones una altra interpretació a les cançons. Li dones una energia. En el fons, són minivideoclips.
Vas començar a estudiar Enginyeria de Sistemes Audiovisuals. Creus que hi ha alguna relació en la manera matemàtica d’encarar les coses i la teva música?
Honestament, no. Quan escric em deixo anar. No penso en res. Tinc una manera de treballar molt intuïtiva i emocional. Això sí, soc un punt quadriculada a l’estudi. Per mi, l’estructura és lo més important en una cançó per a estar tranquil·la. Però a l’hora de compondre no em menjo el cap. No soc gaire perfeccionista, intento ser chill.
...Molts artistes no escriuen ni els seus temes. Existeix aquesta idea que tot plegat és un producte. Això ha canviat moltíssim amb Rosalía, ja que tot el que fa és molt íntim, però alhora és pop.
T’has declarat fan incondicional de Rosalía. Creus que hi ha un abans i un després d’ella en la història del pop?
Sí. Per la manera que té d’entendre la música. Fa les coses d’una manera molt personal i autèntica. També és clau la manera de gestionar el projecte. Està en tot. És productora, compon, balla… És un concepte d’artista que m’agrada molt. El pop és un gènere que sembla molt personal… Però sovint no ho és tant. Com dèiem abans, molts artistes no escriuen ni els seus temes. Existeix aquesta idea que tot plegat és un producte. Això ha canviat moltíssim amb Rosalía, ja que tot el que fa és molt íntim, però alhora és pop.
Has col·laborat amb artistes com Mushkaa, Maria Hein, Figa Flawas o The Tyets. Tots sou gent molt jove, que beveu de ritmes urbans. Teniu consciència d’estar formant una nova escena?
És complicat. Tenim projectes que demanden molt temps i cadascú té la seva gira. Però hi ha molt bon rotllo. Per proximitat a Barcelona, la Maria, la Irma (Mushkaa) i jo estem molt juntes.
No hi ha grup de Whatsapp?
(Riu) Hi ha grup, però no parlem gairebé mai. És complicat. Tots tenim direccions diferents. La Irma i jo sí tenim un camí més concret, que és molt diferent del dels Figa Flawas o The Tyets. Estic en un moment en el qual gairebé no tinc ni temps ni de veure a les meves amigues…
En algun moment hauràs de parar.
Ho faig per plaer. No tinc pressió per publicar discos o fer gires. M’agrada molt. Em deixes un dia sense fer res i no soc capaç. Però en algun moment frenaré. Encara trigaré un temps fins al meu pròxim treball fort. Ara estic centrada 100% en la gira.
Autores de este artículo
Pere Millan Roca
Aitor Rodero
Antes era actor, me subía a un escenario, actuaba y, de vez en cuando, me hacían fotos. Un día decidí bajarme, coger una cámara, girar 180º y convertirme en la persona que fotografiaba a los que estaban encima del escenario.
